Autocontrol

Kelly MacGonigal

Totes les metes i projectes a llarg termini que tenim a la vida exigeixen escollir de forma intel·ligent les accions que ens porten a aquests objectius.

Prendre aquestes decisions és sempre una qüestió d’autocontrol. L’autocontrol juga un paper molt important en els nostres èxits o fracasos.

Amb l’autocontrol podem tenir presents els nostres objectius a llarg termini, també ens recorda les accions que hem de prendre per ésser consistents amb eixos objectius.

L’autocontrol és clau per l’exit.

Estratègies de supervivència:

  • Instints bàsics (irracional): detecten situacions de perill. És la responsable dels desitjos i tentacions que busquen gratificació immediata, (sistema d’incentiu).
  • Racional: controlar els nostres instints primitius i tenir metes a llarg termini. És la responsable de les nostres decisions lògiques i autocontrol és la corfa prefrontal en el nostre cervell.

Hi ha substàncies com l’alcohol o situacions com no dormir afecten a la capacitat de raciocini.

La meditació i l’exercici, inclús en períodes curts, poden ajudar a augmentar el tamany de la nostra corfa prefrontal. Això ens ajudarà a prendre decisions d’una forma més racional tenint en ment els objectius de més llarg termini.

Quan trenquem els hàbits, la consciència de culpa farà més propens que caiguem una i altra vegada.

Davant d’això cal aplicar meditació i exercici, els quals ens donaran major capacitat de raciocini.

En la majoria de les situacions el que és considerat normal no és bo. Cal canviar de fonts.

L’autocontrol funciona com un muscle que és desenvolupat i pot ser entrenat.

Un dels enemics més grans que té l’autocontrol són les autollicències.

Una vegada hem començat el procés, el nostre cervell ens diu que parem el compromís, en aquest moment cal fortaleir el nostre autocontrol. Les llicències poden marcar l’abandonament dels nostres objectius.

Establir la connexió entre el yo actual i el yo futur, les conseqüències, és clau per mantenir l’autocontrol.

Sistema d’incentiu o sistema de búsqueda. Els nivells de dopamina en el són més alts abans de rebre la recompensa. Amb la dopamina el cervell està perparat per buscar i rebre recompensa.

La manera de controlar això és establir un horari amb límits.