28 Emocions
Aprendre a gestionar les emocions
Redes #130
Les emocions negatives interfereixen amb l’aprenentatge dels xiquets. Richard Davidson
Les emocions a l’escola
La ciència està corroborant ara que la gestió de les emocions básiques i universals hauria de precedir a l’ensenyament de valors, i per suposat, de continguts acadèmics.
Richard Davison
Neuropsicòleg, Universitat de Wisconsin-Madison
Parlem de habilitats per controlar les emocions negatives, per a què, quan ocorre una adversitat, estas no persistisquen més del necessari. Les persones poden disipar aquestes emocions negatives per tornar a l’estat inicial.
Quan les emocions perturbadores es produeixen en la ment interfereixen en la capacitat d’aprendre dels xiquets.
Quan més prompte s’intervinga millor, perquè hi haurà major probabilitat de que les seues conseqüències persisteixen durant més temps.
Daniel Goleman
Psicòleg i periodista, membre de la Mind & Life institute
Estem descobrint que ensenyar habilitats socials i emocionals als xiquets des de que tenen 5 anys fins a la universitat és molt eficaç, els torna molt més cívics, molt millors estudiants.
És un error pensar que la cognició i les emocions són dues coses completament separades. És la mateixa àrea cerebral.
Ajudar als xiquets a gestionar millor les seues àrees cerebrals significa que poden aprendre millor. Ara estem estudiant els mètodes contemplatius que s’han vingut utilitzant mitjançant segles tant en el budisme com en el catolicisme. Tota gran religió ha desenvolupat en algun moment una pràctica contemplativa de desenvolupament de la ment.
Ho estem estudiant per si podem ajudar a concentrar-se als xiquets. Huí, hi ha pocs llocs on ensenyen Mindfulness, que els ensenyen a concentrar-se millor, a focalitzar, a fer introspecció i a ser més compassius.
La compasió (del latín cumpassio, calco semàntic o traducció del vocable griec συμπάθεια (sympathia), paraula composta de συν πάσχω + = συμπάσχω, literalment «sofrir junts», «tractar amb emocions …», simpatia) és un sentimient humanà que se manifiesta a partir i comprenent el sofrimient d’altre ésser. Més intensa que l’empatía, la compasió es la percepció i comprensió del sofrimient de l’altre, i el desig d’aliviar, reduir o eliminar por complet tal sofrimient.
Matthieu Ricard
Els orientals tenen una tradició molt antiga en la meditació, aquesta meditació és el que està redescobrint la ciència com un recolzament fornamental en l’art de gestionar les emocions.
Què esperem quan eduquem als xiquets?
Convertir-los en éssers humans bons, persones siguen felices en la vida, que no estiguen deprimides i es suïciden. Acàs basta plenar-los el cap d’informació sense desenvolupar cap qualitat humana. Volem persones bones i equilibrades.
Però l’educació sembla estar interessada en qualsevol cosa menys això, per tant, hi ha alguna cosa que clarament falta.
Un dels grans descobriments del budisme ha estat precisament perfecionar l’atenció, la primera fase del coneixement, per a concentrar-se en alguna cosa.
Com millorar el procés d’atenció?
Amb la ment distraguda no es podrà cultivar res.
La ment es dispersa fàcilment. Necessitem una ment calmada, amb més claritat i més estabilitat, sense això no es pot fer res. Per això és necessari utilitzar un objecte de concentració per estabilitzar la ment.
Pots concentrar-te amb qualsevol cosa, un objecte, una flor, però resulta prou útil concentrar-se en la respiració. Si et concentres en la respiració, no pots vore-la, és molt subtil, si deixes de concentrar-te és com si la perderes. Així que és fàcil saber si et concentres o no.
Amb la respiració sols tens una lleugera sensació, unes 21 vegades, uns 10 minuts. Fer-ho permeteix calmar la ment.
En principi, ens ix el rebuig a fer-ho, és perquè la ment no està entrenada, si no perseveres mai aprendràs res.
En lloc de tenir remordiments o sentir-te culpable per haver-se distragut, cal pensar que no passa res, cal tornar a la respiració. Si ho fas al llarg d’un temps i ho repeteixes regularment veus que la ment es calma, es torna més clara, pots utilitzar aquesta ment un poc més flexible per cultivar l’altruïsme, la compació o el que vullgues.
Jay Belsky
Psicòleg
Les investigacions dels psicòleg Jay Belsky posen de manifest que una criança sense afecte i, sense una gestió eficient de les emocions, pot desembocar en adults amb vides més problemàtiques.
Quan els pares no estan, quan estan ausents les xiques tendeixen a començar la pubertat molt més abans del promedi.
Les dones tenen un sentit que els porta a preguntar-se:
- Va a ser precari el futur?
- Van a estar ahí els demés i vaig a poder confiar?
- Es pot confiar amb els homens?
- Van a estar ahí quan em faça major?
La resposta que reben aquestes preguntes sembla que procedeixen de la seua infància, de la presència o absència dels pares. Però també de la qualitat del pare.
Sembla que, quan el pare no està present o si la calitat no és massa bona, el que aprenen les xiques tant conscient com inconscientment és: «No puc contar amb ell», i això, biològicament les porta a madurar abans.
Per què maduren abans?
Per què en cert mode les permeteix eixir i vore, ir més enllà que les demés, ser més promíscues amb les seues parelles i tenir més fill, i ocupar-se pijor d’ells, cuidar-los pijor.
Per què voldrien fer això?
La raó és que si no pots comptar amb els demés, potser calga tenir més fills per poder comptar amb ells.
Segons els resultats de les seues investigacions «les guarderies no són bones», o no son tan bones com pensem que serien per al futur dels xiquets.
Quan el xiquet comença a passar més temps en aquests ambients en els seus 2, 3, 4, 5 primers anys de vida durant 40-50 hores, sembla que aquests xiquets són mes agressius i desobedients quan es fan majors.
Però seria un error culpar a totes les guarderies. Hi ha moltes proves de que unes cures infantils de qualitat, que s’han dispensat per un personal sensible i atent, fomentent el desenvolupament cognitiu i lingüístic del xiquet.
No n’hi ha que dramatitzar.
Viette Glover Psicobiòloga, Imperial College London
La educació emocional comença en l’úter matern.
Els nivells prenatals d’ansietat en la dona embarassada afecten no sols la vida del nadó, sinó també al seu futur.
La manera en que el nadó es desenvolupa en l’úter afecta al nadó de per vida. La manera en què el nadó es desenvolupa en la matriu depén de l’estat de la mare, de la seua alimentació i de les seues emocions.
L’ansietat de la mare podria multiplicar per dos el nivell d’hiperactivitat del xiquet.
No sols d’hiperactivitat sinó també de manca d’atenció i de transtorns conductuals.
Conclusió: hauriem de fixar-nos en la salut emocional de les dones al llarg de l’embaràs, no sols en la salut física.
Lauwrence Parsons
Cal aprendre a gestionar les emocions sense deprimir-les, però també sense deixar-nos que ens prenguen d’ostatges.
Podem aprendre a entrenar les emocions mentalment?
En el cas de les persones que actuen no podem ser exessivament emocionals, perquè no podrien fer-ho.
Elsa Punset
En els primers anys de vida es conformen els grans patrons emocionals, el amor i la curiositat. Aprenem si som dignes d’ésser amats i si mereix la pena amar. Si el món és un lloc que cal esplorar o si és preferible amagar-se dels demés.
Els primers 5 anys de vida són una vida sensera.
Si en aquests anys l’entorn és insegur entrem en mode de supervivència. En el futur tendirem a desconfiar i a tancar-nos sobre nosaltres mateixa, a perdre la il·lusió i això ens afectarà física i mentalment. Això passa a tots els éssers vius.
Necessitem constantment sentir-nos segurs i amparats, connectats amb els demés.
Més enllà de la pura supervivència sols florim si les nostres necessitats emocionals, en especial les de protecció i afecte estan ateses.
Benjamin Fander
Director de la filarmónica de Boston
El primer dia de cada curs reuneix els seus alumnes i els posa un excel·lent. Després demana que escriguen una carta explicant per què mereixen aquest excel·lent, i en què han de treballar aquest any per convertir-se en aquesta versió excel·lent de sí mateixos.
Llavors els diu: enamòrat d’aquesta persona excel·lent. Comporta’t com aquesta persona. Per què si ens parlem, si ens tractem com si forem persones excel·lents mereixerà la pena esforçar-nos, estarem motivats.
Assegura Fander que ens brillarant els ulls.
La gent sol envellig mentalment quan perd la seua curiositat i la seua capacitat d’amar, per a evitar-ho necessitem entorns que fomenten les emocions positives.