1. Voluntat de Poder

  • Idees: força, salut, vida.
  • Shopenhauer. Pesimisme. Voluntat de virue.
  • Nietzche. Voluntat de Poder.
    • Antcrist. Felicitat. Senlació d’augmen de poder
  • Walter A. Kaufmann. Autor que demana repensar Nitze deprés de la II Guerra Mundial.
  • Voluntat de Poder = Voluntat de Creixement
    1. Gestió adient de l’autocontrol
    2. Cal preguntar-se en quines disciplines hem de destacar
  • Richardson diferentia
    • Tirania. Un inpuls dimonant borra per complet allò que és dominat.
    • Maestria. Un impuls dominant permet certa expressió per part del subjecte dominat, però controlant i resdirigint certa expressió cap a fins més amplis. Tindria cabuda el sometiment sense pràctiques tiranes, sino fomentar una relació sana en la qual els interessos del deixeble convergeixem amb els del mestre.

2. Arirmacó de la vida

  • Register. Autor. Llibre IV de La Gaia Ciència. Idea definitoria: Tot el que succeix guarda un bon pròpsit.
  • Amor Fati. Està basat en la Dicotomia del Control i en el Deterministe Cronològic.
    • Nietzche i Zenon coincideixen en la forma, però discrepen en el fons.
      • Estoics. Sabiduria. Consiteix en acceptar el destí bé si és compatible amb el nostres desitjos o bé si no ho és. Patum o Destí conté elements sobre els quals no es té control. Diconomia del Control. Cal preocupar-se sols de que es pot controlar.
      • Nietzche. NO té la matiexa perspectiva respecte a la natura que els estois.

3. Etern retorn

  • El món tal com el coneguem s’etingueix per tornar-se a crear.
  • El bucle ens condemna a repetir.
  • Cal prendre decisions per tal de si haguerem de tornar a viure no tinguerem por.

4. El superhome

  • Individu dotat de maduresa espiritual i un codi moral superior que l ipermet elegir sense por, amar la vida i desitjar l’entern retorn.
  • La moral cristiana exigeix que ens arrepentim. Degraden la vida. Així va parlar Zaratrusta.
  • El superhome ha desenvolupat la capacitat de fer de fer del seu procés una travesia.

5. Defensa de la veritat

  • Honestitat. No mentir si es coneix la veritat.
  • Sabiesa. No propagar enunciats que no corresponguen amb la realitat.
  • Les seues nèmesis són:
    • La mentira
    • La ignofància
  • La Gaia Cicència
  • Ecce Homo. Raons per les quals mentim.
  • La veirtat està estretament vinculada a la fortalesa espiritual i l’autodeterminació.
  • Més enllà del be i del mal. L’embust és l’emblema del covard, quan aquest s’embauca a sí mateix.
  • Búsqueda del coneixiement.
  • La qüestió és: Fins a quin punt puc colerar la veritat?
  • La veritat està dissenyada per als valents.
  • La veritat no té res a veure amb el fet de satisfer-nos.
  • L’audàs és qui accepta que les coses no son el que vol que siguen, ni com la majoria creu que són, sino com, de facto són.
  • El Naixement de la Trajèdia
    • L’art és necessari per acceptar la veritat.
    • L’art actua com a força contraria per suportar la veritat.
    • La religió nega a caua per la qual hom tracta d’evadir-se.
    • Mai podem estar a l’alçada de a veritat.
    • Medi exter per compensar.
  • El marc de pensament cognitiu (Kant, Shopenhauer) ens impedix veure les coses com realment són.

6. Altres autors han interpretat Nietze

  • Respecte a l’individu:

    1. Autonomia Moral
    2. Interés Personal

6.1. Autonimia Moral

  • Register va puntualitzar la diferència entre:
    • Libertat
    • Fanatisme
  • Fanatisme. Construeix un compromís vehement i irracional amb un codi exter, religiós o no.
  • Home superior. Posseeix autodeterminació i autonomia emocional suficient per a crear el seu proi sistema de valors.
  • Els individus valuosos s’autogovernen, es donen lleis, es vreen a sí mateixos.
  • Els individus mediocres i negligents adopten sensen reflexionar una moral que no han esboçat a causa de la carent capacitat per pensar i actuar per sí mateixos.
  • El problema estriva en el resentiment com a màquinària creadora d’una sèrie de valors què condueix a la culpa i a la negació de l’autonomia individual.
  • Moral Noble. Brolla de dir SÍ a un mateix.
  • Moral d’Esclaus. Diu primer NO a un fora, d’altre mode, no idèntic, és un NO el seu acte creador. Enfoc CAP A FORA en lloc de CAP A DINS.
  • El ramat requereix d’un món oposat i exterior per a sorgir. Necessita estímuls externs per actuar. La seua ACCIÓ és radicalment REACCIÓ.

6.2. Interés personal

  • L’Ocàs dels Ídols. Si tot el món actua amb conductes egoïstes emergeixen conseqüències innobles i perjudicials.
  • L’interés personal val tant com la persona que el té, pot valer molt o pot ser indigne i menyspreable.
  • Nietzche aporta valors relaconats entre sí.
    • Afirmació de la vida. Té sentit si som capaços de defendre la veracitat per damunt de tot.
    • La Voluntat de Poder. Exigeix el despreniment de la moral de l’esclau i la cerca d’un sentit ulterior que permeta superar les resistències.
    • Metàfora de l’arbre. Genealogia de la Moral. La capacitat d’un individu per a avaluar la realitat és un en sí mateix.