Introducció

Les ciències de la complexitat naixen a partir dels anys 50 del segle XX, a partir de la dinàmica de sistemes, la cibernètica i la teoria de sistemes. Als anys 70 la teoria dels sistemes complexes naix com a resposta a les limitacions de la ciència més reduccionista que no és eficaç a l’hora d’enfrontar-se a sistemes compelex com el clima, el tràfic o la borsa.

El món està ple de sistemes caòtics molt depenents de les condicions inciials. El paradigma científic no és capaç de donar solució a aques tema.

Els sistemes complexos tenen molt components que actuen entre sí. Quants més coponents i major siga la varietat dels seux comportaments, major serà la seua complexitat.

1. Característiques dels sistemes complexos

1. AUTOORGANITZACIÓ

Tots els sistemes complexos tenen la capacitat d’auto-organitza-se i adaptar-se, sense necessitat d’un dissenyador.Per tal que un sistema no col·lapse requereix cert ordre i organització, però massa ordre i organització el torna rígid.

L’adaptació d’un sistema sorgeix com a conseqüència de processos competitius i col·laboratius.

2. RECURRÈNCIA I RETROALIMENTACIÓ

Als sistemes complexos existeixen jerarquies, on es dóna una relació bidireccional entre els distintos nivells. En la dinàmica de sistemes s’anomena retroalimentació, està en totes les parts.

La retroalimentació té dos direccions:

  • Bucle de Retroalimentació Positiva
  • Bucle de Retroalimentació Negativa

3. EMERGÈNCIA

El procés emergent crea un nou nivell de complexitat a partir de les relacions dels seu components.

L’emergència és una de les raons per ls quals els sistems complexos són difícilment predictibles.

4. NO LINIALITAT

Els el canvi en una part del sistema no té per què provocar un efecte proporcional en l’altra.

El punt crític es troba en alguns sistemes on tot discorre amb normalitat fins un canvi repentí.

5. FUNCIONAMENT EN XARXA

Els sistemes complexes estan formats per xarxes d’agents que interactuen entre sí. Quan major és el nombre de nodes, major és la complexitat.

6. NO DETERMINISTA

No podem reduir els efectes a partir de les causes.

7. DEPENENTS DE LA HISTÒRIA

La història en un sistema complexe és irreversible. Sols podem comprendre el sistema complexe comprenent la seua història.

2. Començar a pensar en Sistemes Complexes

  • Hem d’acceptar la complexitat i la incertesa tot i que els nostres instints busquen la simplicitat.
  • Hem de començar a veure el móm com un sistema de sistemes e interioirtzar les característiques comuns que lamaor part d’ells comparteixe.
  • Hi ha més formes de trencar un sistema que de millorar-lo.
  • Quan decidisques millorar-lo sabràs identificar els patrons emergents dels sistemes e intentar anticipar-te a les possibles conseqüències negatives de les teues mesures.

3. Diferenciar el que és complicat del que és complexe

David Snowden, en 1999, va crear Cynefin, un marc conceptual què ens ajuda en la presa de decions. Cynefin classifica les situacions a les que podem enfrontar-nos en cinc contextos definits per l’anatura de la relació entre causa i efecte.

  1. Simples. Allò conegut, familiar.
  2. Complicats. Allò que podem coneixer, però què no ens és familiar.
  3. Complexes. Desconegut.
  4. Caòtics. Icognoscible.
  5. Desordre. No està clar quin és el context predominant.

3. Pensament Sistèmic

El pensament sistèmic és difícil:

  • Dificultat per veure les demores (Delays)
  • Incapacitat per veure els bucles de retroalimentació (Feedbac Loops)
  • Incapacitat per pensar més enllà de les primeres conseqüències
  • Dificutlat per identificar els proòsic i els incentius
  • Incapacitat de deixar a un costat l’ego
  • Massa atenció a la novetat i poca a la història
  • Ansia de control
  • Portar-ho a la pràctica

12 Claus

  1. Transcendint Paradigmes. Tot paradigma i model és parcial i transitori. Ens convica a ser flexibles i a jugar amb distints paradigmes sense ancorar-nos en ningú.
  2. Paradigma. El paradigma és una cosa que està per damunt del sistema, un patró del mateix. Un canvi de paradigma pot canviar el món. Els líders són tan poderosos perquè poden provocar canvis en el paradigma.
  3. Objectiu i Propòsit. Els sistemes no solen tenir un propòsit conscient, caminen a cegues cap a una manera que els permeta sobreviure.
  4. Auto-organització. Tot sistema adaptatiu evoluciona al llarg del temps.
  5. Regles, incentius i càstigs. Les regles d’un sistema el defineixen en gran mesura. Els que tenen la capacitat per canviar les regles tenen poder real. Els incentius són els desitjos més profunds dels agents del sistema, allò que els mouen.
  6. Fluxes d’informació. La informació és un poderós motor de canvi. És important crear sistemes d’informació i de control que ens obliguen a veure el que està succeint.
  7. Bucles d’informació positiva. En un sistema sin blucles de compensació ocurrirà un creixement exponencial.Darrere d’un creixement exponencial hi ha un bucle de retroalimentació positiva.
  8. Mecanisme de compensació. Els bucles de compensació estabilitzen els sistemes, sense ells cap sistema duraria molt. Un error típic és no vore els sistemes de compensació fins que ja és massa tard.
  9. Endarreriments sistèmics. Un endarreriment o delay és el temps que passa des de que succeix alguna cosa fins que tè impacte. Tendim a infravalorar la importància dels endarreriments. L’impacte de reduïr els endarreriments potser enorme. És difícil canviar-los.
  10. Estructura. Canviar l’estructura d’un sistema és prou costós, sobretot quan és física.
  11. Stocks. Un stock és una acumulació de recursos. Un stock té inèrcia, costa prou incrementar o reduir el seu tamany de forma substancial. Quan major és l’stock menys flexible és el sistema.
  12. Fluxes. Incrementar o reduir els fluxes dins d’un sistema sol ser el més senzill. El problemea és que té impacte limitat.

Fonts: