91 Fes-ho tan bé que no puguen ignorar te
- Autor: Cal Newport
- Titol: Hazlo tan bien que no puedan ignorarte
- Subtítol: Por qué ser compoetente importa más que la pasion para alcanzar el trabajo de tus sueños
- Editorial*: Asertos
- Any*: 2017
Introducció. La passió del monge
Fes allò que t’apassione és un consell perillós.
Un koan, en la tradició zen, és una endevinalla, exposat, de vegades com una historieta o una pregunta, i que tracta de desafiar a les respostes lògiques, forzant a accedir a una compensió més intuïtiva de la realitat.
Exemple de koan: Mostram un arbre inamovible front a un vent impetuós.
Un peregrí va preguntar al mestre Zhaozshou: Té un gos la naturalesa de Buda? Zhaozhou va respondre: Mu
En xinés mu vol dir més o menys no. Zhaozhou no estava responent a la pregunta sinó que li la estava tornant.
Un dia, passejant pel bosc, em vaig sentir ausent durant un moment. Habia estat observant les fulles, i el meu ‘jo’ havia desaparegut. Vaig caure en el compte de que això és el ‘koan’.
El que oferia la vida com un monge zen era una contemplació més elaborada d’una intuïció fonamental*.
Complir els sons, convertir-se en un adepte al zen a temps complet no va fer que la seua vida fora meravellosa per art de màgia. El camí de la felicitat és més complicat.
Quan es tracta d’aconseguir el treball dels teus somnis, fer cas al cor no és un consell especialment útil.
La saviesa convencional sobre l’èxit professional persegueix els teus somnis té seriosos defectes.
Partiem d’aquesta afirmació, l’anomenarem Regla 1: Perseguir els teus somnis és un mal consell.
El llibre desenvolupa la idea de la importància de les aptituds.
No perseguisques els teus somnis, fes que ells te seguisquen a tu.
Cita d’Steave Martin: Sigues tan bo que no puguen ignorar-te.
REGLA 1 No seguisquen els teus somnis
Capítol 1. La passió d’Steave Jobs
Sinopsi: Es qüestiona la idea de que la passió siga la clau de la felicitat
Hipòtesi de la passió
La clau per a la fecilitat enel treball es descobrir primer què és el que t’apassiona, i després tro ar unt reball que concorde amb aquesta passió.
Potser seguit la teua passió és un pèssim consell.
Si Jobs hagués seguit la seua passió, el més provable és que fora un dels mestres més coneguts del centre zen de Los Altos.
Capítol 2. La passió és infreqüent
Sinopsi: Mentre més exemples es busquen de la hipòtesi de la passió, més es descobreix com és d’infreqüent.
Les carreres professionals interessants tenen, moltes vegades, orígens complexes, que contradiuen la idea simple de que l’únic que hi ha que fer és el que ens apassiona.
Ciència de la passió
Amy Wrzesniewski, professora de conducta organitzacional de la Universitat de Yale, ha dedicat la seua trajectòria professional a investigar el que pensa la gent del seu treball. Conclusions:
1. Les carreres vocacionals són infreqüents
2. La passió porta temps*
- Treball: Activitat que dóna diners a canvi d’una acció.
- Carrera: Trajectòria cap a treballs cada vegada millors.
- Vocació: Treball que forma part de la vida.
Els empleats més feliços i apassionats no són els que varen perseguir els seus somnis fins que aquests els varen conduir a un treball, sinó aquells que havien dedicat suficient temps per a aconseguir ser molt competents en el que feien.
3. La passió és un efecte secundari de l’habilitat
Daniel Pink en el seu llibre Drive formula la Teoria de l’Autodeterminació. (TAD) per la qual uns objectius ens fan movilitzar-nos i altres ens deixen indiferents. La Teoria de l’Autodeterminació precisa que es satisfagen tres necessitats psicològiques; són factors nutrients indispensables, per a sentir-se intrínsecament motivat en el treball:
- Autonomia: Sentiment de control sobre el dia a dia, i de que les accions tenen importància.
- Competència: Sentiment de ser bo en el que es fa.
- **Connexió: Sentiment de connectar amb les persones.
Capítol 3. La passió és perillosa
Sinopsi: Apuntar-se a la hipòtesi de la passió ens fa menys feliços
La hipòtesi de la passió no sols és falsa. També és perillosa. Dir-li a algú que perseguisca els seus somnis no sols és un acte d’optimisme innocent, pot ser la base d’una carrera guiada per la confusió i l’angoixa.
REGLA 2 Fes-ho tan bé que no puguen ignorar-te La importància de les pròpies habilitats
Capítol 4. La claredat de l’artesà
Sinopsi: En aquest capítol es presenten dues formes distinges de pensar sobre el treball: la de l’artesà, centrada en el valor que produeix el nostre treball, i la perspectiva de la pasió, centrada en el valora que el nostre treball ens aportra.
La perpectiva de l’artesà
La clau de l’artesà està en la forma d’enfocar el treball del dia a dia.
Steave Martin acunya l’eslogan: Sigues tan bo que no puguen ignorar-te.
Steave Martin defén aquest consell: Si penses en ser realment bo, la gent acabarà acudint a tu.
Deixa de centrar-te en coses xicotetes, fes-ho em millorar.
Quantificar les hores que hi dediquem a problemes o processos importants.
Per entendre la frase d’Steave Martin cal entendre que la gent viu d’acord amb ella.
L’arrogància no té sentit. Crear alguna cosa amb sentit i, després, mostrar-se-la al món.
La idea és si no et centres en fer-ho tan bé que no puguen ignorar-te et quedaràs darrere.
Independentment del tipus de treball que desenvolupes, la perspectiva de l’artesà és crucial per a assolir el treball somiat.
La perspectiva de la passió
Aquesta perspectiva parteix de l’afirmació: Es progressa centrant-nos en qui eres, connectant-lo amb el treball que et fa somiar.
Si la perspectiva de l’artesà es centra en què podem aportar al món, la perspectiva de la passió es centra en el que el món pot aportar a u mateix.
Dues raons per no centrar-se en la perspectiva de la passió:
- Quan ens centrem en el que el treball ens aporta ens tornem hipersensibles al que no ens agrada. Creem insatisfacció crònica.
- Les preguntes íntimes que guien la perspectiva de la passió Qui sóc?** o *Què vull en el fons? no es poden respondre. Què faig a la meua vida?, genera un sentiment d’estar perduts.
La perspectiva de l’artesà ens fa eixir de l’EGO. Ens obliga a deixar enrere les preocupacions egoistes sobre si el treball que es té és el ‘correcte** i, al mateix temps, insisteix en preservar, en fer-ho realment bé.
Cal estar disposat a repetir una cosa mecànicament durant hores, sense cap reconeixement.
Posem un nom per les preocupacions pel que fan els demés, núvol de distraccions externes.
Des de la perspectiva de l’artesà importa el que produïsques, les gravacions no menteixen, cal depurar-les.
La perspectiva de passió ho ralentitza tot.
Si s’adopta la perspectiva de l’artesà la passió arribarà després.
Capítol 5. El Poder del Capital Laboral
Sinopsi: Si vols tenir un treball genial, hauràs d’adquirir habilitats escasses i valuoses (capital laboral) per oferir-les a canvi.
- Perspectiva de la passió: Què em pot aportar el món.
- Perspectiva de l’artesà: *Què puc oferir-li al món.
Característiques del treball genial:
- Creativitat
- Impacte
- Control
La majoria de llocs de treball no ofereixen aquestes característiques.
Si vols un treball genial, hauràs de donar a canvi un gran valor.
El més important és obligar-te a treballar, forçar les habilitats a emergir.
Convertir-se en un treballador decidit a desenvolupar les seues qualitats fins que foren massa bones per ser ignorades.
Teoria del Capital Laboral dels grans treballs
- Les característiques que defineixen un treball genial són escasses i valuoses.
- La llei de l’oferta i la demanda ensenya que, si es vol un treball així, caldrà oferir a canvi habilitats escasses i valuoses, ser molt competents en alguna àrea. Aquestes habilitats es poden anomenar Capital Laboral.
- La perspectiva de l’artesà, amb el seu *implacable focus en fer-ho tan bé que no puguen ignorar-te**, és una estratègia que s’adapta bé a l’adquisició d’eixe capital laboral. Pot ser això venç la perspectiva de la passió si l’objectiu és assolir el lloc de treball somiat.
L’objectiu és adquirir tant capital laboral com siga possible.
El revers de la passió és que elimina el concepte de mèrit.
La teoria del capital laboral no sols exigeix valor, sinó també habilitats valuoses.
Segons vas convertint-te en més competent, es van incrementant les seues opcions.
Robert Frost: *Dos camins es bifurcaben en un bosc groc, i un dels caminants va elegir el camí de l’habilitat, metre que l’altre el resplendor de la **passió. El primer va acabar aclamant per la indústria, controlant el seu treball i passant caps de setmana amb la seua familia en ls boscos. El segon va acabar amb vales de menjar.
Les característiques d’un treball genial es compren amb capital laboral, so s’adquireixen al trobar un lloc de treball que coincideix amb una passió innata.
Tres circumstàncies que desaconsellen aplicar la perspectiva de l’artesà:
- Que el treball oferisca poques oportunitats de destacar al desenvolupar habilitats rellevants que siguen escases i valuoses i que ens facen competents en una àrea.
- Es centra en alguna cosa que parega inútil, e inclús activament perjudicial per al món.
- T’obliga a treballar amb persones que et produïsquen rebuig.
Capítol 6. Capistalistes del treball
Sinopsi: Dos persones que varen saber com sacar partir a la perspectiva de l’artesà per tal de construir-se la trajectòria professional somiada.
Personatges: - Alex Berger, 31 anys, exitós guionista de televisió. - Mike Jacson, 29 anys, inversor en tecnologies netes.
Alex Berger
Un treball atractiu posseix tres qualitats que fan que la gent l’ame: - Impacte - Creativitat - Control
La clau en aquesta història és es va col·locar en el centre de l’acció, en el lloc en el que aprendre com funcionen les coses de veritat.
Es va adonar de que escriure bons guions costa molt.
Es va limitar a entendre el valor i la dificultat de ser bo i de fer les coses molt bé.
Mike Jackon
No va arribar al seu lloc de treball perseguint els seus somnis. En lloc d’això va anar acumulant -de forma elaborada i persistent- capital laboral, confiant en que les seues valuoses destreces es convertirien en valuoses oportunitats.
De les moltes destreces adquirides fins aleshores, una d’elles va estar desenvolupar una comprensió extensa del funcionament del mercat internacional.
Va adoptar la perspectiva de l’artesà per a dedicar-se a allò que se li donava bé, garantint-se així que de cada experiència extreia tot el capital laboral possible.
Mike enregistra tot el que fa al llarg del dia en un full de càlcul, en blocs d’un quart d’hora, buscant així centrar la seua atenció en el que realment importa.
Capítol 7. Convertir-se en un artesà
Síntesi: S’exposa la pràctica conscient, l’estratègia clau per acumular capital laboral, i la forma d’integrar-la en el treball diari
Jordan Tice és músic.
La diferència que mostra un músic entre tocar bé, nivell aficionat, a tocar com un professional no és la quantitat d’hores invertides, sinó la mentalitat d’enfocar-se en el progrés. L’assumpció de repetir i repetir una cosa fins dominar-la. La dedicació constant de forçar les destreses. La dedicació de millorar les destreses i rebre una crítica innediata suposa la base d’un principi més universal, és la clau per adquirir amb èxit capital laborar en quasi qualsevol àrea.
La regla de les 10.000 hores
La idea de que l’excel·lència en l’execució de tasques complexes requereix un nivell crític de pràctica mínim emergeix una i altra vegada en els estudis dels experts. De fet, els investigaors han determinat la que creuen que és la xifra màgina per la verdadera maestria: 10.000 hores.
Algunes persones que citen aquesta regla: K Anders Ericsson i Malcolm Gradwell en 2008 amb el seu llibre Fuera de serie.
La idea, segons Charness és que poden elegir-se i adaptar-se deliberadament els exercicis que cal resoldre per tal d’assolir un nivell de dificultat adient. La progressió de la destresa és molt probable que siga mínima. En un estudi més profund la retroalimentació és immediata. Aquests xicotets passos amb la retroalimentació adient marquen la diferència a llarg termini.
Així, es centren en les activitats més difícils, elegides minuciosament per fortaleir les destreses que més falta fan, reben la retroalimentació a l’instant.
Aquest tipus d’estudi, en 1990, Anders Ericsson, colega de Neil Charness en la Universiat Estatal de Florida va acunyar com entrenament deliberat, el qual, a través d’un professor, l’únic objectiu estaria en millorar aspectes determinats de l’activitat d’un individu.
Quan un expert exhibeix en públic la seua enorme habilitat, la conducta sembla innata, però quan els científics tracten de quantificar aquest suposat talent innat no troben cap conducta excel·lent. El que determina l’excel·lència és l’acumulació de pràctica deliberada, una i altra vegada.
El número d’anys de pràctica no prediu adequadament el nivell que s’alcançarà. **Si te limites a seure i treballar dur, prompte assoliràs un nivell de destresa que no seràs capaç de superar, tota acabem estancats.
L’entrenament deliberat és la clau per arribar ràpidament a fer-ho tan bé que no pugen ignorar-te.
Els cinc hàbits de l’artesà
- Definir el mercat de capital en el qual estàs
- Identificar el tipus de capital
- Definir què és bon
- Estirar i destruir
- Sigues pacient
Fer allò que coneguem bé es entretingut, però també és exactament oposat al que exigeix l’entrenament deliberat.. L’entrenament deliberat és, sobretot, esforç de concentració i enfoc. Això fa que siga deliberat, una cosa ben distinta a la pràctica descuidada de escales o a les raquetades als que es dedica tot el món.
L’entrenament deliberat, amb freqüència és el contrari de l’entrenament.
El concepte fonamental és que cal estirar. Una de les claus potser rebre crítica constant, la teua opinió no és la que compta.
La pràctica deliberada és ENFOC + INCOMODITAT + CRÍTICA.
REGLA 3 Rebutja un ascens
Capítol 8. L’elixir del treball somiat
Sinopsi: El control sobre el que es fa i sobretot com es fa és una de les característiques més importants per a arribar al treball somiat
Recopilem…
- Regla 1. Seguir els teus somnis és un mal consell
- Regla 2. Sigues bo en una cosa escassa i valuosa
- Regla 3. Manté el control del teu treball
El control és un tret fonamental per arribar al treball somiat.
Cedir el control a la gent sobre el que fa i sobre com ho fa incrementa la satisfacció, el compromís i la realització personal.
La meta és amar el que fas, el primer pas és invertir el teu capital en aquelles característiques que defineixen un treball genial. El control és un dels valors més importants pel qual s’ha optar a l’hora de fer aquesta inversió.
Capítol 9. La primera trampa del control
Sinopsi: És perillós tractar de guanyar més control en el treball abans de disposar de capital per entregar-ho a canvi.
El control sense capital laborar no és sostenible.
Dos arguments:
- Primer cal generar capital laboral en una cosa escassa i valuosa.
- El control és poder.
Cal seguir l’ordre d’aquests dos passos.
L’entusiasme sol no genera una cosa escassa i valuosa, no suma massa al capital laboral.
Cal donar a l’audiència continguts pels quals està disposat a pagar.
Capítol 10. La segona trampa del control
Sinopsi: Quan s’ha acumulat suficient capital laboral com per a adquirir més control laboral, hom es torna tan valuós per al seu cap que tractarà de contrarestar l’esforç per guanyar més autonomia.
Lulu Young, programadora informàtica. Persona que ha dedicat molt de temps en pensar en la seua carrera. Això li havia donat un resultat: Lulu ha acabat sent una de les persones més satisfetes i amb més auto-confiança. La base d’eixa satisfacció és el control.
Es va assegurar de disposar capital laboral suficient abans de demanar més control.
Primera trampa del control: en estar estancat en un treball avorrit és quan resulta temptador deixar-ho tot per seguir el camí de l’inconformisme. Ella va elegir acumular el capital laboral necessari per arribar a un millor lloc.
Les coses van anar així. Lulu va començar hackejar el sistema operatiu UNIX que utilitzava la seua empresa, i va aprendre pel seu compte a automatitzar les proves de qualitat, estalviant temps i diners a la seua companyia. Eixa innovació no va passar desapercebuda, i pocs anys després la varen ascendir a ingeniera de qualitat.
Ella va demanar una reducció de jornada per tal d’estudiar Filosofia. Quan ja era ingeniera sènior i dirigia l’automatització dels processos, no podien dir-li que no.
Després de llicenciar-se va deixar l’empresa. Es va emportar els seus coneixements sobre processos a una nova empresa. Tenia un ampli despatx amb tres pantalles, més diners, més poder i més prestigi.
Li varen oferir un lloc d’executiva, però el va rebutjar. Se’n va anar a una altra empresa que li oferia un treball nou, sense un pla detallat. El gerent de l’empresa estava entusiasmat per poder contractar algú tant competent.
Però amb el capital laborar que posseïa va començar a xocar amb les regles dels nous empresaris. Va demanar una excedència i va començar a desenvolupar software pel seu compte.
Poc després va deixar el seu treball començant a desenvolupar software pel seu compte.
El més important va estar que aquell treball autònom li va atorgar gran flexibilitat per treballar com va voler.
El control genera resistències. Lulu va necessitar sang freda per mantenir la seua demanda. El seu entorn no ho va entendre.
Tenia una experiència tan valuosa que els seus caps ho varen intentar tot per mantenir-la abord. No volien ninguna persona externa, perquè no hi havia ningú que pogués fer aquest treball.
Quan més gent veiem que pren el control de la seua carrera més exemples de resistència entre els seus caps, familiars i amics es dóna.
SEGONA TRAMPA DEL CONTROL En el moment en el que s’adquireix suficient capital laboral com per a disposar d’un control efectiu sobre el teu treball serà això mateix tan valuós que t’hauràs tornat tant valuós pel teu cap que tractarà d’evitar que dónes el pas.
Adquirir major control sobre el treball és una cosa que et beneficia a tu però no al teu cap.
L’errada de la cultura del valor és subestimar greument la complexitat que suposa posar-lo en pràctica d’una forma útil.
Així, resumint, els dos perills a l’hora de trobar el treball somiat serien:
- No disposar del suficient capital laboral.
- En disposar del suficient capital laboral no tingues el coratge de deixar el teu treball per millorar el teu procés.
Els dos escenaris són molt pareguts, però la resposta correcta és diferent.
Capítol 11. Evitar les trapes del control
Sinopsi: Llei de l’economia. Sols hauries d’arriscar-te a buscar més control si existeixen proves de que la gent està disposada a pagar-te pel que tens.
Fes allò pel que la gent estiga disposada a pagar-te.
Els diners són un indicador de valor neutre. Quan tractes de guanyar-lo, estàs intentant ser valuós.
Resúmen
Regles
- REGLA 1. Descartem la Hitpòtesi de la Pasió. Primer esbrina quina és la teua vocació i després troba un treball ajustat a ella.
- REGLA 2. Teoria del Capital Laboral. Les característiques d’un treball genial són escasses i valuoses, per tant, per tal que existeixen en la nostra vida professional, primer han de ser desenvolupades destreses també escases i valuoses, que puguen oferir-se a canvi.
- REGLA 3. Importància d’obtenir el control sobre el que es fa. Trampes del control: a. Primera Trampa. És perillós tractar d’obtenir major el control sense tenir suficient capital per sostenir-lo.** b. Segona trampa: *Obtenir més control ens fa valuosos per als nostres caps. Obtenir el control és bo per a tu però no per als nostres caps.
Llei de la viabilitat econòmica. Fes allò pel que la gent estiga disposada a pagar-te.
REGLA 4 Pensa en xicotet, actua en gran. (O la importància de la missió
Capítol 12. La vida amb sentit de Pardis Sabeti
Sinopsi: Una missió que unifique la vida professional pot produir una gran satisfacció.
La felicitat naix del fet de que ha alçat la seua carrera sobre una missió clara i emocionant, dóna sentit no sols al seu treball sinó també a la seua vida.
Missió*: aspira a lliurar al món de les seues infermetats més antigues.
Tenir una missió és tenir un centre que unifique una trajectòria professional. Respon a la pregunta: Què hem de fer amb la nostra vida?
Tenir una missió és un concepte poderós perquè centra la energia de manera útil, que, al mateix temps maximitza l’impacte que causa la nostra presència en el món, factor crucial per amar el que es fa.
Les persones que perceben que el seu treball importa de veres es mostren més satisfetes amb la seua vida labora i resisteixen millor el seu esforç.
Resum del contingut vist fins ara:
- Perseguir els teus somnis és un mal consell, perquè la majoria de la gent no té una passió preexistent a l’espera de ser descoberta.
- Si la teua meta és amar el que fas has d’acumular primer capital laboral dominant activitats escasses i valuoses.
- Rentabilitzar eixe capital adquirint habilitats que fan genial eixe treball. La missió és una d’eixes qualitats què si no es té en compte les accions acaben apagant-se.
- El capital laboral no és suficient per a convertir la missió en realitat.
- Cal posar a prova la missió per ajustar.
- Tenir una missió pot fluctuar segons s’estudie i es comprenga la mentalitat del mercat en cada moment.
Aquestes subtileses expliquen per que molta gent no té una **guia que done ordre a la seua trajectòria.
Tenir una missió és dur. La duresa espanta als somiadors i als apocats, els quals deixen més oportunitats als que estan disposats a dedicar-li temps a dissenyar amb cura la millor ruta i després posar-se en marxa amb confiança.
Capítol 13. Tenir una missió requereix capital
Sinopsi: Elegir una missió abans de tenir capital laborar no sembla molt sostenible
Les missions comporten riscos. El fet de que el treball gire al voltant d’una missió no pressuposa que tot va a ser senzill.
L’adjacent possible concepte que suposa una recerca sistemàtica. Després de molta recerca es troba el camí a seguir. No es pot trobar l’objectiu a seguir si no es recorre primer aquest camí.
Si vols identificar una missió en la vida professional, hauràs de posicionar-te primer en l’avantguarda, l’únic lloc des del qual es pot veure la missió.
Grans descobriments exigeixen primer estar a l’avantguarda, cosa que resulta dur i solem evitar en el nostre treball.
Estar a l’avantguarda és similar a la idea de capital laboral, en forma d’habilitats escasses i valuoses en ser molt competent en alguna cosa, el que suposa el principal element a l’hora de crear un treball somiat.
La majoria de persones que adoren el seu treball han arribat fins allí acumulant capital, e intercanviant-lo després per característiques que defineixen un treball genial.
Si cerques una missió primer cal adquirir capital laboral.
Pensar en xicotet exigeix centrar-se en una cosa específica durant un temps prolongant. Actuar en gran suposa perseguir un objectiu amb molta intensitat.
Capítol 14. La missió requereix apostes baixes
Sinopsi: Una missió gran acaba sent un èxit mitjançant projectes xicotets i assequibles, que serveixen per a explorar les possibilitats que rodegen una idea atractiva.
Molta gent disposa d’un gran capital laboral, i pot, tant identificar diverses missions potencials en les seues professions, però són pocs els que acaben desenvolupant una carrera al voltant d’aquestes missions. Aquesta pràctica exigeix alguna cosa més que situar-se a l’avantguarda. Una vegada acumulat el capital laboral necessari per identificar la missió, encara fa falta esbrinar com portar-la a la pràctica. Si no es disposa d’una estratègia contrastada per a passar de la idea a l’execució, s’evitarà donar aquest pas.
En lloc de començar per una gran idea cal realitzar xicotetes apostes. Els xicotets fracassos combinats amb xicotetes victòries proporcionen informació precisa necessària per acabar oferint un producte extraordinari.
El més important de les xicotetes apostes és que són assequibles. Són les xicotetes apostes les que permeten tantejar les vies que rodegen la missió general, i cercar quina és la més important.
Si el capital laborar és el que permet identificar una missió atractiva, l’estratègia de les xicotetes apostes és la que ofereix majors possibilitats d’acomplir-la amb èxit.
Capítol 15. Una missió requereix un mercat
Sinopsi: Les grans missions es converteixen en grans èxits quan es troba un projecte que acompleix amb la **llei de l’interés, que exigeix que una idea suscite l’interés de la gent, i es llance en un entorn en el qual facilite l’interés.
Llei de l’interés Per a que un projecte orientat a una missió tinga èxit, ha de ser intresant en dos sentit. En primr lloc, ha d’animar a la gent que el conega a fer que altres s’interessen per ell. En segons lloc, ha de donar-se a conèixer en un àmbit que reba bé aquest interés.
Resum de a Regla 4
Per assolir el treball dels teus somnis:
- Primer cal acumular un bon capital laboral mitjançant l’exercici d’habilitats escasses i valuoses.
- Intercanviar eixe capital per les característiques que defineixen a una trajectòria professional com interessant. Una d’aquestes característiques és la missió.
- Les millors idees per a una missió estan en l’adjacent possible, la zona en la qual es troba després de l’avantguarda. Situar-se en l’avantguarda, identificar la teua missió i realitzar xicotetes apostes.
- Adoptar la perspectiva del venedor, la qual porta a la llei de l’interés, es a dir, generar interés en la gent i llançar-se en un entorn en el qual aquest interés es difonga.
Conclusió
Si el teu objectiu és amar el que fas, el consell de perseguir els teus somnis no és bo. És més important ser bo en alguna cosa escassa i valuosa, e invertir després el capital laboral que obtingues en la classe de condicions que fan d’un treball una cosa genial. Per començar, el control i la missió són dues qualitats interessants.
Regla 1
Persegueix els teus somnis és un mal consell. El camí que porta al treball somiat sol ser més complexe.
Regla 2
El que fa que un treball siga genial és escàs i valuós.
Fes-ho tan bé que no puguen ignorar-te, Steave Martin.
Les coses escasses i valuoses, per definició no són fàcils d’obtenir. La pràctica deliberada és un mètode per desenvolupar habilitats a base d’esforçar-se més enllà de la zona de confort.
Els músics, atletes i jugadors d’escacs, entre d’altres, són conscients de la pràctica deliberada, però altres treballadors no.
La mediocritat és perillosa perquè limita el capital laboral, y per tant redueix la capacitat d’autodefinir la trajectòria professional.
Aquesta classe de desenvolupament d’activitats és dura, cal enfrontar-se a la resistència interna.
L’autor, en el treball d’un article, desenvolupa tres estructures per avançar:
- La pràctica per vèncer la resistència consistia en afirmar: vaig a dedicar una hora a estudiar aquest tema, dóna igual si em desmaie per l’esforç o si no progrese. L’autor va descobrir que les onades de resistència tardaven uns 10 minuts en apagar-se. Aquest lapse de temps era difícil, però saber que els seus esforços tenien un límit de temps contribuïa a gestionar la dificultat.
- Va agrupar els resultats dels seus esforços de manera útil. Va dibuixar un mapa de connexions entre les diferents parts de l’article.
- Finalment calia sintetitzar l’article amb les seues paraules.
En acabar el procés, l’autor havia dedicat 15 hores en total a la **pràctica deliberada.
Més importants que xicotetes victòries el nou marc mental em va proporcionar la prova. Va entendre que l’esforç era bo. Un esportista entén el dolor muscular com a prova de que està fent les coses correctes.
Proposa tres hàbits:
- Rutina bíblia de l’investigador. Fer un resum, bíblia de l’investigador, on sintetitze el resultat de treballs previs.
- Rutina quadrant d’hores. Enregistrar i sumar les hores mensuals de pràctica deliberada.
- Rutina del quadern de teories. Enregistrar el quadern per prendre notes durant les pluges d’idees.
Conclusions:
- Es fa convertir en una persona que posa el focus en la destresa.
- Per ser millor calia esforç, pràctica deliberada.
- Adoptar aquesta forma de treballar genera canvis profunds.
Regla 3
Comprendre el paper del control canvia la forma d’avaluar les oportunitats.
Avaluar la situació amb la lent del control canvia les coses.
Randy Pauch, de Carnegie Mellon, va reflexar molt bé com agafar el control de la situació. Els investigadors junior li preguntaven com havia aconseguit la titularitat en la universitat tan depresa, ell deia cridem al despatx qualsevol divendres a les 10 de la nit i l’ho explicaré.
Trampes del control:
- Disposar de poc capital laboral. Sense habilitats escasses i valuoses que oferir a canvi el fracàs és molt provable.
- Quan disposem de capital laboral per intercanviar-lo és molt provable que trobes resistències entre els que et rodegen, donat que el control sols el beneficia a tu.
Ferramenta per esquivar aquestes dos trampes: Llei de la viabilitat econòmica. En decidir perseguir una meta atractiva, que aportarà més control a la teua vida professional, cal preguntar-se si la gent estarà disposada a pagar-te per fer-ho. En cas contrari, deixa-la passar.
Regla 4
Tenir una missió professional és disposar d’un propòsit organitzat en la teua vida professional.
Les verdaderes missions exigeixen dues coses:
- Necessita capital laboral, exigeix paciència.
- És possible observar d’un mode incessant l’avanç possible de la teua especialitat.
Combinats aquest dos propòsits porten a una forma de vida, i no a una sèrie de passos que porten automàticament a disposar d’una missió.
Rutines que porten a l’obtenció d’una missió:
- Nivell superior: la missió exploratòria. Aplicar la teoria de la distribució d’algoritmes a altres camps interessants, amb la finalitat d’assolir resultats nous interessants.
- Nivell bàsic: investigació a fons. Cada setmana entrar en un nou aspecte de l’especialitat. Segons Steven Johnson cita el concepte de adjacent possible. L’accés a noves idees i a connexions líquides facilita que entren en cntacte entre elles el catalitzador per al naixement de més idees.
- Nivell intermedi: projectes d’exploració. Xicotetes apostes.
Peter Sims (2010) diu que una xicoteta aposta té tres característiques:
- És un projecte que pot completar-se en un més.
- Oblita a crear un nou valor.
- Produeix un resultat concret.
Aspectes a tenir en compte:
- Xicotetes apostes.
- Plaços concrets.
- Sensació d’urgència.
- Enregistrar i comptabilitzar les hores dedicades a l’aposta.
- Pràctica deliberada.
- Missió.
El sistema és un bucle d’informació, avança constantment cap una visió més clara i millor fonamentada del treball.
Importa més treballar bé que tenir un bon treball.