96 Digital Minimalism
Introducció
L’autor comença el llibre citant un article d’Andrew Sullivan al New York Times titulat He estat usat com a captaire humà. Explica com les aplicacions dels dispositius ens lleven l’atenció per fer qualsevol altra cosa.
Cal Newport anomena Minimalisme Digital a la creença de que menys és més en la nostra relació amb les ferramentes digitals.
Henry David Thoreau recomana simplifica, simplifica, simplifica.
Marco Aurelio diu mira quantes coses has de fer per viure una vida satisfactòria i reverent?.
Minimalisme Digital adapta aquesta visió clàssica al rol de la tecnologia moderna a les nostres vides.
L’objectiu del llibre és estudiar el cas del minimalisme digital, incloent una detallada exploració sobre el tema, a més ensenyar com adoptar la filosofia correcta si així ho decideixes.
La primera part de llibre dota de teoria l’argumentació, fa de detectiu digital, abordant els cicles d’incorporació de les ferramentes digitals, l’ordenació i l’elecció de les mateixes. Camina cap a una proposta per millorar el cor de la conducta a la nostra vida deixant la majoria de distraccions, les quals fragmenten el nostre temps i ens posen trampes a la nostra atenció.
La segona part del llibre cultiva l’estil de vida del minimalisme digital. Aborda l’oci, les relacions socials, la resistència atencional, evitant un ús compulsiu dels dispositius.
L’autor manté que no es acceptar la filosofia de la nova tecnologia, per què és el preu de la deshumanització.
Part 1. Fonaments
1. Una carrera armamentística perduda
Al 2004 aparèix Facebook. En 2007 aparèix l’iPhone. Hem anat afegint tecnologies per despertar pel matí i descobrir que ens havien colonitzat.
Tristan Harris va ser formador a Google. Defén que la tecnologia no és neutral, està dissenyada per guanyar diners. Harris va treballar a l’equip de GMail.
Philip Moors volia els nostres pulmons.
Apple Store vol la nostra ànima.
– Bill Maher
Harris afirma que les tecnologies estan dissenyades per aprofitar els biaixos cognitius de les nostres ments. Harris té el coratge d’advertir-nos sobre els perills que amaguen els nostres dispositius.
Adicció: Condició amb la qual una persona estableix un compromís amb una substància o conducta amb efectes gratificants produeix un incentiu repetitiu malgrat hi ha conseqüències en el seu detriment.
A 2013 l’Associació de Psiquiatria Americana va incloure al DSM 5, per primera vegada, la conducta addictiva com a un problema diagnosticable.
Dues coses han de quedar-nos clares:
- Les noves tecnologies són particularment adequades per a incloure conductes additives.
- Tristan Harris afirma que aquestes tecnologies no són accidentals, estan dissenyades amb cura per enginyers amb aquesta finalitat.
Tant és així que el seu disseny té un patró: reforçament intermitent i dirigit a l’aprovació social. Aquests patró és molt potent.
En el Paleolític era important cuidar la relació social amb els membres de la tribu, perquè d’això depenia supervivència. En el segle XXI han segrestat aquest impuls profund per crear una profitosa conducta adictiva.
La indústria tecnològica resalta l’adepció a l’instint d’aprovació social. Tristan Harris resalta el fet d’etiquetar les fotografies. Aquest fet t’envia una notificació que no podem inhibir.
Es tracta de disparadors designats a optindre una conducta adictiva. En aquest context no es considera un defecte, però insta a la realització massiva d’un profitós pla de negoci.
Necessitem un pla que es defenga d’aquesta situació Digital Minimalism és una estratègia per dirigir el nostre pla d’acció.
2. Minimalisme Digital
L’autor descobreix que la relació entre les ferramentes digitals és disfuncional.
Minimalisme Digital Filosofia de la tecnologia que utilitza el focus del teu temps en un xicotet nombre d’activitats seleccionades i optimitzades amb molta cura, desestimant qualsevol cosa contrària.
Aquessta filosofia segueix constantment la implicació cost-benefici.
El maximalisme és molt descoratjador ja que segueix la idea de que et pots perdre alguna cosa.
Els minimalistes digitals són adeptes a despullar qualsevol tipus de trets supèrfluos de les noves tecnologies per habilitar l’accés a les funcions importants mentre eviten les distraccions innecessàries.
Els principis del Minimalisme Digital
- El desordre és costós
- L’optimització és importants
- La intencionalitat és satisfactòria
2.1. Un argument per al principi #01: Thoureau és la nova economia
El desordre és costós
En Març de 1845 Henry David Thoreau va anar als boscos per per viure durant dos anys. Estava treballant sobre el concepte d’una nova economia. Cada dia talava arbres, fins que al juliol va tenir preparada una cabana prop dels boscos de Walden Pond.
Thoureau va escriure el llibre Walden, on descrivia la motivació que el va portar als boscos:
Vaig anar als boscos perquè volia viure deliberadament, abordar sols les accions essencials de la vida, i veure si podia aprendre el que la vida havia d’ensenyar-me, no fora que en el moment de la mort descobrira que no havia viscut.
Thoureau estableix que el cost de les coses és la quantitat amb la qual requereix que siga canviat, immediatament o a llarg termini.
Thoreau defensa la producció estrictament necessària per sobreviure. La nova economia ens fa pagar molt per produir al màxim.
Posa l’exemple de que si una granja necessita un acre de terra per sobreviure, i, aquest acre li dóna 1$ a l’any de guanys. Si tinguerem 60 acres, donaria 60$ de guanys a l’any. Amb això caldria treballar molt més per guanyar aquests diners. Això vol dir que si treballem per guanyar 59$ estem obligats a treballar molt més del que necessitem en profit de l’acumulació de diners.
Thoureau planteja que és possible cobrir el cost d’una setmana treballant un dia.
El desordre és perillós, ja que ens fa perdre la perspectiva del que realment perseguim.
La conclusió de Thoureau és que la acumulació de costos de coses no crucials desordenen la vida podent pesar més que els xicotetes beneficis individuals que cada pesa del desordre prometen.
2.2. Un argument per al principi #02: El retorn de la corba
Si fem una gràfica amb on els eixos són: valor i benefici podriem obtenir una corba ascendent, que arriba a un punt òptim i que, a partir d’ahí decreix. Això vol dir que a mesura que incorporem tecnologia a les nostres vides això fa que guanye valor però arriba un moment on la corba decreix i comencem a perdre efectivitat.
La idea no és la quantitat de tecnologia incorporada sino com la utilitzem.
Cal començar veient les tecnologies simplement com a ferramentes que pots desplegar selectivament, per abraçar el segon principi del minimalisme i començar furisament l’optimització, valorant les avantatges del valor del retorn de la corba.
Els beneficis retornaran si fem un bon ús de la tecnologia.
2.3. Un argument per al principi #03: La lliçó dels hackers Amish
Els amish són sorprendentment pro-tecnològics.
Els amish prioritzen els beneficis generats per accions intencionals sobre la tecnologia que els decideixen no usar.
D’aquesta manera no es mantenen l’objectiu principal sobre les ferramentes a usar, per tal de no desviar l’atenció.
3. Ordenat Digital
Una nova mirada als vells arguments
La idea central del minimalisme és fer menys per produir més.
Els nous serveis emergents de Silicon Valley s’oposen a la llibertat i degraden la individualitat. Claus:
- El desordre digital s’enfoca primàriament sobre les noves tecnologies.
- Pren-te 30 dies sense tecnologia per estimar quina tecnologia necessites.
- Fes una llista de tecnologies rellevants per utilitzar sols aquestes.
2.1. Un argument per al principi #01: Thoureau és la nova economia
El desordre és costós En Març de 1845 Henry David Thoreau va anar als boscos per per viure durant dos anys. Estava treballant sobre el concepte d’una nova economia. Cada dia talava arbres, fins que al juliol va tenir preparada una cabana prop dels boscos de Walden Pond.
Thoureau va escriure el llibre Walden, on descrivia la motivació que el va portar als boscos:
Vaig anar als boscos perquè volia viure a consciència, abordar sols les accions essencials de la vida, deixar de costat tot que no tinguera valor per ser d’ensenyat, per descobrir en el moment de la mort que no he viscut.
2.2. Argumen per al Principi #02: Prente 30 dies de descans tecnològic
Claus:
- Lluita per identificar les tecnologia no rellevants per a tu.
- L’objectiu del desordre digital no és simplement fer-te gaudir del temps sinó és una tecnologia intrusiva.
- Quan arribes al final hauràs descobert quines activitats et generen valor.
2.3. Argument per al Principi #03: Redueix la tecnologia
The Minalist Technology Screen. Fes-te aquests preduntes:
- T’aporten valor profund.
- Són la millor tecnologia per aportar-te valor profund.
- Constrenyen la teua vida: quan i com.
Claus:
- Deixa la tecnologia durant un mes.
- El procés t’ajudarà a cultivar noves tecnologies que et serveixen profundament oposant-se subverteixen sense el teu permís.
Segona Part. Pràctiques
4. Passar el temps assoles
4.1. Quan la soletat salva la nació
Abraham Lincoln passava temps sol a la casa de camp prop de la Casa Blanca. Allí solia anar una cementri militar on podia pensar. Després escrivia diversos esborranys de les coses que volian fer.
La idea és que disposava d’un entorn per pensar. Així, donar a la teua ment dosis de quietud requereix el suport necessari per a un vida amb molta qualitat.
4.2. El valor de la solitud
La solitud requereix passar de reaccionar a partir de la informació creada per altres a enfocar-nos en els nostres pensaments i experiències.
La solitud pot ser important per la felicitat i la productivitat.
Virginia Woolf afirma que la solitud no és una agradable diversió, en canvi és una forma d’alliberament de l’opressió cognitiva en la seua absència.
4.3. Deprivació de la Solitud#####
David Thoureau, en Walden, va escriure nosaltres en vam construir un telegraf magnètic de Maine a Texas; però Maine i Texas, potser, no tenen res important que comunicar-se.
Els walkman de Sony, i més trad dels iPod, van contribuir a plenar de soroll les vides de tots.
Deprivació de la Solitud: Estat amb el quan no gastem temps algú ema bel nostres pensament i deixem lliure els inputs d’altres ments.
El fet de patir deprivació de solitud fa que la vida de les persones es degrade.
4.4. La cabina connectada
Thoureau descriu a Walden llargs passatges sol i observant el ritme lent de la natura.
Thoureau emfatitza el fet de que no hi ha res de mal amb connectar-se, cal equilibrar la solitud regular, en cas contrari els beneficis es veuran mermats.
Pràctica:
- Practica deixar el telèfon a casa
- Fes grans passejades
- Escriu-te cartes a tu mateix
5. No faces ‘Clic’ a Like
5.1. L’animal social
L’home és un animal social.
El psicòleg Matthew Lieberman resumeix al seu llibre (2013), Social. El seu equip va descobrir que hi ha una part de la ment que conscientment desactivem primer en parar atenció a una cosa específica.
La nostra ment, per defecte, pensa en la nostra xarxa social. Quan no interaccionem, durant el temps d’inactivitat, la ment analitza les interaccions que hem tingut abans.
Lieberman també va descobrir que la ment dedica importants recursos a dos diferents xarxes que dirigeixen el treball cap a l’objectiu de la mentalització: ajudant a entendre les ments d’altres persones incloent com senten i com són les seues intencions.
Les noves tecnologies de la comunicació acaben carregant-nos de missatges socials, però no ens deixen temps per processar-los.
5.2. La paradoxa dels medis socials
Quan més interaccionem socialment menys temps de soletat tenim. Això té un impacte negatiu perquè no ens deixa el temps necessari de reflexió sobre les interaccions socials per donar significat i valor a les mateixes.
5.3. Reclamant la conversa
La conversa entre persones és necessària. Els nous medis tecnològics fan que tinguem interaccions superficials.
Cal orientar-se cap a converses de qualitat. Per tal de fer això cal buscar el moment en el qual es puga desenvolupar aquesta situació. Cal quedar en moments concrets per parlar.
El missatge és eliminar la conversa superficial que ens introdueixen soroll de les noves tecnologies.
Cal educar el nostre entorn social per tal que respecte el nostre treball oferint la comunicació fora del temps que hem establit pel treball.
6. Recuperar l’oci
Aristòtil en Ética a Nicómaco compila com viure una bona vida. Diu que la vida més agradable és la vida de l’intel·lecte. /Aquesta vida deu ser per tant la felicitat/.
Un vida plena amb profunditat de pensament és feliç perquè a contemplació és apreciada com el nostre motiu, res és guanyat excepte l’acte de la contemplació.
Una vida ben viscuda requereix activitats que no servisquen a altre propòsit que la satisfacció de l’activitat que genera.
En aquest capítol tractarem activitat d’oci d’alta qualitat.
Els principis de Bennett
- Prioritza l’activitat exigent per sobre del consum passiu.
- Usa hàbits productius per a produir coses en el món físic
- Mantín activitats que requerisquen món al, relacions estructurades
Consells:
- Practica construir alguna cosa cada setmana.
- Agenda el teu temps d’oci de baixa qualitat
- Uneixte a alguna causa
- Busca plans d’oci
7. Unix-te a la Resistència Atencional
L’economia de l’atenció s’ha convertit en un problema d’economia de l’atenció digital.
Aquestes pràctiques busquen diferents tàctiques.
El minimalisme digital requereix compromís amb serveis que trenquen amb les noves webs. És important reconèixer que aquestes són activitats de suma zero. Vols donar-li valor a les teues xarxes, però t’estan determinant l’autonomia explocant-te. Cal viure la resistència!
Practica:
- Esborrat de la xarxa social el teu telèfon.
- Amb els teus dispositius practica els propòsit simple. Simplifica i desactiva internet. No necessites fer diverses coses al mateix temps.
- Usa el social media com ho faria un professional, com un expert amb un propòsit concret.
- Abraça l’slow media. Low information diet.
- Neteja els teu smart phone, és un trojano de l’atenció
Conclusió
Utilitzar la tecnologia ens ajuda a ser millors persones però cal concretar amb quines condiciones volem fer servir aquesta tecnologia.