En el món natural, les formigues, inicialment, vaguen de form aleatòria. Quan troben el menjar tornen a la seua colonia deixan un rastre de feromones.

Si altres formigues troben aquest rastre, es probable que éstes no seguisquen el camí aleatòriament, potser que seguisquen el rastre de feromonas, reforçant-lo, si troben menjar finalment.

Amb el pas del temps, el rastre de feromones comença a evaporar-se, reduïnt-se així la seua força d’atracció.

A l’evaporar-se, les feromones, determinen un temps limitat a la solució.

El fluxe de formigues i la quantitat determinarà el camí més curt, optimitzant l’energia alliberada per a la recol·leció de l’aliment.

Aquest fenòmen, anomenat estigmergia, s’utilitza en societats animals.

És un sistema de resolució de problemes autoorgnaitzat, basat en la retroalimentació positiva (feromones) i la retroalimentació negativa (evaporació).

L’algoritme implica que cada formiga, de manera incremental, constituix una solució del problema.

Fases:

  1. Construcció de la ruta
  2. Evaluació de la millor ruta
  3. Modificació de la ruta

Algoritme

  procedure ACO_MetaHeuristic
    while(not_termination)
       generateSolutions()
       daemonActions()
       pheromoneUpdate()
    end while
  end procedure

Wikipedia

L’organització colonial

  1. Les formigues teixedores són fundades per una o varies reines.

  2. Lees formigues s’alimenten de larves fins que es desenvolupen en obreres madures.

  3. Les obreres ajuden a criar les noves nidades posades per la reina.

  4. Amb l’augment dels individus, augmenta la productivitat.

  5. Les oreres realitzen tasques esencials per a la superfivència de la colonia: recol·lecten, la construeixen i la defenen.

  6. La creació d’una colònia social complexa i organitzada és el resultat de múltiples interaccions no aleatòries entre individus, que segueixen regles simples.

  7. L’intercanvi d’informació i modulació del comportament de les obreres, que ocòrren durant les interaccions obrera-obrera són facilitats per l’ús de senyals de comunicació químiques i tàctils.

  8. Les recol·lectores que han tingut èxit en la seua cerca deixen rastres que ajuden a altres obreres a localitzar noves fonts d’aliments.

  9. Els rastres s’utilitzen per les patrulleres per reclutar obreres contra intrussos en els seus territoris.

  10. La comunicació multimodal, químia i tàctil, contribueix, de forma significativa a la autoorganització de la colònia.

  11. Comportament social de transport: una obrera portarà altra en les seues mandíbules fins el lloc on requerisca atenció.

  12. Les formigues del gènere Oecophylla són conegudes pel notable comportament cooperatiu que utilitzen en la construcció de les seues colònies.

Wikipedia