Font: inteligence2

Focus intern ens ajuda a connectar amb les nostres intuicions i amb els valors que ens guien, afavorint la presa de decisions.

Focus extern ens ajuda a navegar pel món que ens rodeja.

Focus en els demés millora al vida de les nostres relacions.

Anatomia de l’atenció

Quan ens concentrem dirigim l’atenció cap a un lloc eliminant els demés estímuls.

1. Tipus de distractors

A. Sensorial

  • Ens ajuden a deixar de prestar atenció als marges blancs d’un llibre quan el llegim.
  • Evitar els distractors sensorials.

B. Emocional

  • Son distractors asociats a estímuls emocionalment carregats. Per exemple, al sentir el teu nom et crida l’atenció. El nom està carregat emocionalment.

  • Totes aquestes emocions que ens distreuen afloren per alguna raó, hi ha alguna cosa que ens impedeix fer el que volem fer.

  • Una de les formes d’evitar aquestes emocions és seure a analitzar què és el que ens estan indicant. Tornarśe conscient d’aquesta situació.

Les persones que millor es concentren són relativament immunes a la turbulència emocional, són més capaces de romandre més impassibles en mig de les crisis i de mantenir el rumb en una agitació emocional.

Quan més forta és la nostra atenció selectiva més profundament podem sumir-nos en el que estem fent.

Per a intensificar la nostra relació amb l’estat de fluxe cal sincronitzar el que fem amb el que ens agrada.

La concentració és la que afavoreix el fluxe.

L’estat cerebral per portar a terme un bon treball escaracteritza per l’armonia neuronal, per l’elevada interconnexió entre les diferents regions cerebrals. Els circuits per portar a terme la tasca estan actius, mentre que els circuïts irrelevants romanen en silènci, la qual cosa afavoreix la connexió amb les exigències del moment.

2. Conciència d’u mateix

L’atenció regula l’emoció, no sol es posa de manifest en la voluntat i en l’atodisciplina, sinó també en la capacitat de gestionar els sentiments pertorbadors e ignorar els capricis, per a poder centrar així la nostra atenció en un objectiu.

La voluntat és el destí.

Especulació Infructusoa: Pensament que mastiquem i mastiquem sense digerir. Ens diu que alguna cosa està malament i que hem de solucionar-ho.

Reflexió Productiva: Pensament al cual busquem solucions. Si pensem en solucions, pensem de forma productiva. El pensament ens fa deixar a pensaments especulatius, infructuosos.

Clau per a detectar una Reflexió Productiva és la cerca de solucions. Si no pensem en solucions estem parlant d’un pensament en bucle.

És important detectar quan la nostra ment està fent una cosa o altra.

3. Varietats de l’atenció

A. Capacitat d’allunyar deliberadament la nostra atenció de l’objecte del que ens sentim poderosament atrets.

B. La resistència a la distracció ens permet deixar de grabitar en torn a això que tan atractiu ens sembla i depositar l’atenció en qualsevol altra part.

C. La capacitat de mantenir l’atenció en un objectiu futur.

Totes elles fortaleixen en suma el poder de la voluntat.

Aficionat: Quan s’arriba a un nivell acceptable es deixa portar. Deixa de prestar atenció.

Professional: Constantment presta atenció per tal de seguir millorant.

4. Llegint als demés

Existeixen persones que capten indicis que per a la majoria passarien desapercebuts. Una lleu dil·latació en la pupil·la, un canvi en la cella, un canvi en la postura corporal és tot el que necessiten per saber com es sent l’altre.

Si s’utilitza correctament aquest talent pot augmentar la nostra intel·ligència social i ens pot fer saber quan un tema és delicat, quan una persona necessita estar sola o quan necessita una paraula d’alé.

La lectura de metamissatges transmessa per canals no verbals es produeix de manera instantàniea, inconscient i automàtica. L’impacte d’aquest missatges ocults és molt potent.

La lectura dels senyals emocionals constitueix un dels cims de l’empatia cognitiva.

Una de les tres principals és la de concentrar-se en el que els demés experimenten. Aquest tipus d’empatia ens permet assumir la perspectiva d’altres persones, entendre el seu estat mental i gestionar, al mateix temps les nostres emocions mentre valorem les seues.

L’empatia emocional ens permet connectar amb altres persones i experimentar els sentiments d’alegria o tristesa que estan experimentant les altres persones.

4. La pràctica intel·ligent

La regla de les 10.000 hores equival a un entrenament de 3 hores diàries durant 10 anys, un nivell de pràctica que s’ha arribat a considerar la clau de l’èxit en qualsevol domini. Però és una veritat a miges.

Per assolir un nivell alt d’acompliment no n’hi ha prou amb moltes hores de pràctica, el que importa en qualsevol domini és el mode en el qual els experts presten atenció mentre practiquen.

Millorar una habilitat requereix atenció. En aquest punt redica la diferència entre els experts i els aficionats.

El secret de la pràctica intel·ligent es resumeix en concentrar-se en els detalls dels comentaris que proporciona un entrenador experimentat. Qui està en el cim no deixa d’aprendre mai.

El descans i la recuperació física forma part integral d’un entrenament. La pràctica del Mindfulness, adiestrament atencional, estimula la xarxa clàssica de l’atenció. Està situada en la regió frontoparental del cervell. Aquesta compleix la funció de difigir el cervell. Consisteix en desconnectar l’atenció d’una cosa, dirigir-la cap un altra i mantenir-la.

L’antídote per la divagació mental és la metaconsciència, l’atenció a l’atenció mateixa. La capacitat de que no estem donant-nos compte del que deuriem i corregir en conseqüència el nostre focus.

La pràctica del Mindfulness fortaleix la focalització, especialment el control executiu, el tamany de la memòria de treball i la capacitat de mantenir l’atenció.

Basten 20 minuts de pràctica diària durant 4 dies per començar a gaudir dels seue beneficis.

5. El líder ben enfocat

El lideratge gira entorn a la necessitat de captar i dirigir eficaçment l’atenció col·lectiva això implica qüestions tan diverses com saber centrar, en primer lloc, la nostra pròpia atenció i, posteriorment atraure i dirigir l’atenció de les demés persones, clients o consumidors. Les persones decideixen concentrar-se en funció del que, per al líder té importància o no.

El reconeixement de que ens hem distragut és el primer pass per recuperar la concentració.

Tan important és decidir què no fer com què fer.

Els millors líders poseeixen una consciència sistèmica que ens ajuda a respondre a la contínua pregunta de cap a on i com hem de dirigir els nostres passos.

Per a poder distinguir-nos necessitarem de l’ampli abanic compost pel focus extern, el focus intern i el focus en els demés. Però el verdader repte està en trobar l’equilibri i utilitzar el més adequat en cada moment.

La convinació de les dades de l’atenció amb els de la intel·ligència emocional i el rendiment constitueixen el motor ocult de l’excel·lència. Per tant, cal enfocar-se en el que volem per tal d’aconseguir-ho de la manera més eficaç.

– Daniel Goleman. Focus.