Segons Diógenes Laercio la retórica estoica identificó cinco virtudes del habla:

  1. Gramàtica correcta i bon vocabulari.
  2. Claredat d’expressió, fer que les idees s’entenguen amb facilitat.
  3. Concisió, no emprar més paraules de les necessàries.
  4. Propietat d’estil, apte per al tema i també per a l’audiència.
  5. Distinció, o exclència artística, i evitar la vulgaritat.

Shakespeare, en Hamlet esmenta: No hi ha res bo ni roïn, és el pensament humà el que el fa semblar així.

Zenon va acunyar el tecnicisme phantasia kataleptike al referir-se al mode estoic de veure els events amb objectivutat, separant els judicis de valora dels fets.

Meditació Matutina (Galeno)

  • Quines serien les conseqüències d’actuar com esclau de les teues passions?
  • Com diferiria el teu dia si actuares de amnera me´s racional, exhibint sabidura i autodisciplina?

Meditació Vespertina (Epicteto)

  1. Què has fet malament? Et vas permetre ser dominat per les pors irracionals o desitjos nocius? Vas actuar malament o et vas permetre pensaments irracionals?
  2. Què has fet bé? Has aconseguit progressar a l’actuar amb saviessa? Felicítat i reforça allò que vols repetir.
  3. Què podries fer d’altra manera? Has omés alguna oportunitat per exercir virtut o força de caràcter? Com podries haver gestionat millor la situació?

Pots preguntar-te:

  • Què és el més important per a tu?
  • Què és el que realment vols que la teua vida signifique o represente?
  • Com t’agradaria ser recordat després de morir?
  • Quina classe de persona t’agradaria ser en la vida?
  • Quin tipus de caràcter t’agradaria tenir?
  • Què t’agradaria que quedara escrit a la teua làpida?