Les experiències en estat de fluxe tendeixen a aparèixer en accions que per al rpincipiant pareixen obsesions.

La felicitat depén de l’experiència, i l’experiència depén del que es fa.

Tres factors:

  • Treball
  • Mantenir el cos en cert nivel de funcionament.
  • Skoleia: paraula amb la qual els grecs anomenaven el que es fa en el temps lliure. Aprendre. És la manera de créixer i millorar.

L’estat de fluxe és la capacitat de concentrar l’energia física i l’atenció física i l’atenció en objectius de la nostra elecció i que es sent que mereix la pena realitzar-los. Es disfruta cada moment.

Quan la informació que entra en la nostra consciència es coherent amb els nostres objectius, la energia psíquica flueix sense esforç, en aquests moments no hi ha preocupacions, tots els nostres sentits estan concentrats en un únic objectiu.

Qualsevol situació viscuda amb intensitat ens pot portar a fluir.

Quan una persona és capaç d’organitzar la seua consciència per experimientar estats de fluidesa sovint la qualitat de la seua vida augmenta inevitablement.

Paradoxa del treball:

  • Fa que la gent no es senta lliure.
  • Quan no treballen no flueixen.

En el treball es tenen objectius molt clars i es podengestionar. Això és una de les coses que produeixen fluxe, l’altra és el feedback.

Dues característiques del fluxe:

  1. Objectius clars
  2. Feedback
  3. Habilitats i destreses estan equilibrades amb el repte.

Una part molt important del fluxe és que les habilitats o les destreses están en equilibri amb el repte del que es té que fer. Generalment això s’arriba a equilibrar en el treball.

Les habilitats i les destreses que tenim solen estar equilibrades en el treball. El treball és més com un joc que el fem en temps lliure.

Les relacions, nom tècnic, produeixen fluxe, però el que realment produeix fluxe és l’amistat en el que es fa.

En les relacions amb els amics ni hi ha un compromís com en la família. La gent es relaxa.

Les activitats que generen fluxe són: la música, l’oci i l’esport. Això és oci.

El més important és experimentar el fluxe en el treball i en la família perquè així tota la vida estarà en fluxe.

Tot i que San Juan de la Cruz diu que troba la fecilitat en la soletat, la majoria de la gent es deprimeix amb la soletat. Cal aprendre a estar sol.

La consciència seria com un gran magatzem on es guarda informació: el que creguem, pensem, sentim. Anomenem a això successos.

Les intencions seran les responsabilitats de decidir quins succesos entren en la nostra consciència i quins no.

També seria el responsable de l’ordre, els succesos no es guarden de qualsevol manera, s’ordenen d’acord amb les intencions.

Quan desitgem alguna cosa atenció es focalitza en aquells que desitgem i descarrega tots els demés, els treu de la consciència.

A diferència dels somins, el que entra en la nostra consciència es pot usar i manipular allí.

Aquesta capacitat ens permet ser feliços inclús quan el nostre ambient extern ens empenta cap a tot el contrari.

Però la consciència és finita, el nostre sistema nerviós determina la quantitat d’informació que podem aprofitar.

El màxim són 126 bits per segon en forma de so, estímul visual o emocions per segon. Aquesta és la quantitat d’informació que podem processar.

No ho podem abarcar tot. És nostra responsabilitat ocupar la consciència amb informació vàlida.

En les societats tecnològicament menys desenvolupades, on la complexitat dels valors i la quantitat d’objectes són menors, és més fàcil experimentar estats de fluxe.

Quan hi ha menys opcions resulta més fàcil adquirir l’armonia, no hi ha espai per al conflicte i no existeix la necessitat del compromís.

Però el nostre món és complexe, el que elegim o deixem fora determina la qualitat de la nostra vida.

si controlem la consciència podrem controlar el nostre estat de felicitat.

Característiques del fluxe:

  1. Saber que es pot controlar alguna cosa, saber que es pot canviar.
  2. Capacitat de saber com fer-ho.

El sentiment de fluxe es troba entre l’aborriment i l’ansietat.

Aristòtil afirma que sols en el temps lliure, en l’SKOLEIA som diferents als animals.

Quan s’es lliure es té la capacitat d’elecció, d’utilitzar el temps en forma que no està prescrit en les necessitats genètiques.

Abans, en l’edat mitjana, el manteniment i el treball anaven units. A partir de la revolució industrial es separen.

Ara la situació és diferent, tenim raonablement millors bons treballs, però també tenim uns 40 anys sense saber què fer.

Cal descobrir nova una forma de viure.

Entrenar el fluxe

Cal concentrar-se, tota la resta desaparèix, però per tal que ocòrrega cal preparar la ment.

Bases psicològiques per aconseguir un alt rendiment

  1. Atenció
  2. Concentració
  3. Autocontrol de l’ansietat
  4. Autocontrol de l’apliació o acompliment
  5. Pensaments positius

El focus atencional va difirit a cada proper pas, per trobar l’estat de concentració òptim per a executar-lo de forma correcta.

Habilitats

  1. Motivació
  2. Control del pensament
  3. Pensar en positiu, en afirmatiu

Utilizar la visió o relat mental anticipat a la situació que es vol viure. Es va recorreguent tot el procés concienciant-nos de que és posible, de que anem a fer-ho correctament. Es visualitzen els sentiments.

Fluir és fer correctament el que es vol fer.

Hi ha una alt nivell d’eficàcia.

Es percebeix que s’està aconseguint al màxim.

Són sensacions que aconsegueil el propi individu.

Es percebeix estar absorvit per la realitat.

És una experiència òptima perquè queda grabada en la memòria aportant-nos seguretat en nosaltres mateixos.

En la visualització s’indueix al subjecte a viure les sensacions òptimes.

Al visualitzar el resultat es pren consciència del procés. «Et sents perfèctament». «Has aconseguit un bon resultat». «Has aconseguit notar la fluència que tantes vegades has desitjat assolir».

En una carrera de tanques, la final olímplica, el que guanya la carrera és el que, en aquell moment té més confiança i està millor preparat psicològicament.

– Redes. Eduard Punset i Mihail Csikszenmihályi.