Llibre de Domini Públic
El Principito
Introducció
- El llibre està dedicat a una persona major
- Les persones majors són capaços d’entendre-ho tot, fins i tot els llibres de xiquets
- Tots els majors han estat xiquets
Capítol 1
- Interpretació de l’infant
- Interpretació de les persones majors
- “Les persones majors mai poden compendre res per sí soles i és aborrit per als infants donar una i altra vegada explicacions”
Capítol 2
- El narrador és un aviado
- Té un accident al desert del Sàhara
- En somnis veu un xiquet, un petit príncep
- Li demana que li pinte un corder
- El narrador, en vista que no encerta amb el dibuix dibuixa una caixa i diu que el corder està dins, se l’ha d’imaginar
Capítol 3
- Parlen sobre un corder que li ha dibuixat al petit príncep
- Recorden que hi és dins de la caixa per tal que se l’imagine
- El Petit Príncep parla que ha vingut del cel
- El narrador diu que cal una estaca per tal de lligar el corder perquè no s’escape
- El Petit Príncep diu que no cal perquè el seu planeta és molt xicotet
Capítol 4
- El seu planeta era un poc més gran que una casa
- El planeta del qual venia el Petit Príncep era l’asteoroide B612
- L’asteroide ha estat vits una sola vegada l’any 1919
Capítol 5
- Explica el valor de la diciplina referint-se als baobas
- Els baobabs són grans arbres
- Quan són xicotets costa de diferenciar-los dels rosals
- Cal llevar les llavors roïns de seguida
- Cal endreçar les coses
Capítol 6
- Al planeta del Petit Príncep sols cals córrer la cadira per veure la posta de sol
Capítol 7
- El Petit Príncep planteja la importància les espines en les flors, com a manera d’establir què és important
- Ens fa reflexionar sobre el significat de sobre quines coses els hi donem importància
Capítol 8
- ‘La meua flor embalsamava el planeta, però jo no savia gaudir amb això…’.
- ‘No vaig saber comprenredre res llavors. Ahuria d’haver-la jutjat pels seus actes, no per les seues paraules’.
- ‘La flor perfumava la meua vida’.
- ‘No vaig saber endivinar la tendresa que ocultaven les seues pobres astúcies’.
Capítul 9
- ‘Sí, jo et vull, va dir la flor, ha segut culpa meua que tu no ho sàpigues’.
Capítol 10
- Va visitar uns quans asteroides.
- Es va trobar amb la presència d’un rei.
- Era monarca absoluto, però com era bo, donava sempre ordres raonables.
- ‘Si aconsegueixes jutjar-te a tu mateix ets un vertader savi’.
Capítol 11
- El segon planeta estava habitat per un vanidós.
- Per als vanidosos els demés homens són admiradors.
Capítols 12
- En altre planeta es troba amb un bebedor.
- Beu per oblidar que sent vergonya de beure.
Capítol 13
- El quart planeta estava ocupat per un hom de negocis.
- Aquest home estava tant distret que no va alçar el cap a l’arribada del petit príncep.
- L’home de negocis comptava estreles, amb les què no feia res, sols les posseïa.
Capítol 14
- En el cinquè planeta hi havia un farol i un farolero.
- Era el més xicotet dels planetes.
- El Petit Príncep va pensar que, al menys, el treball d’aquest home tenia sentit.
Capítol 15
- El sisé planeta era deu vegades més gran.
- Estava habitat per un ancià que escrivia llibres.
- Era geògraf.
- De les flors no prenem nota, perquè són efímeres.
- Els geògrafs escriuen sobre coses eternes.
- Efímera significa que està amenaçat de pròxima desaparició.
Capítol 16
- El seté planeta va ser la Terra.
Capítol 17
- El Petit Príncep no va veure ningú a Terra.
- Per què parles amb enigmes? Els resolc tots, va dir la serp.
Capítol 18
- El Petit Príncep va travessar el desert i va veure una flor.
Capítol 19
- Va pujar a un volcà extint i va parlar amb l’eco.
Capítol 20
- Després de travessar arenes, roques, neus, va descobir finalment un camí.
- Els camins porten sempre a la morada dels hòmens.
Capítol 21
- Va aparèixer una rabosa.
- Parlen del significat de domesticar.
Capítol 22
- Aparéix un guardavia que organitza paquets.
- U mai se sent content on està.
Capítol 23
- Aparéix un venedor de píndoles contra la set perquè enconomitza molt de temps.
Capítol 24
- L’aviador diu al Petit Príncep que la qüestió és que anaven a morir de set.
- El que més envellig el desert és el pou que oculta en algun lloc.
- El que l’envelleig és invisible.
Capítol 25
- Troben un pou de poble.
- Els hòmens de la teua terra cultiven cinc mil roses en un jardí i no troben el que busquen.
- Si ens deixem domesticar ens exposem a plorar…
Capítol 26
- El més important mai es veu.
- La gent té estrelles que no són les mateixes. Per als que viatgen, les estrelles són guíes; per a altres sols són llumenetes. Per als sabis les estrelles són problemes. Però totes eixes estrelles se callen.
- Saps, la meua flor, soc responsable, i ella és tan feble i tan inocent. Sols té quatre espines per a defendre’s del món.
Capitol 27
- Ja fa sis anys d’això.
- El Petit Princep va tornar al seu planeta.