Referència

  • Autor: Ryan Holiday
  • Títol: El ego es el enemigo
  • Editorial: Paidós
  • Any: 2019

El dolorós pròleg

L’orador Demóstenes va dir una vegada que la virtut comença amb la comprensió i es completava amb el valor.

Tan de bo acabes menys convençut del conte que et dius sobre la teua pròpia impotància i, com resultat, t’alliberes d’aconseguir l’objectiu que et canviarà el món i que t’has proposat assolir.

0. Introducció

El primer principi
és que no has d’enganyar-te
i que tu ets la persona
a la qual és més fàcil enganyar.
– Richart Feyman

L’ego és una creència malsana en la nostra pròpia importància. La necessitat de ser millor que, més que, reconegut per, més ellà de qualsevol utilitat raonable. És el sentit de superioritat i certesa que excedeix els límits de la seguretat en un mateix i del talent.

Quan la noció de nosaltres mateixos i el món es torna tan forta, comença a distorsionar la realitat que ens rodeja.

La seguretat en un mateix es torna arrogància,
l’assertivitat es torna obstinació
i la confiança en les nostres capacitats
es converteix en descuit.
– Bill Walsh

L’ego és l’enemic del que desitgem i del que tenim, de la possibilitat d’arribar a dominar un ofici, de la verdadera intuïció creativa, de la possibilitat de treballar bé amb els demés, de construir lleialtat i recolzament, de la longevitat, d’arribar repetides vegades a l’èxit i mantenir-lo. L’ego rebutja les avantatges i les oportunitats, és un imà per als problemes i els conflictes, per als enemics i per a les errades.

Aquest llibre està organitzat en tres parts:

  • Aspiracions
  • Èxit
  • Fracàs

El propòsit d’aquesta estructura és senzill: ajudar-te a suprimir l’ego abans que els mals hàbits prenguen el control, reemplaçar les tentacions de l’ego per humilitat i disciplina quan estigues experimentant l’èxit, i cultivar l’energia i la fortalesa per a que, quan el destí canvie i es pose en la teua contra, no acabes aplanat pel fracàs.

En resum, es serveix per a ser:

  • Humils en les aspiracions
  • Benèbols en l’èxit
  • Resilients en el fracàs

Les construccions
que estan exposades al clima
necessiten bons ciments.
– William Penn

Sols quan estem lliures de l’ego i de la seua influència podem assolir realment el nostre major potencial.

Quan suprimim l’ego ens queda el que és real. El que reemplaça l’ego és la humilitat, una humilitat sòlida i una gran seguretat en nosaltres mateixos. Mentre que l’ego és artificial, aquesta classe de seguretat no pot aguantar molt de pes. L’ego és furtat. La seguretat en un mateix es guanya. L’ego s’autoproclama, el seu pavoneig és artificial. La humilitat ens restringeix, l’ego ens torna bojos. És la diferència entre una cosa potent i altra verinosa.

Alguns aprenen humilitat, altres elegeixen l’ego.

1. Aspiracions

L’Ego és l’enemic independentment de quines siguen les teues aspiracions.

Cap ornament et convé més que la modèstia,
A la justícia i l’autocontrol.
– Isócrates

Els pares i mestres de la nostra generació es concentraren en construir l’autoestima de tot el món. A partir d’ahí, els tòpics dels nostres gurús i les nostres figures públiques han buscat quasi esclusixivament plenar-nos d’inspiració, donar-nos ànim i assegurar-nos que podem fer el que siga que ens proposem fer. Però la realitat és que això ens torna dèbils.

El talent sols és el punt de partida.
– Irvin Berlin

1.1. Parlar, parlar, parlar

Els que saben no parlen,
els que parlen no saben.
– Lao Tzu

Cadascú de nosaltres té un costat feble que, a l’igual que un sindicat, no és exactament malintencionat, però a l’hora de la veritat sempre vol rebre tot el crèdit i l’atenció possible, per fer molt poc. A això anomenem ego.

1.2 Ser o Fer?

Les apariències són enganyoses. Tenir autoritat no és el mateix que ser una autoritat. Tenir dret i estar en el que és cert tampoc és el mateix. Impressionar a la gent és totalment diferente a ser verdaderament impressionant.

L’historiador William Durant deia: Una nació naix estòica i mor sent epicúrea.

Quin és el propòsit de la vida? Què vares venir a fer al món? El propòsit ens ajuda a respondre fàcilment la disyuntiva de ser o tenir.

Un home és forjat
per allò en el que treballa.
– Frederick Douglass

El camí de l’egocèntric exigeix moltes concesions.

El propòsit és una cosa més gran que tu mateix.

El més important no és el que vull ser sinó el que vull assolir en la vida.

Cal deixar els a un constat els interessos egoïsties i preguntar-se:

  • Què és el que vull assolir?
  • Quins són els principis que diregeixen les meues decisions?
  • Vull ser com tota la resta o vull fer una cosa distinta?

Ser o Fer.

Cal elegir Fer, centrar-se en el procés per tal de forjar-se i millorar. Cal no pensar que som, que ja hem arribat, sinó que cal continuar aprenent.

1.3. Convertir-se en estudiant

No permetem que el fantasma
de cap home torne ací
i diga que el va decepcionar
el seu entrenament.
– Acadèmia de capacitació del
Departament de Bombers de NY

El poder convertir-se en estudiant no es limita a tenir un període extés d’instrucció, també posa l’ego i l’ambició en les mans d’algú més. Se l’imposa a l’ego una espècie de sostre: u no sap que no és millor que el mestre del qual és aprenent. Es respecta el mestre i s’asumeix una posició inferior. No és possible enganyar o fingir davant del mestre. L’educació no és una cosa que es puga improvisar, no hi ha dreceres a part de treballar cada dia. I si u no ho fa, el mestre el tira.

Avaluar els nostres talents amb criterios que mostres una tendència més bé negativa és una de les coses més difícils de la vida, però és un component del domini d’un ofici.

Per a ser gran, cada lluitador necessita tenir algú millor de qui puga aprendre, algú inferior a qui le puga ensenyar i algú igual amb qui es puga medir. – Fran Shamrocck Pioner de les arts marcials

El propòsit de Fran Shamrock era senzill: tenir una retroalimentació continua i verdadera del que cada un sap i el que no sap, des de tots els angles. Aquest sistema elimina l’ego que en fa envaneixer, la por que ens fa dubtar de nosaltres mateixos i la perea que pot tentar-nos a deixar d’esforçar-nos.

Un verdader estudiant és com una esponja. Absorbeix el que succeix al seu voltant, ho filtra, reté el que l’interessa.

Un estudiant és autocrític i es motiva a sí mateix, sempre tracta de millorar la seua comprensió per a poder passar al següent tòpic, al següent repte.

Un estudiant de veritat també és el se propi professor i el seu propi crític. No hi ha espai per a l’ego.

És impossible aprendre
tot el que u pensa que ja sap.
– Epicteto

A l’ego li desagrada la realitat i prefereix fer les seues pròpies avaluacions.

L’ego tampoc permet que tinguem un procés d’incubació apropiat.

La humilitat és el que ens manté ahí, preocupats per no saber suficient i conscients de que hen de seguir estudiant.

L’ego s’apresura en arribar al final, pensa que la paciència és per als perdedors (la considera, equivocadament una debilitat, suposa que som suficientment bons per a demostrar-li al món el nostre talent.

L’ego és el nostre enemic, ens ofereix una retroalimentació perversa, desconnectada de la realitat. Ens impedeix millorar diguent-nos que no necessitem millorar.

L’ego ens torna cabuts i hostils a la crítica que allumna totes eixes fonts d’educació o les posa forma del nostre avast.

Per axiò hi ha un vell proverbi que diu:

El mestre apareixerà
quan l’alumne estiga llest.

1.4. No ser apassionat

La nostra pasió potser precisament el que ens impedeix assolir el nostre ple poder o la nostra influència o els nostres objectius.

Eleanor Roosevelt tenia un propòsit. Tenia una direcció. No estava impulsada per la passió, sino per la raó.

Els psicòlegs anomenen goalodicy al desig obsessiu d’assolir les metes.

John Wooden parlava de mantenir el control, fer el treball i no convertir-se en esclau de la passió.

La passió tracta d’opacar les nostres funcions crítiques. Els gossos són apassionats, però tenen un avantatge, disposen d’una memòria de molt curt temini que manté a ratlla l’horrible sensació de futilitat i impotència.

El que necessitem els humans és propòsit i realisme. El propòsit és com la passió però amb límits. El realisme és tenir distància i perspectiva.

La passió sempre té un objecte extern.

El propòsit busca arribar a algun lloc. El propòsit lleva l’èmfasi de yo.

Grans passions
són enfermetats sense esperança.
– Goethe

Per aquesta raó, una persona decidida i plena de propòsit opera a un nivell diferent, més enllà de les influències i la enfermetat.

La passió és posar la forma, el propòsit és pensar en la funció, la funció, la funció.

El treball important requereix determinació i consideració. No passió. No la ingenuitat.

És molt millor si et senteixes intimidat pel que has d’enfrontar, si et sents humil davant la magnitut de la tasca, però decidit a portar-la a terme. Deixa la passió als perturbats i als aficionats. Pots sentir passió pel que deus fer i dir, però no per allò que et preocupa i que desitges que siga.

Sobretot, sense molt d’entusiasme.
– Talleyrand, diridit a diplomàtics

Així podràs fer grans coses i deixaràs de ser una persona amb bones intencions però ineficient.

1.5. Seguir l’estratègia del llenç

Els grans homens
quasi sempre han demostrat
tenir la mateixa capacitat per a obedir
que la que demostren tenir per a manar.
– Lord Mahon

En el sistema romano d’arts i ciències existía la figura de l’anteàmbul, que significa aclaridor de camins.

Busca llenços perquè els demés puguen estar bé. Aclarir el camí a la gent que està per damunt de tu, amb el temps t’obri el teu camí.

1.6 Oblidar-se de sí mateix

Una persona que pensa tot el temps
no té res més en què pensar
llevat dels seus pensaments,
així que perd contacte amb la realitat
i viu en un món d’il·lusions.
– Alans Watts

J.D. Salinger, escriptor, sofria una esècie d’obsessió amb sí mateix i amb una immaduresa que el van portar a pensar que el món era insorportable i a allumnyar-se del contacte humà, la qual cosa va paralitzar el seu geni.

McClellan va ser, sens dubte, el pitjor general de la Unió perquè mai va poder deixar de pensar en sí mateix.

Tendim a pensar que l’ego és igual a seguretat en un mateix i que aquests és la raó per la qual hem de mantenir el control. A McClellan, l’ego li va llevar la capacitat de liderar. Li va llevar la capacitat de sentir que tenia que actuar.

Viure de manera clara, en el present, requereix coratge. No hi ha que viure en l’abstracció, hi ha que viure en el que és tangible i real, tot i que siga incòmode. Deguem ser part del que succeix al nostre voltant. No hi ha ningú pendent de la nostra actuació, sols hi ha treball i lliçons per aprendre.

1.7. El perill de l’orgull primerenc

L’home orgullós
sempre està mirant-ho tota
des d’una posició superior,
i, clar, mentre u estiga mirant
cap avall, és incapaç de veure
què hi ha al damunt.
– C. S. Lewis

L’orgull debilitat precisament l’intstrument que necessitem per a tenir èxit: la ment. La capacitat per aprendre, per a adaptar-nos, per a ser flexibles, per a construir relacios, tot això és opacat per l’orgull.

Rockefeller tenia horror del perill que significava l’arrogància. .

L’orgull crea una espècie d’obsessió miope i autosatisfactoria que deforma la perspectiva, la realitat, la veritat i el món que le rodeja a un.

Si no pots tragar-te el teu orgull, no podràs ser líder.

Inclús les muntanyes més altes tenen animals que són més alts que la muntanya quan testan parats sobre el seu seu cim.

L’orgull llimita els sentimients de rebre retroalimentació, mantenir l’entusiasme i planejar el camí. En altres casos fortaleix les parts negatives de nostaltres mateixos, com la sensibilitat, el complexe de persecució, la capacitat de fer que tot gire al nostre voltant.

El principal producte del coneixement personal és la humilitat.

Montaine deia: ser molt orgullós de tu mateix serà la teua ruïna. Sols pensa que eres algú.

El missatge és senzill, no cal presumir, no serveix de res.

1.8. Treballar, treballar i treballar

El millor pla
es queda en obnes intencions
a menys que es convertisca
en treball. – Peter Drucker

Henry Ford deia: No pots contruir una reputació sobre el que vas a fer.

10.000 hores per a assolir el domini d’un ofici… significa que tot està al nostre avast, a l’avast de tots, sempre i quan tinguem enteresa i la humilitat de ser pacients, les forces per a treballar.

Materiam superabat opus, la cualitat del treball és el millor material.

El basquetbolista Bill Bradley deia: quan no estàs practicant deus recorcdar que hi ha algú, en algun lloc, que sí està practicant, i quan te’l trobes et guanyarà.

No hi ha triomf sense esforç.

*Fingeix fins a aconseguir-ho.

La clau és aconseguir l’objectiu per no haver de fingir-ho.

Traball és baixar a la pista a practicar quan el clima manté a tot el món a covert.

El treball no vol ser bo, som nosaltres els que el fem bo.

Es coneix al treballador pels rastres que deixa.

1.9. Per al que siga que segisca, l’ego és l’enemic

És cosa sabuda
que la humiltat és una escala
per l’ambició incipient. xc

– William Shakespeare

Podem presumir dels nostres progresos o podem cobrer les veitat difícls amb pura força de personalitat e impluls i passió. O podem enfrontar les ontres falencies amb noestitat i dedicarli més temps al treball. Podem deixar que aquesta experiència en torne humils i veure amb claritat on tenim talent i on necesstiem millorar, per dedicar-nos després a treballar amb el fi de tancar l’esquerda.

L’ego és el germà pervers de l’èxit.

2. Èxit

El seny, mantenir la ment oberta, l’organització i el proòsit són els grans estabilitzadors. Fan de contrapés a l’ego o a l’orgull que venen amb els assoliments i el reconeixement.

L’ego és l’enemic siga quin siga l’èxit que hages assolit.

Sense virtut ni entrenament, va dir Aristòtil, és difícil gestionar adequadament els resultats de la bona sort.

L’ego té les mateixes arrels de l’alcoholisme: inseguretat, temor, odi a l’objectivitat brutal. Pensem que som especials, millors i que les regles no apliquen per a nosaltres.

L’home és mogut per impulsos, Víktor Frankl, però és atret per valors. Si no tenim valors, l’èxit és breu.

L’èxit és embriagador, malgrat això, per manternir-ho hem de mantenir-nos sobris.

Hem d’entendre que som una xicoteta part d’un univers interconnectat.

Hem de construir una organització i un sistema al voltant del que fem, un sistema al voltant del treball, no al voltant de nosaltres.

2.1. Mantenir sempre la condició d’estudiant

Tot home que conec és,
d’alguna manera, el meu superior,
i així puc aprendre d’ell.
– RalphWaldo Emerson

Gengis Kan, conqueridor bàrbar, impulsat per la set de sang que aterroritza al món civilitzat. La seua vida va ser un persistent cicle d’aprenentatge pragmàtic, adaptació experimental i revisió constant, implusat per la voluntat increíblement disciplinada i centrada.

Quan arribem a l’èxit per primera vegada ens trobem davant situacions noves, nous problemes. El físic John Wheeler deia: a mesura que creix la nostra illa de conexiement, tamb augmenten les platges de la nostra ignorància.

Amb els assoliments creix la pressió d’aprendre més del que no sabem. Scientia infla, el coneixement unfla.

La humilitat engendra aprenentatge
perquè contrarresta l’arrogància
que et fa cego. La gent humil millora, perquè
observa i escolta amb atenció.
No suposa que sap com fer les coses…
– Wynton Marsalis, guanyador del Grammy
en nou ocasions i premi Pulitzer.

Tan prompte com permetem que l’ego ens diga que ens hem graduat, l’aprenentatge es deté en sec.

Cal mantenir la condició d’estudiant
perquè aquesta no té fi. – Frank Shamrock

Un aficionat està a la defensiva, però per un professional, l’aprenentatge és un procés continu i infinit.

Peter Drucker diu que no és suficient amb sols voler aprendre. A mesura que hom progressa, també deu entendre com aprén i després establir processos per a facilitar l’educació contínua. En cas contrari ens condemnem a una espècie d’ignorància imposada per nosaltres mateixos.

2.2. No contar-se contes

Els mites no es converteixen en mites
en viure’ls, sino en contar-los.
– David Maraniss

Bill Walsh es va fer càrrec d’un equip de futbol americà. Va implantar el que va anomenar estandars d’acompliment. Va definir:

  • Què es debia fer
  • Quan es debia fer
  • Com es debia fer

Els estàndars d’acompliment tenien a veure amb inculcar en l’equip pràctiques d’exel·lència. La idea era: si els jugadors podien complir amb els detalls millorarien per sí mateixa.

Amb el temps, aquests estandars d’acompliment varen ser els responsables de la transformació de l’equip i de la victòria de la Super Bold.

Amb el temps aquesta situació demostraria els riscos de que una història set puge al cap. Això és el que passa quan hom avalúa prematurament i atribueix poders que encara no controla. *Quan van deixar de constar-se contes es van centrar en la tasca que havien d’enfrontar.

Així, la capacitat d’escoltar, de rebre crítiques, de millorar i de crèixer es torna molt més importnat que abans.

La forma de fer coses realment grans sembla ser começar amb coses enganyosament xicotetes.

Cal centrar-nos en l’execució allunyant-nos dels crèdits i corones i mantenir-nos centrats en el que estem fent.

2.3. Què és el més important per a tu?

Sabem que el que ens agrada és el començament de la saviessa i la vellea.

  • Robert Louis Stevenson

Mai estem feliços amb el que tenim i també volem el que tenen els demés. Volem tenir més del que tenen els demés.

Tots diguem SÍ sense pensar, per codícia o vanitat, perquè no som capaços de dir NO. Pensem que això ens permetrà assolir més coses, quan en realitat ens impedeix arribar on volem.

L’ego socava la grandesa.

Els assoliments dels altres ens fan sentir insignificants. Així, de manera inconscient, accelerem el ritme per a arribar on estan els altres.

Euthymia, paraula grega, significa tranquilitat que podem traduir com el sentit del nostre propi camí i com podem romandre en ell sense dixar-nos distraure pels altres camins que el creuen.

Es tracta del que nosaltres som i d’ésser tan bons com siga possible, sense rendir-nos a la presió de totes les coses que ens allunyen del nostre objectiu. Es tracta de dirigir-nos on ens vàrem proposar arribar. Es tracta d’assolir tot quan podam en el camp que hem elegit.

L’ego rebutja els intercanvis, l’ego ho vol tot.

Només estem començant a dominar una cosa, l’ego ens pregunta per què no començar una altra.

Necessitem saber què volem i el que aquestes desicions deixen fora.

Quantes més coses tingues més difícil va a ser mantenir la fidelitat al teu futur propòsit.

Cal descobrir què és el que vols i fer cas omís als que vullguen alterar el teu pas.

2.4. Privilegis, control i paranoia

Una de les senyals de que ens acostem a una crisi nerviosa és creure que el nostre treball és terriblement important. – Bertrand Russell

Amb l’èxit, particularment amb el poder, arriben algunes de les fantasies més grans i perilloses: les dels privilegis, el control i la paranoia.

L’èxit ens llança una maldició.

L’home i la dona intel·ligents han dre recordar-se regularment que el seu poder i el seu alcanç tenen límits.

El que es sent privilegiat sobrestima les seues capacitats, jutja massa generosament les seues perspectives i crea expectatives ridícules.

El control diu que tot s’ha de fer a la nostra manera, inclús les coses més xicotetes i anodines. El control es pot convertir en perfeccionisme paralitzant sols pel benefici de mostrar que teniem raó.

La paranoia diu que no pots confiar en ningú.

Tot aquell que és conscient de pors insubstancials es guanya pors reals. – Sèneca

En el seu frenesí de protegir-se, la paranoia crea la sensació de persecució per fer de la seua víctima una pressonera dels seus propis enganys i del caos.

2.5. Saber portar-se

No és suficient tenir grans cualialitats també hem de saber-les gestionar. – François de la Rochefoucauld

Eisenhower sabía diferenciar entre urgent i important.

DeLorean vivia constantment distret i abandonava un projecte per altre. No gestionava correctament les situacions. El resultat va ser que ningú seguia les regles, ningú responia a res, es feia molt poc.

No sabia com gestionar-se a sí mateix i menys als demés. Convertir-se en un gran líder és difícil.

Eisenhower va entendre que el que el país necessitava era ordre i responsabilitat. Y que era molt més importante que els seus capritxos.

En el cas de DeLorean, el que va impedir que els ingredients es convinaren va ser l’ego i la desorganització que produeix.

Quan tens èxit cal tornar a avaluar i actualitzar la teua identitat. Significa que, potser hi ha persones que poden estar més qualificades que tu per fer la feina que feies abans.

El que importa és que aprengues a comportat-te i a dirigir els demés.

La responsabilitat exigeix un reajust i després requereix que hi haja més claretat de propòsit.

En primer lloc cal establir els principals objectius i prioritats de l’organització i de la teua vida. Després, cal perseguir-los amb disciplina. Per produir resultats, sols resultats.

2.6. Compte amb l’enfermetat del jo

Si jo no sóc per a mí, qui ho serà? Si sóc sols per a mí, qui sóc? – Hillel

Els grans equips soles seguir una trajectòria. Quan un equip comença a guanyar, abans d’haver guanyat, l’equip és inocent, s’uneix, els seus compoments es cuiden mútuament, treballen junts. Anomenem a aquesta etapa **escalada inocent.

Quan l’equip comença a guanyar els llaços senzills que unien els individus es van debilitant. Aparèixen els egos.

Al general Marshall li agradava desincentivar activament els ascensos.

L’ego necessita honors amb el fi de sentir-se validat.

Després que hem assolit una cosa la tendència és passar-se a la mentalitat d’obtenir el que ens pertany per dret. Ara, de forma inesperada, els premis i el reconeixement importen, tot i que, no va ser el que ens va portar fins ací.

Mai ens guanyem el dret a ser codiciosos o a perseguir els nostres interessos a costa de tots els demés.

Cal no pensar en nosaltres mateixos, cal moderar-nos pel sentit dela humiltat i la generositat.

2.7. Meditar sobre la immensitat

Un monge és un home separat de tot, en armonia amb tot. – Evagrio Pontico

Els estoics anomenaven synmatheia, la connexió amb el cosmos. Es tracta de la sensació de sentit de pertenència a una cosa més gran.

L’ego ens separa de la bellesa i de la història del món. S’interposa en el camí.

Els grans líders s’han centrat en la natura, perquè en fer-ho, han trobat perspectiva.

La creativitat és un instrument dereceptivitat i reconeixement. No pot ocorrer si estem comvençuts de que el món gira al voltant nostre.

És difícil ser egocèntric i estar convençut de la pròpia grandesa dins de la colitat i el silènci en un tanc de deprivació sensorial.

L’experiència de grandesa fa impossible l’ego.

2.8. Mantenir la sobrietat

El major refinament deriva cap a la simplicitat. – Bruce Lee

La por és mala consellera.

L’ego ens diu que som invencibles, que tenim força il·limitada que mai va a desaparèixer.

La sobrietat és l’art de l’autocontrol.

L’ego nuvola la ment, justament quan necessita claretat. La discreció és un contrapús, una cura contra la resaca o, encara millor, un mètode preventiu.

L’Europa de Churchil requeria una classe de líder. El món interconnectat de hui requereix un altra. Perquè hi ha molta informació que processar, molta competència, molts canvis. Si no tenim claredat mental tot està perdut.

Si vos viure feliç, viu amagat.

La gent més exitosa és la gent de la qual mai hem sentit parlar. Perquè ells així ho volen. Això els permet mantenir la sobrietat. Els ajuda a fer el seu treball.

2.9. Per al que sol venir desrpés, l’ego és l’enemic

La evidència està entregada i vosté és el veredicte. – Anne Lamott

Aristòtil parla del punt mitjà.

  • El valor està entre la cobardía i la imprudència.
  • La generositat ha de denindre’s abans de convertir-se en despilfarro* o en *mesquintat, amb el fi de ser útil.

Cal fomentar:

  • Una actitut sòbria i discreta.
  • Evitar la codícia i la paranoia.
  • Mantenir la humiltat.
  • Mantenir el sentit del propòsit.
  • Connectar-nos amb el món que ens rodeja.

3. El Fracàs

L’eixida, la forma de tornar-se a alçar, requereix reorientació i un nivell augmentat d’autoconsciència. No necessitem compassió, necessitem propòsit, aplom i paciència.

Exhibim les nostres riqueses
i amaguem nostra pobresa
perquè la humanitat està disposada
a simpatitzar més completament
amb el nostre goig,
que amb la nostra tristesa.
Res és tan mortificant
com vore’ns forçats a exposar
a la vista del públic
les nostres angoixes,
i sentir que, encara que
la nostra situació està
davant dels ulls
de la nostra humanitat, ningun mortal és capaç
d’imaginar-se ni la meitat
del que patim. – Adam Smith

Bill Walsh va dir: Quasi sempre el cam a la victria passa per un lloc anomenat fracàs.

La vida no és justa.

Els psicòlegs parlen de ferida narcicista aquest concepte: a l’ego li encanta la idea de que una cosa és justa o no.

Però, quina importància té l’atribució la culpa de les dificultats, igualment haurem de passar per elles.

La gran errada consisteix en
vore’s a u mateix
com més del que se és
y valorar-se com menys
del que valem de veritat.
– Goethe

En el cas de Katherin Graham, ella va fer un judici de valor: amb l’ajuda de Buffett, va poder vore objectivament que el mercat no li reconeixia el vertader valor dels recursos de la companyia.

El que estaven fent tant Katherin Graham com Bill Walsh era interpretar un conjunt de mesures internes que els va permetre avaluar i calcular el progrés intern, mentre tot el món de fora estava distret per les suposades senyals de fracs o debilitat. Això és el que ens guia a través de les dificultats.

La gent humil no té tan de problema amb les situacions de fracàs com els egocèntrics. Es queixen molt menys i hi ha moltes menys inmolacons. En lloc d’això, acudeixen a la resistència estoica, inclús entusiasta. La compassió no és necessària, la seua identitat no està amenaçada. Ells poden seguir avant sense rebre validació constant.

El que importa és poder respondre al que ens ve per davant.

3.1. Temps Viu i o Temps Mort

Segons Robert Green hi ha dos tipus de temps:

  • Temps mort: quan adoptem una actitut passiva i ens seiem a esperar.
  • Temps viu: quan adoptem una actitud activa aprenent i actuant, utilitzant cada segon.

Molts pensadors imporants se han format en les prisions, un lloc on no tenim res que fer excepte pensar. La clau estaria en pensar en coses que ens tornen millors.

En la vida tots tenim un poc de temps mort, això no ho podem controlar. Cal no permetre que la situació empitjore.

3.2. Que l’esforç siga suficient

El que l’importa a un home actiu
és fer el que siga correcte; si el que siga correcte arriba o no a fer-ser realitat no ens deuria de preocupar. – Joham Wolfgang Goethe

**Fer el que siga correcte ha de ser suficient.

Quan estem menys apegats als resultats estarem millor.

L’esforç, no els resultats, ha de ser sufient.

L’ego necessita rebre reconeixement, l’esforç no és suficient. Necessita comparar-se.

L’èxit és la pau mental,
la qual és el resultat directe de
la satisfacció de saber que u va fer l’esforç
per convertir-se en la millor persona
en que hom es pot convertir. – John Wooden

Insistim en desitjar, en necessitar, sols ens estem posan en una posició proclive al resentiment.

Fer el treball és suficient.

3.3. Moments de El Club de la Baralla

Si hom tanca la veritat
i l’amaga sota terra,
aquesta creixerà i reunirà
un poder tan explosiu
que el dia que esclate farà volar tot el que
trobe al seu pas. – Émile Zola

En la mitologia grega, els personatges soles experimentar *katabasis** o *descensos. Es veuen forçats a retirar-se, experimentant una depresió o, en alguns casos, descendeixen literalment a l’inframon. Quan ixen, ho fan amb major saviessa i comprensió.

Quan més gran és l’ego, més dura és la caiguda.

Sols podem ser humils
quan sofrim humiliacions duraderes. – William A. Sutton

Molts canvis vitals significatius provenen de moments en els quals una persona està totalment destroida.

Aquests moments soles ser definits per tres trets:

  • Quasi sempre ve de la mà d’una força o d’una persona.
  • Amb freqüència involucren coses de nosaltres que ja sabíem, però que teniem por a admetre.
  • D’aquests runes sorgeix l’oportunitat de fer grans progressos i millores.

El món pot mostrar-nos la veritat, però ningú pot forçar-nos a acceptar-la.

Els psicòlegs solen dir que, quan està sota amenaça, l’egocentrisme és una de les forces més perilloses de la Terra.

Aquestes són persones de les que ningú vol estar prop quan estan arraconades.

Doncs tot el que fa coses roïns
aborreix la llum i no s’acosta
a ella per temor a que les seues obres
queden al descobert*. – Joan 3:20

Enfrontar els símptomes, curar l’enfermetat. L’ego posa mols obstacles, doncs és més fàcil demorar, redoblar esforços, evitar deliberament veure els canvis que hem de fer en la nostra vida.

Als equips, com als homes,
cal engenollar-los abans
que es puguen tornar a alçar. – Vince Lombardi

3.4. Posar Límits

Pot arruïnar la teua vida
sol si arruina el teu caràcter. – Marco Aurelio

Steave Jobs va treballar no sols fins demostrar-se a sí mateix les seues capacitats, sino fins resoldre de manera significativa les errades que havien causat el seu promer fracàs.

Quan un equip té cara de perdre un partit, l’entrenador no els crida per dir-los mentides. Les recorda qui són i del que són capaços i els insta a tornar al camp i explorar les seues capacitats.

La majoria dels problemes són temporals…

La recuperació no és una apoteosis, sino posar un peu davant de l’altre.

L’ego és l’únic que pensa que la vergonya o el fracàs són més del que són.

L’ego diu que sóm un objecte inamobible, una força imparable. Aquesta fantasia causa problemes. Fa que el fracàs i l’adversitat es convertisquen en un atac en tota regla.

Aquell que li tem a la mort
mai es farà digne
d’un home que està viu. – Sèneca

3.5. Porta el teu propi puntatge

Mai mire cap arrere, execpte per investigar sobre algun error… Sols veig perill en reflexionar sobre les coses de les que em senc orgullosa. – Elisabeth Noelle-Newman

Dave Stachelski deia que hom no és tan bo com creu. Cal mantenir la concentració. Treballar cada vegada millor.

John Wooden deia que el puntatge no era el que jutjava si ell o l’equip havien assolit l’èxit, això no era el que constituïa guanyar.

El que és característici de com la gent bona pensa. No és que troben errades en cada triomf, es que es regeixen per un estándard que execeix el que la societat pot considerar un èxit objectiu. Degut a això, no els importa molt el que pensen els demés, els importa acomplir els seus propis estàndards i aquest són més alts que els dels demés.

Els Patriots, equip de fútbol americà, en no donen credit a la sort, en lloc de felicitar-se, baixaren el cap de nou i es concentrarne en com ser encara millors. Això va fer que de la humiltat una força tan poderosa, organitzacional, personal i professionalment.

L’ego no pot fer cas d’això. No pot millorar perquè sols veu la validació. Recorda que els hòmens vanidosos más escolten més que els elogis. Sols poden vore el que va be, no el que no va be. Aquesta és la raó de per què és possible vore alguns egocèntrics com a caps de feina, però rarament duren.

El teu potencia, el millor del que eres capaç de ser, eixe és el metro amb el qual t’has de mesurar. Els teus propis estàndards.

La gent pot tindre un colp de sort i guanyar, però no totes les persones poden ser les millors versions de sí mateix.

Una persona que es jutja a sí mateixa amb base en els seus propis estàndards no anhela estar en primera plana tant com algú que deixa que els aplaudiments siguen el que contabilitzen els seus èxits.

Una persona que valora el treball d’equip pot compartir el crèdit i sotmetre els seus propis interessos a la majoria de la gent que no pot fer-ho.

Avancem cap a una milloria de veritat amb disciplina més que amb disposició.

3.6. Amar sempre

I per què hauriem de sentir
ràbia amb el món?
Com si al món l’importara.
– Eurípides

La millor resposta cap a un atac és l’amor.

L’odi sempre et va a alcançar, però pots, al menys, no donar-li importància.

**L’amor afavoreix les transformacions, l’odi és debilitant.

En el fracàs o l’adversitat és molt més fàcil odicar, l’odi posposa la culpa, converteix en responsable a un altre. Deté per complet el desenvolupament.

Entretant, l’amor està ahí. Lliure de l’ego, obert, positiu, vulnerable, pacífic i productiu.

3.7. Per a tot el que segueix, l’ego és l’enemic…

No m’agrada treballa,
a cap home li agrada,
però m’agrada el que hi ha
en el treball: L’oportunitat de trobar-te
a tu mateix. – Joseph Conrad

Segons Harond Geneen, *la gent aprén de les seues errades. Rarament aprén res del seu èxit**.

Saviessa o ignorància? L’ego posa el vot decissiu.

L’aspiració condueix a l’èxit (i a l’adversitat). L’èxit crea la seua pròpia adversitat (y, amb sort, noves ambicions). I l’adversitat porta a noves aspiracions i èxits.

Epílog

Una persona que s’ha donat per vençuda no arribarà més enllà.

Bismark diu qualsevol tonto pot aprendre de l’experiència. El truc consisteix en aprendre de l’experiència dels demés.

Plutarco va dir no obtenim tant coneixment de les coses a travé de les paraules com paraules a través de l’experiència que tenim de les coses.

Cada dia, durant la resta de la teua vida, et vas a trobar en una d’aquestes tres fases:

  • Aspiració
  • Èxit
  • Fracàs

Cal combatre l’ego en cadascuna d’elles.

Car agranar el terra cada minut de cada dia… i, després, tornar a agranar.