El llibre es basa en les corrents de l’estoicisme.

Idea general del llibre «veure els obstacles com un repte».

L’estoicisme

Els estoics proclamen que es pot arribar a la llibertat i la tranquilitat tan sols sent alié a les condicions materials, la fortuna externa i dedicant-se a una vida guiada pels principis de la raó i la virtud (atarxia, idea d’imperturbabilitat).

Els estoics s’enfoquen en buscar el coneixement malgrat totes les objeccions, per a fer això cal trobar un criteri certer.

Els estoics consideren que el criteri del coneixement vertader és l’evidència de la percepció. Les percepcions són vertaderes, l’error, quan hi ha contradiccions està en l’opinió, no en les percepcions, que son vertaderes, en mostrar una cosa en determinades circumstàncies.

L’univers és armoniós i està causalment relacionat, tot està relacionat per una sèrie de causes.

La concepció del cosmos dotat d’un principi rector intel·ligent desemboca en una visió determinista del món on res azarçós pot passar: tot està governat per una llei racional (logos) que és immanent i necessària. El destí no és més que l’estricta cadena dels aconteciments (causes) lligats entre sí.

[Estoicismo, wikipedia.es]

– Ryan Holiday. 2014. El obstáculo es el comino. The Obstacle is the Way.

0. Introducció

Com enfocan-nos a nosaltres mateixos per tal que no siga un mur infranqueable.

Els obstacles sempre van a estar presents.

Àrees:

  1. Percepció
  2. Acció
  3. Voluntat

1. Percepció

La percepció és la forma en que veiem i entenem el que ocòrre al nostre voltant, i el que nosaltres decidim que aquests events signifiquen.

Les nostres percepcions poden ser la nostra font de força o de debilitat. Perquè les coses succeeixen i poden influir en la forma en la qual encarem el problema, el bloqueig o l’event.

La forma d’encarar la percepció de forma positiva cal tenir en compte un llistat de coses:

  1. Objectivitat: ser objectiu al valorar
  2. Control emocional: intentar estar sempre tranquil
  3. Escollir veure sempre el positiu de la situació
  4. Evitar els enfocs que limitants d’altres persones
  5. Posa les coses en perspectiva
  6. Estar enfocat en el moment en el present
  7. Enfocar-se sols en allò que pugues controlar

Cada obstacle potser una oportunitat.

Accions o estratègies per a modificar la forma en què percibim les coses:

  1. Reconèixer el nostre poder. Podem canviar l’enfoc de com ens van a afectar les coses. No hi ha coses bones o dolentes, la clau està en la percepció. La percepció és impossible d’obstruir, és la que governa totes les decisions.
  2. Controlar els teus nervis. L’estrés, els nervis és el que ens fa actuar instintivament. Cal calmar l’estrés per tal de poder prendre les millors decisions. Cal construir un millor estat d’ànim per poder decidir, per tal que no ens distraga res.
  3. Controlar les emocions. Preguntat què tan extremes són les teues emocions. ¿Això que ha succeït m’impedeix actuar amb honestitat, amb justícia, amb humiltat? Si la resposta és NO. No hi ha res extern que influixca en aquests àmbits. Si la resposta és no, cal seguir avant, posar-se a treballar. ¿He d’asustaréme pel que està succeint? ¿El que està succeint fa que actúe de forma diferent als meus valors? Si racionalitzem les nostres emocions comencem a controlar-les i a adonar-nos que tot és extern a tu, per tant, les emocions, que són internes som capaços de controlar-les.
  4. Practica l’objectivitat. Elimina la part subjectiva. Quan succeix alguna cosa cal no valorar-la subjectivament. Aixó ha passat (objectiu). Això és mal per a mí (subjectiu). Cal eliminar la part subjectiva. Cal eliminar-nos a nosaltres mateixos. Com? Separar-nos, allunyar-nos de nosaltres mateixos. Quin consell li donaria a una persona en la meua situació?
  5. Altera la teua perspectiva. La perspectiva té dos parts: el context (visió gran del món, les coses que succeixen formen part d’un tot) i l’enfoc (la nostra peronal de veure el món, la forma en la qual interpretem la realitat, la interpretació). La perspectiva és la que domina les nostres accions cal alterar la nostra perspectiva. La perspectiva és la que decideix les accions que anem a realitzar. Les accions correctes van a ser resultat d’una perspectiva correcta.
  6. Decidir si el que està succeint està en la teua mà canviar-ho o enfrontar-ho. Sols podem intervenir en les coses que depenen de nosaltres: en les nostres emocions, els nostres judicis, la nostra creativitat, les nostres actituds, la nostra perspectiva, els nostres desitjos, les nostres decisions, la nostra determinació per a fer alguna cosa. Tot això sí depén de nosaltres. Totes les demés coses no les podem controlar. Deixem de preocupar-nos de tot això que no podem controlar. La gent que aconsegueix grans coses s’enfoca en el que pot controlar i aprén a controlar-ho.
  7. Vivim en el present. Hem de pensar en el ara, hem de centrar-nos en l’obstacle per superar-ho el més prompte possible, no en el futur ni en el passat.
  8. Pensa diferent. Les nostres percepcions determinen el que pensem què som capaços de fer o no. Determinen la nostra pròpia realitat. Davant d’un obstacle activem o bloquegem accions segons les pensem. Cal deixar de preocupar-se del que pensen altres persones. Cal ser capaç de tenir el propi pensament, no deixar-se influir per altres, cal basar-se en fets que partisquen de tu. Cal escoltar però cal escollir les descripcions precises però la percepció ha de vindre de dins.
  9. Troba la teua oportunitat. Tu decideixes si l’obstacle és la teua oportunitat. El obstacle et fa creixer i et dóna una nova perspectiva. Quan lluïtes per superar un obstacle passes, inevitablement a un nou nivell. La pròpia lluïta et fa crèixer. L’obstacle és un avantatge no una adversitat, ens va a permetre crèixer.
  10. Prepàrat per a actuar. Els obstacles, normalment, no són tan roïns, tan difícils de salvar. És la nostra percepció la que ho decideix.

2. Disciplina de l’acció

Estrategies per tal que les nostres accions estiguen per concordancia amb el que pensem.

  1. Acció. És una disciplina que té a veure amb el que fem. L’acció sempre es dirigeix cap a un fi. Està sempre dirigida a obtenir un resultat. És molt més còmode no eixir de la zona de confort davant d’un obstacle. No fer res no ens va a solucionar el problema. Quan ens enfrontem a obstacles cal no amagar-se sinó enfrontar-se amb energia, persistència, un procés que haja segut pensat i enfocat per a obtenir una solució, amb interaccions, amb resilència, amb pragmatisme. Cal posar-se en moviment. Si no enfrontes els obstacles no pots saber si són grans o xicotets, si els podràs superar o no. Les situacions ideals no es dónen mai. Mai posar un obstacle com a excusa.
  2. Iteració. Significa repetició, tornar a provar alguna cosa. Fer iteracions amb millores substancials.
  3. Seguir un procés. Quan el obstacle és gran cal muntar un sistema. Cal desglosar les parts en xicotets pasos. No centrar-se en visualitzar la meta sinó el xicotet problema que tenim davant.
  4. Centrat en el teu treball i en fer-ho bé. Tot son xicotets passos que van sumant. Donar el millor de nosaltres en qualsevol acció. Enfocar-nos en fer bé la minitasca que tenim davant. Donar la millor versió cada vegada.
  5. El que està bé és el que funciona. No centrar-se en la perfecció sinó en el millor que pugam. Cal ser pràctics, cal no pensar en la perfecció sinó en la progressió. Pensa en progressió, no en perfecció. Així els obstacles se trenquen perquè els abordem en parts xicotetes.
  6. Ataca pels flancs. Ataca pels costats, no enfrontes el problema per la força, potser un rodeig ajude a avançar. Ser creatius a l’hora de trobar les solucions.
  7. Utilitza els obstacles contra ells mateixos. No atacar els obstacles directament, deixar que s’ataquen a sí mateixos.
  8. Busca sempre estar a l’ofensiva. Busca estar atacant, no et queixes.
  9. Prepàrat mentalment per al fracàs. Potser no funcione. Això no té per què ser necessàriament alguan cosa roïn. Pensa que la voluntat no ho és tot. Pot eixir malament.

3. Disciplina de la voluntat

La voluntat és el poder intern que fa que no t’afecten les coses externes. Preparar-se per al fracàs.

L’acció és el que fas quan tens el control sobre les coses.

La voluntat és el que va dependre de que no tingues control de les coses.

  1. La voluntat es basa en la construcció de la força interior. Això es basa en que les adversitats poden ser superades.
  2. Anticipació. El món està governat per factors externs. Hi ha moltes coses que no podem controlar. Pensar que el pitjor també pot succeir. Així comencem a pensar en diferents solucions.
  3. Sentiment amb el qual enfrontem les coses. És el que tenim sota el nostre control. El que està en el nostre control cal fer-ho amb alegria. Es poden prendre dos actitus front al que et passa. Per desenvolupar les coses cal enfocar-se en fer les coses amb amor, gaudir de les coses. Quan això passa, tot millora. Elegim com sentir-nos. Cal elegir sentir-nos bé.
  4. Perseverència. La persistència és determinació, seguir insistint fins que ho conseguisques és l’ACCIÓ específica fins aconseguir un resultat. La perseverància és el enfoc mental, saber que vas a arribar fins aconsegur la gran meta. La persistència és una ACCIÓ, la perseverància té a veure amb la VOLUNTAT. La persistència té a veure amb l’ENERGIA. La perseverància té a veure amb la RESISTÈNCIA.
  5. Sentir-se part d’un tot. Quan ens sentim part d’un grup, part d’una família millora la voluntat. Pensar «si no ho fas per tu, fes-ho pels demés». Pot ajudar a arribar més lluny.
  6. Meditar sobre la teua mortalitat. Dóna igual la cantitat d’esforç que faces, anem a morir. Ningú ens garantitza viure etenrament.
  7. Estigues sempre preparat per començar de nou. La vida està en constant canvi. La vida és un procés que va presentant oportunitats. La vida et presenta obstacles, cada vegada que ens enfrontem amb ells creixem. Cal enfrontar-se a al vida com un procés de creixement.