57 Blockchain en educació
Introducció al Blockhain en educació:
- Aproximación basada en Blockchain paracrear un modelo de confianza en la enseñanza superior abierta y ubicua
- Bockchain en educació: Introducció a l’estat de la qüestió
Context
Tecnología, Ciencia y Educación Edutec-e
Conceptes
Blockchain es refereix a una tecnologia informàtica que permet mantenir registres descentralitzats i distribuits de transaccions digitals (Tapscott y Tapscott, 2016).
La seua primera implementació va tenir lloc en 2009, en el context de la primera moneda digital bitcoin i els seus autors es varen amagar sota el seudònim Satoshi Nakamoto (Nakamoto, 2008).
Es tracta d’una tecnologia complexa, amb enorme potencial, la qual la principal característica i promesa és l’existènciad d’un món quasi sense intermediaris. El problema és que la interpretació d’eixa no intermediació oscil·la entre dos polos amb similar càrrega de complexitat: un món sense intermediaris, depent tots d’uns pocs centres de poder (up to down [U2D]), o un món solidari i horitzontal (peer to per[P2P]).
Una cadena de blocs, coneguda en anglès com blockchain*, és una estructura de dades en la qual la informació continguda s’agrupa en conjunts (blocs) als quals se’ls afegeix metainformaciones relatives a un altre bloc de la cadena anterior en una línia temporal, de manera que gràcies a tècniques criptogràfiques, la informació continguda en un bloc només pot ser repudiada o editada modificant tots els blocs posteriors.
Aquesta propietat permet la seva aplicació en entorn distribuït de manera que l’estructura de dades blockchain pot exercir de base de dades pública no relacional que contingui un històric irrefutable información.
A la pràctica ha permès, gràcies a la criptografia asimètrica i les funcions de resum o hash, la implementació d’un registre comptable (ledger) distribuït que permet suportar i garantir la seguretat de diners digital.
Seguint un protocol apropiat per a totes les operacions efectuades sobre la blockchain, és possible arribar a un consens sobre la integritat dels seus dades per part de tots els participants de la xarxa sense necessitat de recórrer a una entitat de confiança que centralitzi la informació.
Per això es considera una tecnologia en què la “veritat” (estat fiable del sistema) és construïda, assolida i enfortida pels propis membres; fins i tot en un entorn en el qual hi hagi una minoria de nodes a la xarxa amb comportament maliciós (nodes sybil) atès que, en teoria, per comprometre les dades, un atacant requeriria d’una major potència de còmput i presència a la xarxa que el resultant de la suma de tots els restants nodes combinats.
Per les raons anteriors, la tecnologia blockchain és especialment adequada per a escenaris en els quals es requereixi emmagatzemar de forma creixent dades ordenades en el temps, sense possibilitat de modificació ni revisió i la confiança pretengui ser distribuïda en lloc de residir en una entitat certificadora. Aquest enfocament té diferents aspectes:
- Emmagatzematge de dades: s’aconsegueix mitjançant la replicació de la informació de la cadena de blocs
- Transmissió de dades: s’aconsegueix mitjançant xarxes de parells.
- Confirmació de dades: s’aconsegueix mitjançant un procés de consens entre els nodes participants. El tipus d’algorisme més utilitzat és el de prova de treball en el qual hi ha un procés obert competitiu i transparent de validació de les noves entrades anomenada mineria.
El concepte de cadena de bloc va ser aplicat per primera vegada el 2009 com a part de Bitcoin.