I. La prepració

Introducció

Deixem de posposar coses. Fem un balanç vital a dirari… Qui dona a diari els tocs finals a la seua vida mai precisa temps.

– Sèneca, Cartes a Lucilio

La promesa

La fica estava plena de coses que fer. Pareixía que la meua existència s’havia converitr en una llarga llista de tasques pendents. Habia oblicat els meus somnis, els meus objectius, el meus ‘què passaria si’ i el meus ‘si puguera’.

– Amy Haines

L’objectiu del mètode Bullet Journal és ajudar-nos a ser més conscients de com inventirm els nostres recursos més valuosos de la nostra vida: el nostre temps i la nostra energia.

El mètode Bullet Journal t’ajudarà a fer més coses treballant menys. T’ajudarà a identiridar o a concentrar-te en el què és important i a separar-ho del que no ho és.

La INTENCIONALITAT està a mitant camí entre la PRODUCTIVITAT i el MINDFULNESS.

El mètode Bullet Journal ens ajudarà a aclarir la nostra atapaïda ment per a poder, per fi, examinar els nostres pensaments des d’una distància objectiva.

El mètode Bullet Journal està dissenyat per ser la nostra font de certeces.

El mètode Bullet Journal ens dona el timó. Aprendrem a deixar de reaccionar i començar a respondre.

Per a navegar amb èxit pel món que ens rodeja, deguem mirar al nostre interior.

El mètode Bullet Jounal actúa com a un pont entre les nostres creències i les nostrea accions integrant-se en a les nostres vides

El perquè

Viure amb intenció és l’art de prendre les propies decisions abans de que les decisions dels demés ens prenguen a nosaltres.

–Richie Norton

El filòsof David Bentley Hart defineix la intencionalitat com el poder fonamental de la ment per a dirigir-se cap a…, un objecte específic, un propòsit i un fi.

Si intencionalitat significa actuar asons les pròpies creències, llavors el contrari seria funcinoar amb el pilot automàtic posat. En altres paraules, ¿saps per què fas el que fas?

Viure una vida amb intenció significa mantenir les accions i les creències aliniades. Consisteix en escriure una història en la qual creguem i de la qual ens podam sentir orgullosos.

Aclarir la ment

Per a la majoria de nosaltres, ‘estar ocupats’ és una manera elegant de dir que estem superats a nivell funcional.

Warren Buffet li va donar un consell a Mike Flint, inversor. Li va emaar que fera una llista de les coses més importants que havia de fer. Després li va fer marcar les cinc coses més importants. Li va dir que s’oblidara de les altres coses.

Barac Obama afirmava: ‘Soles porte trajes grisos o blaus. Intente reduir el nombre de decisios que prenc. No vull decidir què ni perquè em pose perquè tinc moltes decisions que prendre.

El psicòleg Roy F. Baumeister escrigué en el llibre Willpower: ‘Dóna igual com intentem ser de racionals o rectes que intentem ser, no podem prendre decisions sense pagar un preu biològic. És un procés distint a la fatiga física, no som conscients d’estar cansats però tenim poca energia mental.’

Quantes més decisions prens és més difícil fer-ho bé. La fatiga en prendre decisions pot portar a no prendre decisions. Intentem tractar estos símptomes amb més distraccions. Necessitem reduir el nombre de decisions que ens rodegen per concentrarnos en el que importa.

Inventari mental

El primer pas per recuperar-nos de la fatiga de decisió és prendre distància. Necessitem una miqueta de distància per identificar i deliminar clarament les opcions que tenim.

Això ho fem escrivint per aclarir la ment.

Parts de l’inventari mental:

  • Què estic fent
  • Què hauria de fer
  • Què m’agradaria fer

Cal respondre a dos preguntes:

  • És vital?
  • Importa?

Al final tindrem dos tipus de tasques:

  • Les que cal fer: les teues responsabilitats
  • Les que vols fer: els teus objectius

Llibretes

El mètode Bullet Journal és molt més que fer llistes. És una metodologia concreta dissenyada per a plasmar, ordenar i examinar la nostra experiència.

La nostra llibreta és un santuari mental en el qual som lliures per a pensar, reflexionar, processar i concentrar-nos.

Motius per usar una llibreta:

  • Connexió cor-ment.
  • Flexibiitat versus la no flexibilitat del software
  • Cada dia comences de zero
  • Documentem la vida personal i professional, podem reflexionar sobre ella i identificar vitòries i fracasos

Escriptura manual

La tinta més descoloria és millor q eel millor record. – Proverbi xinés

Un estudi de la Universitat de Washington va demostrar que els alumnes de primària que escrivien els seus treballa a mà tenien més tendència a expresar-se per escrit amb oracions complexes i aprenien a llegir més prompte. Gran part d’això es deu a què la escriptura manual accelera i aprofondeix en la nostra habilitat per a generar i, per tant, reconèixer, caracters.

El moviment tàctil que implica l’escriptura manual estimula la nostra ment de manera més efectiva que usar un teclat. Activa múltiples zones del cervell de manera simultània, de manera que fixa en un nivell més profund allò que aprenem.

El fet de tardar més en escriru a mà es el que aporta les seues avantatges cognitives.

La teràpia cognitivo-conductual utilitza l’escriptura per tractar les persoes que s’obsesionen amb pensaments intrusius.

“El camí més llarg és el més curt”. Quan prenem dreceres perdem oportunitats per frenar i pensar. La verdadera eficiència no consisteix en la velocitat, sino en invertir més temps en el que de veres importa. En això consisteix el mètode Bullet Journal.

II. El sistema

  • Llista de tasques
  • Diàri
  • Planificador

El sistema

La flexibilitat del Bullet Journal es deriva de la seua estructura modular.

Conceptes clau:

  • Índex
  • Registre de Futur
  • Registre Mensual
  • Registre Diari
  • Registre Ràpid
  • Col·leccions
  • Migració

Registres ràpids

Els registres ràpids ens ajudaran a capturar de manera eficient la vida a mesura que succeix, per poder començar a estudiar-la.

Portar un diari ens facilita molt el camí del l’autoconeixement.

El problema dels registres tradicionals és que estan poc estructurats i són intensius en el temps.

Els registres ràpids junten els millors aspectes de portar un diari llevant-li tot allò que no és essencial.

Temes i paginació

Assignem un tema a una pàgina.

Els temes tenen tres funcions:

  1. Identifiquen i descriuen el contingut.
  2. Poden ser una oportunitat per a aclarir les seues intencions.
  3. Estableixen l’ordre dels continguts.

Ens dónen l’oportunitat de:

  • Decidir què posarem en aquest espai.
  • Decidir quin serà el seu objectiu.
  • Identificar el valor afegit a la nostra vida.

De vegades, l’únic que nes fa falta per viure una vida amb intenció és fer una pausa abans d’actuar.

Bullets

De vegades, les llistes tradicionals no tenen context ni prioritat. Els registres ràpids resolen aquest problema així:

  • Taques: coses que has de fer
  • Activitats: experiències
  • Notes: informació que no volem olvidar

Tasques

Es tracta d’accions: verb + que + per a què

Les tasques tenen distints estats:

  • Tasques [·]
  • Tasques completades [X]
  • Tasques migrades [>]
  • Tasques agendades [<]

Si atenem a la jerarquia:

  • Tassques mare
  • Subtasques

Les tasques tenen un doble propòsit:

  • Facilita el record
  • L’estat de les tasques crea un arxiu d’accions

Activitats

Les activitats entrades amb experiències que poden ser agendades [o].

És convenient escriure-les prompte.

Notes

Incluen dades, idees, pensaments i observacions [-].

Convé deixar reposar la infomació, no eixir corrent d’una reunió, sinó reflexionar i apuntar al final.

La història es desplega peça a peça i no és sinó al final quan tot cobra sentit.

Intentar ajustar-se a la informació que puguem treballar, que t’interesse de debó.

Vinyetes i Bullets personalitzats

Cal construir els bullets que necessitem: prioritat, revisar…

Col·leccions

Són peces de Lego què, insertant-les es comuniquen entre sí i aporten sentit, especificitat i desglosament.

Quatre col·leccions claus:

  • Registre Diari
  • Registre Mensual
  • Registre Futur
  • Índex

Registre Diari

És més que una llista de tasques.

Proporciona context, gràcies al qual podem ser més deliberats amb les nostres accions.

Registre Mensual

Ens ajuda a prendre distància, ens ofereix perspectiva.

Dos pàgines:

  • Pàgina de calendari
  • Pàgina de tasques (migrades des del Registre Diari)

Registre Futur

Conté les entrades que cauen fora del més en curs.

Índex

Proporciona el mapa de la llibreta.

Tipus:

  • Subcol·leccions
  • Temàtics
  • Fils

Migració

No hi ha res més inútil que fer de manera molt eficient alguna cosa que no hauria d’haver-se fet. – Peter Drucker

Bullet utilitzat [>]

La productivitat consisteix en fer més treballant en menys coses.

Es poden fer migracions:

  • Setmanals: recopilar cada setmana allò que no hem fet
  • Mensuals: recopilar les acciones no fetes del més anteior

Si alguna cosa no passa aquest filtre, és que no era important.

La Carta

Es tracta de contar un fet per tal de traure’l de la ment.

III. La Pràctica

Estar ocupat no implica necessàriament ser productiu.

Per ser productiu el primer que cal fer és trencar el cercle: estímul, reacció, estímul, reacció.

Necessitem deixar espai entre les coses que ens passen i com reaccionem a elles. Aquest espai ens dóna l’oportunitat d’examinar la nostra experiència. Així podem saber què depén de nosaltres, què té sentit, qué mereix la nostra atenció i per què. Així és com comencem a definir qui som i en què creiem.

Conceptes clau:

  • No podem crear temps, sols prenem temps.
  • La felicitat és el resultat del sentit.
  • Cultivar la curiositat mitjançant objectius.
  • Les preguntes i solucions xicotetes porten grans canvis amb el temps.
  • Prioritza el que siga important i descarta el que no ho és.
  • El fracàs està garantitzat si mai comences.
  • Millor és preferible a Perfecte.
  • L’únic que pots controlar és comp respons a les coses.
  • Per ser útil, tens que tornar-te útil, especialment per a tu.
  • Estudia el millor que té la vida.
  • Quan creus en el que fas, els teus objectius transformen el teu dolor.

Començar

Fes visible allò que, sense tu, no s’hauria arribat a veure mai.

Hen de responsabilitzar-nos de crèixer.

Creixem quan aprenem, aprenem quan ens atrevim a passar a l’acció.

Els pensaments són la font dels nostres objectius, esperances, somnis i, en última instància, les nostres accions.

Reflexió

La reflexió és el viver de la intencionaltat.

Ens proporciona un entorn mental protegit per a assolir la tan necessària perspectiva i començar a preguntar ‘per què’.

Mitjançant la reflexió cultivem l’hàbit de passar-nos llista per examinar el nostre progrés, les nostres responsabilitats, les nostres circumstàncies i el nostre estat mental.

Ens ajuda a veure si estem resolent els problemes correctes, responent les preguntes correctes.

Així separem el per què del què.

La reflexió ahuda a identificar el que ens nodreix per a poder prendre millors decisions al semblar per a la següent temporada de la vida.

Conceptes:

  • Reactivitat
    • Estímul
    • Ansietat
    • Reacció
  • Intencionalitat
    • Estímul
    • Reflexió
    • Resposta

Moments:

  • Reflexió diària
    • Reflexió matutina: moment de planificar
    • Reflexió vespertina: moment d’analitzar
  • Reflexió mensual
  • Reflexió anual

Constància: De 5 a 15 minuts diàris.

Consistència: Mitjançant la reflexió ens forcem a apagar el pilot automàtic.

Sentit

La felicitat és el resulta de les nostres accions dirigides a objectius.

Ikigai: És la intersecció enre el que se’t dóna bé i el que t’apasiona fer.

La felicitat no es pot perseguir, sols es pot presentar ser sí mateixa. Viktor Frankl.

El camí no elegit, Robert Frost.

  • El camí conegut
  • El camí menys transitat

Objectius

Els objectius ens donen l’oportunitat de definir el que volem.

Col·lecció d’objectius

  • 5 anys
  • 4 mesos
  • 3 setmanes
  • 2 dies
  • 1 hora
Centra’t en les teues prioritats

Atenció residual: les persones tenen que deixar de pensar en una tasca per a poder desplaçar la seua atenció completament i rendir bé en altra. Malgrat això, els resultats indiquen que a les persones els costa apartar la seua atenció d’una tasca inacabada i, en conseqüència, el rendiment de la tasca següent es veu afectat. Sophie Leroy.

Quan més fragmentes l’atenció menys concentrat estaràs.

Quan menys concentrat estigues menys avançaràs.

Divideix els teus objectius en sripnts
  • Objectiu
  • Sprint
  • Tasca

Característiques dels esprints

  • No tenir grans barreres d’entrada
  • Tasques definides i realitzables
  • Període curt i acotat per assolir-ho

El més important és saciar la curiositat de manera segura i provar coses sense perdre temps

Pluja d’idees
Models
  • Tracicional, per fases
  • Per srprints

Amb els sprints s’augmenta la motivació

Xicotets Passos

Kai: canvi; zen: bo. Kaizen: canvi bo.

Ferramentes:

  • Fes xicotetes preguntes
  • Itera. W. Edwards Deming, el pare del kaizen va formular cuatre passos per portar a terme el seu cicle:
    • Planificar
    • Fer
    • Comprovar
    • Actuar en conseqüència- Preguntat quina xicoteta cosa puc fer hui que millore la meua vida

Temps

Al final, el que compta no són els anys de la teua vida, sino la vida dels teus anys. Abraham Lincoln.

La cruda realitat és que no podem crear temps, sols podem prendre’s temps.

La qualitat del nostre temps està determinada per la capacitat per a estar presents.

Mihaly Csikszentmihalyi. El fluxe, com la felicitat és una cosa que no es pot forçar però si som estratègics amb l’ús del temps podrem crear les condicions per tal que siga més senzill que es dóne el fluxe.

Exitació|+     / Fluxe
        |     /
        |    /
        |   /
        |  /
        | /
        |/           +
        --------------
	Habilitat

Estratègies:

  • Parcelar el temps
  • Programar: no ho posposes, anteposa-ho
  • Memento Mori: recorda que moriràs

Parcel·lar el temps afegix dos ingredients motivacionals claus a una tasca que has estat posposant: estructura i urgència.

Podries anar-te ara mateixa, deixa que això determine el que fas, dius i penses. Marco Aurelio.

Gratitud

La vida és tan sutil què, de vegades, no ens donem compte de que estem creuant les portes que haviem pregant que s’obriren. Brianna Wiest

La tradició meditativa del mindfulness ens ensenya a centrar la nostra atenció en el moment present.

Els teus assoliments tenen el poder l’alimentar-te i guiar-te, però, per a que això succeïsca, has de prendre un moment per a mostrar gratitud per a ells.

Celebrar les nostres victòries pot generar increíbles millores en la nostra actitud i autopercepció. Fent-ho, la por al fracàs troba menys espai en la nostra ment. No es tracta d’autocomplacència, sino de generar inèrcia, optimisme i resiliència.

Es pot fer en el Bullet Journal enregistrant activitats per les quals estàs agraït en el registre diàri, en el calendari mensual o en un registre de gratitud.

Control

Senyor, concedeix-me serenitat per a acceptar el que no puc canviar, valor per a canviar el que sí puc i sabiduria per distingir entre totes dues. Reinhold Niebuhr

No podem controlar els nosres sentiments, ni a la gent ni els successos externs, però hi ha una cosa que sí podem controlar, i és molt potent.

Podem controlar com responem al que ens succeeix.

Elements clau:

  • Respondre o Reaccionar
  • Procés o Resultat

Si un problema té solució no té sentit preocupar-se. Y si no la te, preocupar-se no ajuda. Dalai Lama.

Radiació

A mesura que un home canvia la seua naturalesa, també canvia l’actitud del món respecte a ell. Mahatma Gandhi.

Elements:

  • Autocompasió: què diria un amic d’aquesta situació
  • Millora mútua: anota les valoracions de les teues interaccions
  • Aprendre: reptes. Què. Per què. Com.

No pots canviar a la gent que et rodeja, però pots canviar la gent que et rodeja. Joshua Fields. The Minimalists

Resilièencia

Si coneixes el perquè, pots suportar el com. Friedrich Nietze

Les persones més felices no tenen necessàriament tot, però ho aprofiten tot al màxim. Sam Cawthorn fundador de Speakers Tribe

Elements:

  • Registre de claritat: Repte/Sentit
  • Seguiment del progrés

Deconstrucció

El que es creua en el camí es converteix en el camí. Marco Aurelio

Elements:

  • Cinc per quès
  • Pla d’atac

La vida està plena de dracs, quan més temps viuen més grans es fan. S’alimenten de la mala sort, el resentiment i la sensació d’impotència. És completament possibile que la teu valentia siga recompensada amb oportunitats de creixement personal i professional, que d’altre mode s’haveren mantés ocultes.

Inacció

Trobaré un camí o el crearé. Aníbal Barca.

Elements:

  • Aneguet de goma
    • Contar el problema
    • Què és el que no funciona
    • Què has intentat
    • Què no has intentat encara
    • Què t’agradaria que hagués passat
  • Sprints de descans

Imperfecció

Tot té alguna esquerda, així és como es cola la llum. Leonard Cohen

Al Japó existeix un terme wabi-sabi, proclama que la bellesa d’un objecte es troba en les seues imperfeccions. El wabi-sabi celebra la transitorietat, la individualitat i la naturalesa defectuosa de les coses. Són aquestes qualitats el que les fa úniques, genuines i belles: les esquerdes del jarró, els nusos de la fusta, les línies de la pedra, els esguits de tinta. Reflexa les filosofies budistes, en les que la sabiuria procedeix d’estar en pau amb la nostra natura falible.

Acceptar la imperfecció posa l’accent on hauria d’estar: en la millora continua.

Al celebrar la transitorietat, el canvi univesal de totes les coses, el wabi-sabi promou un camí d’indulgència amb oportunitats il·limitades de progrés.

Elements:

  • Practicar la imperfecció
  • Canvi bo

En acceptar que no podem ser perfectes i que cometem errors, odem tornar a posar-nos a treballar.

La maestria substitueix la idea de perfecció per l’aspiració de millorar-nos mitjançant la dedicació i la pràctica. Quan es tracta d’habilitat, no pot haver un objectiu fixe. Inclús els grans mestres no deixen d’ésser alumnes insaciables. La seua habilitat, com la nostra es desenvolupa amb el temps.

Fes-te xicotetes preguntes cada dia. Troba alguna cosa en el que pugues millorar. Després, formula la resposta com una tasca o un objectiu i registra’l al Bullet Journal. Cada tasca completada és experiència guanyada. Fes seguiment dels teus progressos, així serà fàcil passar a l’acció.

Cada acció és un xicotet pas avant des de on estàs. Dóna igual com siguen de xicotets els pasos o que et caiguen pel camí, el que importa és seguir avant.

Ésser superior a un company no té res de noble, l’autèntica noblesa consisteix en ser superior al teu antic jo. W. L. Sheldom

El domini

  • Forma
  • Funció

Conceptes claus

  • Amplía el teu Bullet Journal amb col·lecions personalitzades
  • Les col·leccions personalitzades han de tenir una finalitat
  • Defineix les teues motivacions
  • Examina el teu esforç
  • La funció per damunt de la forma
  • Un disseny resistent al pas del temps

Les col·leccions personalitzades estan disenyades per cobrir necessitats concretes

Col·leccions personalitzades

El contingut precedeix al disseny. El disseny en absència de contingut no es disseny, és decoració. Jeffrey Zeldman

Les col·leccions personalitzades estan dissenyades per a cobrir necessitats concretes.

Tres fonts de col·leccions:

  • Objectius
  • Reptes
  • Tasques

Sintaxi de les tasques: què + per què + com.

Disseny

Un dissenyador sap que ha asslit la perfecció no quan ha no li queda res que afegir, sino quan ja no li queda res per llevar. Antoine de Saint-Exupéry

Criteris:

  • Funcinalitat
  • Legibilitat
  • Sostenibilitat

Planificació

Si fracasas en la planificació, estàs planificant un fracàs. Benjamin Franklin

La parcel·lació del temps proporcionarà un principi i un final.

Listes

Ens permetrà capturar informació ràpidament perquè ens anime a que les entrades siguen curtes i vagen al gra.

Elements:

  • Prioritzar
  • Context

Horaris

Plantilles.

Seguiment

No es pot gestionar el que no es pot mesurar. Peter Drucker

Personalització

Elements:

  • Registres extensos
  • Seguiment d’hàbits

Comunitat

V. El Final

Com fer bé el Bullet Journal

No té a veure amb l’aspecte del teu diari, sino com et fa sentir i quan efectiu ets.

Acomiadament

El método Bullet Journal ens pot facilitar el coneixement per a descobrir tot el nostre poder. Ajuda a facilitar el viatge de l’autodescobriment.

Mentre tracem el camí per les sempre desconegudes aigues del demà, podrem estar tranquils sabent que, ens afonem o no, al menys, ens vam atrevir.

Apèndix

gratitud

Al llibre citen, a la cita 48, David Steindl-Rast, monjo benedictí, el qual aporta una conferència TED parlant sobre la gratitud.

Conferencia en TED

https://www.ted.com/talks/david_steindl_rast_want_to_be_happy_be_grateful?utm_campaign=tedspread&utm_medium=referral&utm_source=tedcomshare

Continguts

  • Connecta gratitut amb felicicitat.
  • Les persones que pateixen desgràcies e irradien felicitat és perquè estan agraïdes.
  • L’agraïment sorgeix del cor.
  • Per viure amb gratitud cal fer-la conscient.
  • El mètode per a desenvolupar la gratitud ens ho varen ensenyar els xiquets, en creuar el carrer:
    • Para: per generar quietud
    • Mira: obri els ulls
    • Camina: fes
  • Si eres agraït, no tens por.
  • Si no tens por no ets violent.
  • Si ets agraït actues amb sensació de suficiència, no d’escasessa.
  • La gent agraïda és gent alegre.