15 Intel·ligència intuïtiva
La idea de la intel·ligència intuïtiva prové del sociòleg canadenc Malcolm Gladwell, el qual va partir del concepte thin-slicing. Aquest sociòleg sosté que com capaços de conferir-li un sentit a les situacions basant-nos en experiències efímeres. Tenim la capacitat de determinar què és el més important en poc temps.
Però per prendre bones decisions és necessari pensar detingudament, no apresurar-se i analitzar els pros i els contres d’una situació.
La intel·ligència intuïtiva no seria res més que deixar aflorar a la conciència de tot allò que ja sabem, quan anem a resoldre un problema i prendre decisions amb extraordinària rapidesa. No es tracta de raonar, sino de saber escoltar al nostre inconscient i a les nostres emocions.
Mentre la intel·ligència tradicional implica cert grau de reflexió i processament, la intel·ligència intuïtiva es basa en el coneixement que hem atesorat al llarg dels anys i que està ben guardat en l’inconscient.
El procés de prendre decisions basant-nos en la intel·ligència intuïtiva és conscient, generalment som capaços d’explicar les raons de la nostra decisió. Però també es pot donar de forma inconscient.
Així, el nostre cervell racional no es veu ofuscat amb massa alternatives, amb un nombre excessiu d’opcions que no es poden fer servir.
La intel·ligència intuïtiva no és una ferramenta infal·lible. És una estratègia útil quan hem de prendre decisions en les quals la informació és particularment caòtica o que no tenim forma de valorar amb objectivitat els pros i els contres de les diferents opcions.
Avantatges
- És un tipus d’intel·ligència especialment potent per construir patrons lògics elaborats a partir de situacions aparentment caòtiques.
- És la millor forma d’intel·ligència per resoldre problemes complexes.
- És útil per a afrontar els problemes i les circumstàncies adverses de la vida.
Fonaments
- Reflexionar de manera holística. Capacietat de conceptualitzar les matèries i els temes d’una forma integral, fixant-se en el conjunt i no sols en una part.
- Pensar paradògicament. Es refereix a la capacitat de comprendre i acceptar la ruta més eficient per a resoldre un problema o aconseguir uns determinats objectius pot no ser linial y, en ocasions, pot donar la impressió d’ésser una cosa completament il·lògica.
- Escontar proactiva i activament. Aprendre té molt que veure amb escoltar als demés (professors, familiars, companys), però no de forma pasiva, sino analitzant el que ens diuen amb esperit crític, plantejant-se les coses, avaluant-les i fent preguntes.
- Potenciar l’intint. Cal no reprimir l’instint sinó escoltar-lo, tenir-lo en compte, tant en l’aprenentatge com en el reste d’àrees de la vida. Cal analitzar els intints i reconduir-lso de manera pràctica per a aconseguir els nostres objectius en la vida.
- Intel·ligència sensorial. Segons Jung, la intel·ligència sensorial és la capacitat de pensar lògicament i d’aprendre nous fets en el nostre món. En els xiquets sembla disminuir la seua intel·ligència sensorial a mesura que augmenta de forma metòdica la seua intel·ligència metòdica i lògica. La intel·ligència sensorial, és per tant, una part de la intel·ligència inguitiva, ja que és una intel·ligència de consciència que serveix per a experimentar, conèixer el nostre entorn, recordar detalls i pensar de manera linial.