95 La Brúixola de Shackleton

• Títol del llibre: La Brújula de Shakleton
• Autor: Jesús Alcoba González
• Editorial: Alianza
• Any: 2014

Visualitza-ho en format PDF

Introducció

Durant el viatge esclata la Primera Guerra Mundial.

El nivell d’exigència, risc, preparació, esforç, compromís o grau d’expossició, serien insasumibles hui per la societat que ha fet del risc zero la màsima aspriració, i del confort i l’apariència enlluernant i efímeroa, un model de desenvoluament políticament correcte.

Endurance és símbol de resistència i d’optimisme. En aquest vaixell el treball en equip, el bon humor, la capacitat de lluïta i sacrifici i especialment el lideratge de Shacleton foren determinants per aque, al final, es salvaren tots deprés de gairebé dos anys de supervivència al límit.

Cronologia

La Brúixola d’en Shacketon

1. Rumb

Definició: Direcció en les accions que prenem.

1. Objectius i Plans sempre eren amplis i significatius, suficientment per donar sentit a la seua vida i mantenir-la en tensió dinàmica fins que els materialitzava.
2. Capacitat per aliniar esforços en la consecució de les seues metes perseverant per assolir-los.

L’autoconeixement no és una cosa que vinga donat des del començament del camí.

El problema de la gestió d’objectius és transformar-los en accions.

Les persones assolim els nostres objectius quan prèviament hem resolt els detalls pràctics que impliquen.

2. Regeneració

Definició: Capacitat de redefinició.

La resiliència ens permet regenerar-nos després d’un problema greu i tornar a enfocar-nos sobre els nostres objectius.

Siebert al seu llibre The REsilicency Advantatge. Diu que la resilicència es pot aprendre. Menciona 8 principis:

1. Quan un individu s’enfrenta a una dificultat greu cal acceptar que mai tornarà a ser el mateix. La resiliència implica capacitat d’adaptació.
2. Quan una persona lluïta contra l’adversitat, tant la seua ment com els seus hàbits construeixen bé barreres o bé ponts capa a un futur millor. Les dificultats situen a la persona en el rol de víctima, el que impedeix portar a terme accions resilients.
3. L’estat mental en el que es troba una persona que sofreix una adversistat és tan important com el que passa després, unes formes d’enfocar el que ocòrre condueixen a resultats millors que altres formes d’enfocar-ho.
4. Acceptar els aconteciments adversos predisposa per lluitar contra ells.
5. La fortaleza de la resiliència es troba en l’automotivació i l’autoaprenentatge.
6. Cada persona ha desenvolupar una capacitat de resiliència de forma particular i única. Cadascú veu les desgràcies de forma significativament diferent, basant-se en les seues fortaleses i debilitats.
7. Les persones poden elegir la manera en que volen interactuar amb el món. Aquesta capacitat d’elecció genera un sentiment de llibertat, independència i control sobre la pròpia vida, que movilitza recursos i predisposa a l’acció.
8. Una persona que es va tornant més resilient li resulta més fàcil i més ràpid enfrentar les adversistat. Potser que d’ahí es derive que hi haja persones que no es detenen davant res.

Creixement Postraumàtic. Enfrontar i superar problemes pot fer-nos més forts i més feliços. Al·lusió al seguiment dels immegrants de Polònia a Israel a bans de 1939, que no havien patit els horrors de la guerra i aquells que havien vingut entre 1945 a 1950, els quals sí els havien patit.

3. Enfoc

Definició: Capacitat de centrar-se en un objectiu, de prendre consciència de la situació que s’encara i elegir el camí més conveient independentment de com siga de fàcil o difícil.

La consicència és una activitat humana que no es pot desconnectar.

El cervell tendeix a crear patrons a partir del que percibeix de la realitat. Quan percebem un fenòmen, eixa informació es codifica creant connexions que utilitzen els impulsos electroquímics que les neurones produeixen. Per això les accions tenen exactament la mateixa freqüència. No podem evitar prestar atenció a estímuls d’un patró establert.

Multitasca. El cervell no té l’habilitat de processar informació de forma simultània, no pot fer conscient dues informacions paral·leles.

Atenció Plena. Cal enfocar l’atenció de forma conscient en aquelles coses que són importants per a nosaltres.

4. Duresa

Definició. Consistència de la dificultat mantenida.

La duresa és una qualitat que es pot desenvolupar.

Procrastinació. Tendància a posposar indefinidament aquelles coses que no ens ve de gust fer. L’ésser humà fuig d’aquelles coses que li produeixen incomoditats. Factors:

1. Expectativa que tenim de fer alguna cosa
2. Com siga la tasca de fàcil
3. Quan més temps passe, més fàcil serà que ho demorem
4. Autocontrol personal

Ego Depletion: Reserva d’autocontrol que utilitzem per a resistir tentacions. L’autodomini no és un recurs il·limitat.

Força de Voluntat i Glucosa. Després de dinar es prenen decisions més magnànimes.

5. Constància

Definició. Capacitat per continuar endavant generant impuls constant.

Hàbit. Acció recurrent. Estructura: Estímul-Conducta-Recompensa.

Rutines. Conjunt d’hàbits, sovint es realitzen de forma inconscient.

Relentless Forward (moviment implacable).

Pràctica Deliberada. Podem definir-la a partir d’aquests trets:

• Dissenyada per incrementar el rendiment
• Repetició
• Feedback
• Implica esforç incòmode
• 10.000 hores
• Hàbits

6. Energia

Definició. Poder de transformació

• Física
• Mental
• Emocional
• Espiritual

Rendiment: No està en la gestió del temps sino de l’energia.

7. Mentalitat

Definició. Atribució de les nostres capacitats.

Emocions. Teràpia Racional Emotiva

Percepció. Metàrores:

• Ens predisposen a l’acció
• Resulten limitants

Mindset

• Mentalitat Fixa
• Mentalitat de Creixement

Optimisme

• Diferències joves/adults
• Locus Control

8. Connexió

Definició. Creació de vincles

Lleialtat.

Apego.

• Segur
  • Vincles forts
  • Acceptació de l’autoritat delegada
• El·lusiu
  • Dificultat per formar vincles forts
  • Patró evitador
• Ansiós
  • Inseguretat en les relacions