47 Metes

S - Específica: Les mestes parteixen dels desitjos però ha de ser clara, concreta i ha d’estar per escrit.
M - Mesurable: La meta ha d’esser mesurable.
A - Alcançable: S’ha de poder aconseguir.
R - Realitzable: Ha de poder ser realitzada.
T - Time: Amb un temps definit, ha de ser quantificable.

00. Index

Defineix la meta de forma concreta. La nostra energia i passió moldeja el nostre entorn. Els triomfadors es dediquen a pensar en què volen i com ho van a aconseguir.
Pren el control de la teua vida. Fes-te responsable de les teues accions.
Crea el teu propi futur. Tots els líders tenen tenen una visió. Saben on van i què han de fer per arribar-hi. Això s’anomena orientació al futur. Crea una idealització, pensa com va ser la teua vida d’ací a 5 anys. Idealitza. «Fake it until you make it», «Fake it ‘til you make it» (falseja-ho fins que ho aconsegueixes).
Aclara els teus valors. Els valors determinen les conviccions, les teues conviccions determinen la teua personalitat, la teua personalitat determina la teua actitud, la teua actitud determina els teus actes. Circle concènctrid de dins a fora: valors → conviccions → personalitat → actitud → actes.
Defineix les teues verdaderes metes. Les teues mestes són personals, cal que penses en tu primer. Si no defineixes metes personals no va a funcionar, cal que siguen teues. Per fer-ho cal definir primer els somnis per traduir-los a accions realitzables. Després de definir els somnis dal definir les metes.
Defineix el teu propòsit clar, la meta que té més importància, la meta que et va a ajudar més que les altres a alcançar totes les teues metes. Cal que siga clar, especific, quantificable i realitzable, has tenir una probabilitat d’èxit. Quan el tingues clar comença a parlar d’ell perquè necessites construir les condicions necessàries per alcançar-ho.
Analitza les teues conviccions. Les conviccions es converteixen en realitat. Tenim les nostres pròpies lleis. Quan ens sentim malament cal mirar-se a l’espill i forçar el cos.
Comença pel principi. Analitza el punt de partida.
Medeix els teus progressos. Defineix les estacions per on vas a passar. No canvies la meta, canvia el plaç per alcançar-la.
Elimina els obstacles. Els triomfadors pensen orientats a les solucions la major part del temps, no als obstacles. Cal centrar-se en les solucions i després analitzar com ha succeit. També, a l’hora de resoldre problemes cal determinar d’on venen, regla 80-20. El 80% de les restriccions estan dins de nosaltres mateixos. Solem nosaltres els que ens posem obstacles per arribar a l’èxit. Tu éts l’embut per on passa tot, tu ets el major obstacle. Cal eliminar els obstacles automatitzant processos i fen-te responsable de les teues accions. Cal elinimar els bloquejos mentals.
Converteix-te en expert en el teu camp. La caracerística principal dels triomfadors és que, en algun moment s’han compromés en ser els millors. A partir d’ahí es varen apartar dels demés i rendint molt més que els demés. Tot es pot aprendre. Si no estàs arribant on arriben els altres és perquè no tens els coneixements que tenen els altres, però pots arribar a tenir-los. Sent expert et vas a diferenciar. Una vegada ho sigues cal mostrar als altres que ho eres.
Associa’t amb les persones adequades. Cultivar les relaciona acertades amb les persones adequades. Aquest va a estar un factor determinant. Quant més encertada siga aquesta elecció més ràpid es progressa cap a les metes. Tenir persones que et puguen orientar.
Elabora un pla d’acció. Cada minut que dediques a la planificació son 10 minuts que t’estalviaràs en l’acció. L’èxit depén de la teua capacitat per ser flexible, per acceptar els canvis. Presta atenció a això en el que vares encertar i això el que no vares encertar. Lean Start Up.
Administra bé el teu temps. La sensació de control depén de com gestiones el teu temps. Gestionar les tasques és bàsic per controlar el teu temps. El més bàsic és fer una llista organitzada per ordre de prioritats. Defineix 3 metes, revisa i avalua-les. Administra el teu temps mitjançant disciplina, control. Atén les urgències, però analitza perquè ha succeït, però ràpidament torna a les teues metes.
Analitza les teues tasques per tal que siguen les millors. Aprén de les teues accions. Assigna el temps correctamente basat en l’analisi. Escriu cada dia de 10 a 15 tasques, cada dia, les tasques que siguen importants. Cada dia 10 a 15 noves metes. En un temps identificaràs les més importants. Cal escriure-les sense copiar la llista anterior. A mesura que escrius els metes van a ser més concretes i es van a repetir.
Visualitza les teues metes continuament. Això farà que penses diàriament en les teues metes. Així obliques la teua ment a pensar constantment en les teues metes, et concentres en les teues metes. Així emprendràs les accions de cada dia orientades a que les teues metes es facen realitat.
Activa la teua ment superconscient. La ment superconscient explica la serendipia, la virtud de trobar-se amb coses extraordinàries. El que passa és que filtrem els estímuls, comencem a filtrar i a veure relacions perquè en som conscients d’això. Quan organitzes les metes de forma clara comences a veure senyals. Això té una lògica, quan no et fixes metes no tens filtres per fixar-te. La meta agusa els teus sentits.
Roman flexible en tot moment. Incorpora tres frases «estava equivocat», «he comés un error», «he canviat d’opinió». D’aquesta manera asumeixes la flexibilitat. Des del moment que admiteixes l’error totes les energies es van a concentrar en eixir d’ell.
Allibera la teua creativitat innata. Si no la utilitzem la perdem. Cal crear noves formes d’optimitzar.
Fes alguna cosa tots els dies. Cal trocejar les metes en xicotetes accions.
Persevera fins a triomfar. Segueix lluitant sense cansar-te, cal no rendir-se, cal no desesperar-se. Venç la por. Coratge. Quan l’has vences la por una vegada saps que pot tornar a vencer-la.

1. Allibera el teu potencial.

L’èxit es fonamenta en les metes; la resta són paraules.

Tots els triomfadors estan intensament orientats cap a una meta. Saben el que volen i es concentren resoltament en assolir-ho, un dia rere altre.

La nostra habilitat per fixar-nos metes és la clau mestra per assolir l’èxit.

Amb les metes, volem com una fetxa, directes i sense errades fins al nostre objectiu.

No importa d’on venim, el que importa és saber on anem.

Les metes clares augmenten la seua confiança, desenvolupen la seua competència i potencien el seu nivell de motivació.

La meta és el combustible que alimenta el forn dels assoliments. Tom Hopkins.

Tot comença amb un desig.

El converteixes en el que penses la major part del temps.

Els triomfadors, la major par del temps, penen en el que volen i com aconseguir-ho.

A la natura no l’importa el tamany de les seues metes.

Si et fixes metes xicotetes, el mecanisme de consecució assolirà metes xicotetes. Si et fixes metes grans, assoliràs metes grans.

El tamany, l’alcanç i el detall de les metes en les quals elegisques pensar la major part del temps, és algo que sols tu pots decidir.

Per què no ens fixem metes?

Pensem que les metes no són importants
No sabem com fer-ho
Tenim por a fracasar
Tenim por a que ens deixen de banda

Percentatges:

3% tenen metes i plans escrits.
13% tenen metes però no escrites.
84% no tenen metes.

Les persones amb metes escrites acabaren guanyant 10 vegades més que el 97 dels graduats.

La diferència entre els grups és la claredat de les metes que s’havien fixat.

La felicitat exigeix metes.

Les metes ens donen la sensació de sentit i propòsit en la vida. Victor Frankl.

Els grans beneficis de la fixació de metes és que eixes metes ens permeten controlar la direcció del canvi en les nostres vides.

La claredat ho és tot.

Cultiva un desig ardent.

2. Pren el control de la teua vida

Quan acceptem la plena responsabilitat de la nostra vida, donem un pas de gigant que ens porta de la infantesa a l’edat adulta.

Els pitjors enemics de l’èxit i la felicitat són les emocions negatives de tot tipus. Les emocions negatives ens subjecte, ens esgoten i ens lleven l’alegria de viure.

Emocions negatives:

Por
Autocompasió
Enveja
Cels
Sentiments d’inferioritat
Ira

Estan causades per quatre factors:

Justificació. Deixa de justificar-te. Si no pots justificar la teua negativitat no pots estar furiós. Quan no ens justifiquem apareix la calma i la claritat per concentrar-se en els següents passos.
Racionalització. Negar-se a razionalitzar i donar excuses. No donar una explicació socialment acceptable a un fet que, en cas contrari, seria socialemnt inaceptable. La justificació i la racionalització ens situen en el paper de víctima i la cerca d’algú que té la culpa.
Elevar-se per damunt de l’opinió dels demés. Si els demés opinen negativament sobre nosaltres apareix la ira, la incomoditat i la vergonya, la depresió, l’autocompació i la desesperació.
Reconeix que ningú més és responsable. No culpes a ningú.

No podem dir soc respnsable i sentir-nos furiosos.

Quan alliberes les emocions negatives, asumint la responsabilitat, podràs començar a fixar i assolir metes en tos els aspectes de la teua vida.

Ningú pot fer que et sentes inferior sense el teu consentiment. Eleanor Roosevelt.

Mai guarde rencor a ningú; mentre tu et quedes guardant-los rencor, ells se’n van per ahí de festa. Buddy Hackett.

No dones excuses. Si comets una errada disgues ho senc.

Per a mantenir una mentalitat positiva, negat a criticar, queixar-te o condemnar els demés per res. En condemnar els demés aparèixen sentiments negatius i nosaltres som qui sofrim.

Les emocions positives ens donen poder, les negatives, ens el lleven. Gary Zukav.

Consideres un treballador autònom, controlant cada part de la seua vida personal i professional. Tu tens el control.

Elabora la teua pròpia estragègia.

Converteix-te en un valor en alça.

No plores pel passat, pensa en les teues metes.

Pren el control intern, locus control. Hi ha una relació directa entre la quantitat de responsabilitat que acceptem i la quantitat de control que sentim.

Tres aspectes:

Responsabilitat
Control
Felicitat

A major responsabilitat, major control, a major control, major felicitat.

3. Cree el seu propi futur

L’única qualitat que tots els líders tenen en comú és la visió.

Si ens convertim en el que pensem la major part del temps, els líders pensen en el futur.

Una perspectiva a llarg termini és el principial determinant de l’èxit personal i econòmic en la vida. Edward Banfield.

Banfield va definir la perspectiva a llarg termini com la capacitat de pensar en un futur d’ací a diversos anys, mentre es prenen decisions en el present.

Hem de començar practicant la idealització. Creem una fantasia pròpia a cinc anys. Pense com seria la seua vida perfecta d’ací a cinc anys.

El major obstacle en la fixació de metes son les conviccions autolimitants.

Cal no conformar-se amb metes menors.

Sobreestimem enormement el que podem aconseguir en un any, però subestimem enormement el que podem aconseguir en cinc anys. Peter Drucker.

La principal diferència entre els que consegueixen resultats superiors i els que no els aconsegueixen és la orientació a l’acció.

Dissenye el seu calendari perfecte.

Quan no hi ha visió, el poble es relaxa. Proverbis 29,18.

La felicitat és la realització progressiva d’un ideal valuós.

Prenga la resolució de pensar en el seu futur la major part del temps.

Quan més clar tinga el seu futur a llarg termini, més ràpidament atraurà a la seua vida persones i circumstàncies que l’ajudaran a fer realitat aquest futur.

4. Aclareix els teus valors

Una de les característiques més importnats dels líders i de les persones de més èxit en qualsevol camp, és que saben qui són, en què creuen i què defenen.

La vida es viu de dins a fora. El nucli de la nostra persona són els nostres valors.

A més claredat en els nostres valors interiors, més precisos i efectiu són els nostres actes exteriors.

Nivells de personalitat:

Els seus valors determinen les seues conviccions.
Les seues conviccions determinen les seues expectatives.
Les seues expectatives determinen la seua actitud.
La seua actitud determina els seus actes.

Elements:

Valors
Conviccions
Expectatives
Actituds
Actes

Segons l’interior així és l’exterior.

Les nostres metes han de ser congruents amb els nostres valors, així s’alcança la felicitat. Per això, aclarir els nostres valors sol ser el primer pas per aconseguir grans coses i rendir al màxim.

Després cal organitzar el nostre entorn al voltant d’aquests valors.

Qualsevol intent de viure de manera que contradiga els valors que hi ha en el seu interior, li causarà estrés, negativitat, infelicitat, pesimisme i, inclús ira i frustració.

Confie la seua intuició.

Les persones comencen a fer-se grans quan escolten la seua veu interna i confien, total i absolutament, en que un poder superior els guia en el camí.

Vigile la seua conducta.

Demostrem els nostres valors sobretot quan estem sota presió.

Un dels exercicis per clarificar els valors que tenim és exposar els nostres valors per ordre de prioritat.

Disgueu-me què li dóna a algú la seua màxima sensació d’importància i jo li diré quina és tota la seua filosifia de vida. Dale Carnegie.

Determine el que desitja el seu cor.

El seu passat no és el seu futur.

No importa d’on ve; l’únic que importa realment és on va.

En el moment en el qual comencem a caminar, parlar i a actuar de forma coherent amb els nostres més alts ideals, la nostra pròpia imatge millora i ens sentim més satisfets amb nosaltres mateixos i amb el món.

El nostre objectiu ha de ser crear una forma deliberada i sistemàtica les circumstàncies que eleven la nostra autoestima en tot el que fem.

Sàpiga en què creu.

Pense sols en el que creu.

Siga fidel a sí mateixa.

El valor més important és la integritat. La integritat no és tant un valor en sí mateix com el valor que garantitza tots els demés.

Siga leal amb sí mateixa i amb els demés.

Accepte la total responsabilitat de la vida i tot el que succeix.

Faça una imatge ideal del seu propi futur perfecte i aclarisca els seus valors, estarà llest per començar a fixar-se unes metes clares i específiques en tots els aspectes de la seua vida.

5. Definisca les seues verdaderes metes

La meua paraula favorita en la fixació de metes i en l’èxit en general és la claredat.

Hi ha una relació directa entre el nivell de claredat que tenim sobre qui somi què volem i pràcticament tot el que aconseguim en la vida.

En aquest capítol comencarem a cristalitzar les nostres visions i valoracions en metes i objectius concrets en els què treballar cada dia.

Fes que les teues metes siguen personals.

Cal començar per u mateix. La fixació de metes, per a que el procés siga efectiu, deu d’ésser absolutament egoísta respecte al que realment vol per a vosté mateix.

La gran pregunta és: ¿Què vull, de veritat, fer amb la meua vida? Recordem que no es pot alcançar una diana que no es veu.

Al principi semblen fantasies, però la nostra tasca és concretar-les.

Cal començar per metes generals, després definirem metes específiques.

Identifique les seues principals preocupacions.

Després caldrà identificar les principals solucions per a cadascú d’aquests problemes.

En 1142, William de Ockham, va proposar un mètode per a resoldre problemes la navalla d’Ockham.

La solució acertada a qualsevol problemes sol ser la més senzilla i directa, la que exigeix el menor nombre de passos.

Cal no complicar les metes.

L’objectiu serà simplificar la solució i anar directament a la meta.

Descobrisca el 20% de feina que li dóna el 80% dels resultats.

Si ens plantejem que morirem prompte, allò que primer ens vinga a la ment reflexarà els nostres autèntics valors. La nostra resposta inclourà a les persones més importants de la nostra vida.

Fes una llista de somnis, 100 metes.

La raó primordial de que seguim en situacions que no son millors per a nosaltres és la por al canvi.

Fes el que més t’agrada fer.

Abraham Maslow parla d’experiències cumbre, moments u ocasions en que un individu es sent més feliç, més eufòric i ple d’entusiasme. Un dels principals fins en la vida és gaudir de tantes experiències cumbre com siga possible. Això s’aconsegueix fent memòria i identificant quins varen ser els moments d’experiència més alts en el pasat i imaginat com podriem repetir-los en el present i en el futur.

Deixe la seua petjada.

Quan tinga absolutament clar què és el que vol, podrà pensar en les seues metes la major part del temps. Quan més pense amb elles, mér ràpidament es materialitzaran en la seua vida.

6. Decidisca quin és el seu primer propòsit clar

Hi ha una qualitati que es deu poseïr per a guanyar i és la claredat de propòsit; saber què es vol i desitjar ardentment posseïr-lo. Napoleon Hill.

Donat que ens convertirm en allò que pensem la major part del temps, tenir un objectiu definit ens proporciona un punt d’enfoc per a tots els moments en que estem desperts.

Quan més pense en el seu propòsit i com alcançar-lo, més activarà la Llei de l’atracció en la seua vida. Començarà a atraure persones, oportunitats, idees i recursos que li ajudaran a avançar amb major rapidesa cap a la seua meta i que acostaran eixa meta amb major rapidesa cap a vosté.

Per la Llei de la Correspondència, el seu món exterior d’experiències es correspondrà i armonitzarà amb un món interior de metes. Quan tinga un propòsit clar en el què pense, parle i treballe tot el temps, el seu món exterior el reflectirà, com si fora un espill.

A més, un propòsit clar activa la seua ment subconscient en el seu benefici. Qualsevol idea, plan o meta que pot definir amb claredat en la seua ment conscient començarà, de forma immediata, a ser portada a la realitat per la seua ment subconscient, i, per la seua ment supraconscient.

Cada persona té en el cervell un òrgan especial anomenat còrtex reticular. Aquesta part del cervell, amb forma de dit, funciona de mode similar a la centralita telefònica d’un edifici d’oficines. El còrtex reticular conté el nostre sistema d’activiació reticular. Quan li enviem un missatge relatiu a la nostra meta, es posa en marxa i fa que siguem intensament conscients i estiguem alerta a les persones, la informació i les oportunitats del nostre entorn que ens ajudaran a assolir eixa meta.

S’ha dit que l’atenció és la clau de la vida. Allí on va la nostra atenció, també va la nostra vida. Quan decidim quin és el nostre proòsit més important, augmenta el nostre nivell d’atenció i la nostra sensibilitat davant qualsevol cosa que puga ajudar-nos a aconseguir aquesta meta amb major rapidesa.

El seu primer propòsit clar pot definir-se com la meta que tinga la màxima importància per a vosté en eixe moment.

Característiques del nostre primer propòsit clar:

Deu ser alguna cosa que vullga, deveres, personalment. Un propòsit que l’entusiar-me.
Deu ser clar i específic.
Deu ser mesurable i quantificable.
Deu ser creible i realitzable.
Ha de tenir unes probabilitats d’èxit raonables, potser del 50% per començar. Si mai ho ha aconseguit fixe’s una meta important amb el 80-90% de possibilitat d’èxit, al menys al principi.
Ha d’estar en armonia amb les seues altres metes.

Cal fer-se aquestes preguntes:

Quina cosa fabulosa s’atreviria a somilar, si sabers que no pot fracasar?
Quina és la meua meta?
Com assolir-la?
Quan de temps estem disposats a treballar per assolir-la?

Si estem disposats a fer tot el que siga necessari per assolir la meta que ens proposem ho hi haurà pràcticament res que puga impedir-nos-ho.

Exercici de les 10 metes:

Anotar 10 metes en un paper.
Pensar quina de les 10 metes, si puguera alcançar-la d’immediat, tindria el màxim efecte positiu en la meua vida?
Eixa meta és el seu propòsit clar més important, ja que influirà en la consecució de la majoria de les seues altres metes.
Siga quina siga la meta cal anotar-la en un paper, portar-la amb nosaltres i pensar en ella.
Comence hui mateix a treballar-la.

7. Analitza les teues conviccions

L’única cosa que separa a un hom del que vol en la vida és, amb freqüència, simplemnt la voluntat per intentar-ho i la fe per a creure que és possible. Richard M. Devos.

Potser la més important de totes les lleis mentals és la Llei de la Convicció.

Aquesta llei diu que qualsevol cosa que es crega amb convicció es converteix amb realitat.

No creguem el que veiem, veiem allò el el que ja creiem.

Contemplem el món a través d’un cristall de creències, actituds, prejudicis i idees preconcebudes.

No som el que creiem que som, però el que creiem, això som.

Es diu de l’home com pensa amb el seu cor, així és, Proverbis (23,7). Actuem exteriorment basant-nos en les nostres creències i conviccions més profundes sobre nosaltres mateixos.

Facaç amb vosaltres segons la vostra fe, Mateu (9.27). El que creiem de veritat es converteix en la nostra realitat i determina el que succeix.

Tot el que fem o aconseguim a la vida, cada pensament, sentiment o acte, està controlat i determinat pel concepte que tenim de nosaltres mateixa.

El seu concepte de sí mateix precedeix i prediu els seus nivells d’actuació i eficàcia en tot el que faça.

El concepte de sí mateix és el programa mestre del seu ordinador mental.

El concepte de nosaltres mateixos està format per la suma total de tot el que creiem, sentim i opinem de nosaltres mateixos i del nostre món.

Per això, sempre actuem de manera coherent amb eixe concepte de nosaltres mateixos, tant si aquest és positiu com si és negatiu.

El que creguem sobre nosaltres mateixa és en gran manera subconscient. Amb freqüència, aquestes opinicions no es basen en fets. Són el resultat d’informacions que hem anat absorvint al llarg de la vida i de la forma en quen hem anat processant eixa informació.

Les nostres creències han estat moldejades i formades en la primera infancia, pels nostres amics i coneguts, per les nostres lectures i educació.

Les pitjors creencies de totes són les creències autolimitadores.

Louise Hay diu que l’arrel de la majoria dels problemes de la vida està en la sensació de que no som suficientment bons.

Alfred Adler diu que tenir sentiments d’inferioritat és l’herència natural de l’home occidental, uns sentiments que comencen en la infància i, amb freqüència, continuen al llarg de la vida adulta.

Quasi totes les creències limitants són falses.

Les persones són soles més llestes o millors en diferents camps, en diferents moments.

Segons Howard Gardner, Universistat de Hardvard, artífex del concepte d’intel·ligències múltiples, poseïm, al menys, deu intel·ligències diferents, en qualsevol de les quals podriem ésser un geni.

Per desgràcia, tant en l’escola com en la universitat, sols ens medeixen en doues intel·ligències: la verbal i la matemàtica.

Les seues conviccions són adquirides, no innates.

Selecciona les conviccions que vols.

Si estàs absolutament convençut de que estàs destitat a triomfar, caminaràs, parlaràs i actuaràs com si tot el que et passa en la vida formara part d’un gran pla destinat a fer que tinga èxit. En realitat, així és com pensen els que ocupen els llocs més alts, en tots els camps.

Busca el que siga bo

Els triomfadors busquen el que és bo en qualsevol situació. Saben que sempre està ahí. No importa quants reveses i contratemps experiementen, sempre donen per suposat que conseguiran alguna cosa bona de tot el que els passa. Estan convençuts de que qualsevol revés forma part d’un gran pla que els fa avançar, inexorablement, cap al gran èxit que és inevitable per a ells.

Si les teues conviccions són suficientment positives, buscaràs la liçó valuosa, en lloc de qualsevol contratemps o dificultat.

Dins de cada dificultat i de cada obstacle hi ha la llavor d’un avantatge o benefici igual o superior.

La Llei de la Reversivitat diu: És més probable que t’obliques a actuar per a sentir d’una forma determinada que t’obligues a sentir per a actuar d’eixa forma.

Cal actuar com si ja fórem la persona que desitgem ser, amb les qualitat i talents que desitgem tenir. Els teus actes generaran els sentiments que els acompanyen.

Es tracta d’actuar primer per a sentir-se de la manera que volem, degut a la Llei de la Reversibilitat.

Si vol ser com un dels deu primers del seu sector, vístet com ells. Organitza els teus hàbits de treball com ells. Identifica les persones d’èxit i usa’ls com a models.

Cal fingir-lo fins que siga realitat.

Has de concentrar-te en crear, dins de tu, un convenciment coherent amb l’èxit que vols tenir en el teu món. Això s’aconsegueix qüestionant les creències autolimitadores, rebutjant-les i actuant com si no existiren.

El seu fi és reprogramar la seua ment subconscient per a l’èxit, creant l’equivalent mental d’eixe èxit en tot el que faces o digues.

Cal actuar com si tinguerem la secreta garantia de l’èxit i sols nosatres ho saberem.

8. Comence pel principi

El seu problema és salvar la distància entre on està ara i les metes que vol assolir. Earl Nightingale.

Imagine que es disposara a travessar un país d’un extrem a l’altre. El primer pas que honaria seria elegir el seu destí i després agafar un mapa per a determinar quin és la millor manera d’arribar allí. La vida és algo paregut.

Una vegada hem decidit quins són els nostres valors, visió, misió, propòsit i metes, el següent pas és analitzar el punt de partida.

Practique el Principi de Realitat, Jack Welch, presidente executiu de General Electric durant molts anys el va definir com la capacitat de veure el món tal tom és, no com desitjariem que fora.

Quan més ajustats i precisos siguen els càlculs que faça respecte als seus ingresos, o en qualsevol altre camp, millor i més ràpid millorarà en cada un d’ells.

Calcule quan guanya per hora al mes. Negat a no fer res que no rendisca el promedi desitjat per hora.

Si has establert una meta a llarg termini, el següent pas és determinar exactament quin és el teu patrimoni actual, en termininis econòmics. El teu patrimoni és el que obtindries si vingueres tot el que tens.

Elabore plans econòmics a llarg termini i dividisca el nombre d’anys que pensa dedicar a assolir aquesta meta. Quan té que estalviar, invertir i acumular cada any per ser independent econòmicament.

La meta ha d’ésser realista.

Pensa partint de zero. Comença a planificar el teu futur a llarg termini. Sabent el que sé, hi ha alguna cosa que no tornaria a fer, si començara de nou?

És difícil, sinó impossible, que faça progressos en la vida si permet que li frenen decisions preses en el passat.

Avalue cada aspecte de la seua vida, tant personal com professional.

Estiga disposat a fer els canvis necessaris.

Les circumstàncies canvien constantment, el 70% de les decisions que prenem acabaran siguent errònies.

Esbrine quins circumstàncies li estan frenant.

Determine el seu nivell de coneixements i aptituds

En quim camp, en quina habilitat és òptim amb el que fa?

Identifique els seus punts febles.

Els fets no menteixen. Harold Geneen.

Estiga preparat per a reinventar-se

Examine el seu mercat i el dels seus competidirs. Al reinventar-se dóne un pas enrere i pense avanç de començar, hui, la seua carrera des del principi, sabent el que sap.

Imagine que el seu treball i el seu sector desaparegueren de la nit al matí. Imagite que havera d’elegir una professió de nou. Què faria diferent del que està fent?

El seu actiu econòmic més valuós és la seua capacitat d’aprenentatge, la seua habilitat per aplicar el seu talent i els seus coneixements al mercat.

La seua capacitat d’aprenentatge pot augmentar el seu valor si continua invertint en ella i desenvolupant-la.

Veute a tu mateix com un conjunt de recursos, capaç de fer moltes coses diferents. Tens una amplia varietat d’aptituds, habilitats, coneixements, talent, educació i experiència. Hi ha molts treballs i tasques que poden fer o aprendre a fer, extremadament bé. No permetes quedar tancat en un curs d’acció donat, en especial si no estàs content amb le camí que segueix la teua vida laboral hui.

Fes-te preguntes despiadades:

A on estem ara?
A on ens agradaria estar en el futur?
Com hem arribat fins ací? Què hem fet bé? Què fariem d’altra manera?
Què fem ara per arribar on volem anar? Basant-nos en la nostra experiència, què hauriem de fer per arribar?

Elabore el seu pla estratègic

Un treball ben començat, ja està a mitges acabat.
Un diagnòstic encertat és la meitat de la curació.

9. Medeixca els seus progresos

No hi ha ningun camí massa llarg per a qui avança amb parsimònia i sense apresuraments indeguts; no hi ha honors llunyans per a qui es prepara per a ells amb paciència. Jean de la Bruyère

La nostra ment conscient és l’oficina principal de la nostra vida. El seu objectiu és tractar la informació que ens rodeja, identificar-la, analitzar-la, comparar-la amb altres informacions i, després, decidir quines mesures prendre.

Però és la nostra ment subconscient la que conté el gran poder que ens permet assolir un èxit molt més gran del què hem assolit mai.

La nostra ment subsconscient funciona de forma òptima quan conta amb metes clares, tasques específiques, medicions deliberades i plaços d’acompliment. Quantes més metes programe en el seu ordinador subconscient, millor funcionarà i més coses assolirà en un període de temps més curt.

Les tres claus del rendiment òptim:

Compromís, amb el compromís en una data apartem les excuses, actua com un accelerador subconscient.
Completar les tasques.
Tancament.

Crea la sensació de triomf completant tasques al 100%. L’acció incompleta és una font important d’estrés i ansietat.

Sempre que seleccionem una meta, medició o activitat important per a nosaltres, en la nostra vida quotidiana, i comencem a observar-la o perstar-li atenció, els nostres resultats milloren.

Cal crear marcadors, indicadors per en tasques claus per avançar en les nostres metes. D’aquesta forma activem el nostre sistema forçós subconscient. Aquest sistema ens motivarà i empentarà, a un nivell inconscient, a començar més prompte, treballar més, quedar-nos fins a més tard i aconseguir fer la tasca.

Cal fixar-se dates límit. Si arriba aquesta data i no hem acabat la tasca, cal tornar a fixar-se una data límit.

Desglosa les metes en xicotets passos.

Identifica la tasca més valuosa.

Perfeccionament continu, llig una hora al dia sobre temes del teu camp.

Millore la seua forma física.

Estalvie els penics i els dòlars s’estalviaran sols.

Siga una persona culta, llisca quince minuts cada dia els clàssics.

Allò que no es pot mesurar no es pot gestionar.

10. Elimine els obstacles

Qui està interessat en l’èxit ha de aprendre a veure el fracàs com a una part saludable e inevitable del camí per arribar al cim.

La majoria dels triomfadors fracasen amb major freqûència que qui no ho és. Els primers proven més coses, cauen, s’alcen i tornen a provar, una i altra vegada, fins que, finalment, guanyen. Els no triomfadors proven unes quantes coses, si es que proven alguna, però molt prompte abandonen i tornen al que feien abans.

El fracàs temporal precedeix sempre a l’èxit.

El fracàs és una nova oportunitat per a començar d’un nou mode més intel·ligent.

Una vegada hem definit les nostres mestes cal identificar els obstacles.

Pensa en termes de solucions. Ens convertim en allò que pensem la major part del temps. En el camp dels problemes i dificultats, els triomfadors tenen una forma particular de pensar orientada a les solucions.

Els triomfadors pensen en solucions la major part del temps. Els que no tenen èxit pensen els problemes i les dificultats.

Les persones orientades a les solucions busquen, sense descans, maneres de superar, rodejar o saltar per damunt dels obstacles que els impedeixen el pas.

Resoldre problemes és una tècnica, es pot aprendre.

Tenim la capacitat de resoldre qualsevol problema i superar qualsevol obstacle si desitgem assolir aquesta meta amb força suficient.

En l’assoliment de qualsevol meta sempre hi ha un coll d’ampolla que cal identificar i concentrar tota la nostra energia en superar aquesta restricció clau.

Solem ser nosaltres el principal impediment que determina la rapidesa amb la qual assolirem qualsevol meta que ens fixem.

Als triomfadors els interesa més què és el que és encertat que qui té la raó. El que els interesa més la veritat de la situació i el que poden fer per resoldre el problema, que protegir el seu ego.

Mira en el teu interior i identifica el que et frena. Fes-te preguntes despiadades, sigues totalment sincer.

Els principals obstacles vers les metes solen ser mentals.

Dos obstacles principals per assolir l’èxit:

La por
El dubte

Les emocions negatives poden desaprendre’s.

Has vist alguna vegada un nadó negatiu?

Els dos primers antídots per superar el dubte i la por són:

El valor
La confiança

Quan majors siguen el valor i la confiança menor serà la por i el dubte, i menys efecte tindran aquestes emocions negatives en la seua actuació i conducta.

Les claus per desenvolupar valor i confiança són:

El coneixement
La destresa

La majoria de pors i dubten sorgeixen de la ignorància i dels sentiments d’ineptitud d’algun tipus.

Quan més aprengues el que necessites saber per assolir les teues metes, menor por tindràs i més valor i confiança sentiràs.

Les persones que sofreixen impotència apresa senten que són incapaces d’assolir les seues metes o millorar la seua vida. Martin Seligman.

Tant si creu que ho pot fer com si creu que no ho pot fer, és cert en els dos casos. Henry Ford.

Desaprendre la impotència.

La manera de desaprendre la impotència apresa és posar-se metes xicotetes. Fer plans i treballar en ells cada dia igual que es desenvolupa la musculatura amb l’exercici.

Quan tinga més confiança en vosté mateixa i en les seues habilitats, pot fixar-se metes més grans. Amb el temps, els seus dubtes i temors es debilitaran i el seu valor i confiança creurà i arribarà a ser les forces dominants en el seu pensament. No passarà molt de temps abans que siga imparable.

El segon obstacle a superar és la trampa de la zona cómoda. Aquest és un obstacle important en l’ambició, el desig, la determinació i els assoliments.

Fixe’s metes ambicioses i estimulants. Aquesta és la manera d’eixir de la zona còmoda. Després desglo-se-les en tasques específiques, establisca plaços i treballe cada dia per assolir-les.

Organitze els obstacles per prioritats.

Qualsevol que siga el problema, definixca’l de maneres diferents abans d’intentar resoldre’l. Guarde’s de qualsevol problema per al qual hi haja una única solució. Ian Mitroff.

Després de definir el problema caldrà preguntar-se, quina altra cosa podria ser el problema.

Definisca un obstacle com una meta.

Fixe’s dates finals i medicions per a cada pas.

Cal fer l’exercici d’identificar el que t’està frenant i després establir una meta clara, per escrit, per eliminar definitivament els obstacles i obtenir novament el control de la seua vida.

Esforçat per assolir la precisió.

Si li preocupa haver definit un problema amb precisió, discuteix-lo amb algú que conegues i amb qui confies. Deixa el teu ego de banda. Accepta la possibilitat de tenir errades i debilitats fonamentals que t’impedeixen avançar.

Quan el problema o els obstacles estiguen clars, començaran a arribar-li idees, oportunitats i respostes des de diverses fonts.

Quasi tots els problemes es poden solucionar.

Quasi tots els problemes tenen solució. Si no la tenen olvida’l.

11. Esdevinga’s en un expert

L’home singular és simplement un home corrent que pensa i somia amb l’èxit i en camps més fructífers.

Un cartell de reclutament de l’exèrcit nordamericà en una de les seues metes diu sigues tot el que pugues ser.

El mercat sols paga una remuneració excel·lent per uns resultats excel·lents.

En el nostre sistema econòmic, els seus ingressos vindran determinats per tres factors:

El que fa.
Com ho fa de bé.
Com siga de difícil substituir-lo.

Una característica dels triomfadors, és que, en un moment donat de la seua vida professional varen decidir comprometre’s amb l’excel·lència. Varen decidir ser els millors, pagar el preu, fer qualsevol sacrifici i invertir qualsevol qualtitat de temps que fora necessària per arribar a ser molt bons en el camp que havien elegit.

Com a resultat d’aquesta decisió, es varen apartar de la masa, de qui tenia un rendiment medi i ascendiren en la categoria d’ingressos on hui guanyen tres, quatre, cinc i deu vegades més que els seus companys què no varen assumir aquest compromís.

Regla 80/20.

Ningú és millor ni més llest que vosté.

Els coneixements poden aprendre’s. Els que ho fan millor en algun camp varen aprendre els coneixements essencials, combinats amb altres, abans que vosté. Si no està assolint el que altres assolixen, això significa, simplement, que encara no ha aprés els coneixements necessaris.

Podem aprendre qualsevol cosa que necessitem per a assolir qualsevol meta que ens fixem.

Per assolir alguna cosa que mai no ha assolit abans, ha d’arribar a ser algú que mai ha segut abans. Les Brown.

Per a tenir més, primer has de ser més. Johann Wolfrang von Goethe.

Quan hages decidit estar entre els millors en el seu camp, l’única pregunta és: Com ho aconseguisc?

Com em menge un elefant? A mossos. Cal desglosar les metes.

En començar a millorar decididament els nostres coneixements i destreces a fin d’arribar a estar entre un dels millors del nostre camp professional, és com si participàrem en una carrera i forem els únics que correguerem de veritat. Molt prompte avancem al pelotó i ens col·loquem em primera posició. Entretant, la majoria dels nostres competidors es limiten a passetjar, fent únicament el que necessiten per a conservar els seus llocs de treball. La idea de comprometre’s amb l’excel·lència no se’ls ha ocorregut.

Identifique els conexiements que necessita.

Projecte’s en tres o quatre anys i imagine que està entre els millors del seu sector. Què hauria d’haver passat? Què hauria d’haver aprés?

És quasi inevitable que la seua trajectòria professional canvie continuament, segons creixca i madure. Deu mirar constament cap avant i pensar en els coneixement i aptituds que necessitarà per a guanyar els diners que vol guanyar en els anys que venen.

Identifique les àrees claus de resultats.

Cal establir un anàlis com aquest, per exemple per dedicar-se a vendre serien aquest punts:

Fer prospecció.
Establir la comunicacció.
Identificar les necessitats.
Presentar solucions.
Respondre a les objeccions.
Tancar la venda.
Aconseguir que els clients satisfets recomanen la comanda.

Caldria puntuar-se entre 1 i 10 punts. Necessitarà assolir una puntuació de 7 per estar entre els 20% superior en el seu camp.

Qualsevol que siga la nota final, ha de seleccionar el punt més feble, i treballar en ell per a arribar a ser igual o millor que els demés. El seu punt més feble estableix el seu nivell i com de ràpid i de lluny arribarà en la seua professió.

Quina habilitat, si la desenvolupa i la practica d’una manera excel·lent, tindria el màxim efecte positiu en la seua trajectòria professional? Aquesta qualitat ha de convertir-se en el centre del desenvolupament personal i professional.

Les persones amb èxit tenen una nota de huit, nou o deu en una àrea clau de resultats. Aquesta deu ser la seua META.

Set idees claus que determinen el seu èxit o el seu fracàs en el treball:

Planificació
Organització
Dotació personal
Delegació
Supervisió
Medició
Presentació d’informes

Tots els dirigens d’èxit són excel·lents en una d’aquestes àrees. Una debilitat greu en alguna d’aquestes àrees pot ser fatal per tal de triomfar en el treball.

Tenim una tendència natural a valorar-nos molt alt, per això és útil que altres ens valoren.

En quan determines en què vas a ser excel·lent, cal posar-se a treballar.

La gent no canvia.

Naixem amb certes aptituds, habilitats, tendències, forces, debilitats i talents. Tots emergeixen al principi de la vida i solen cristalitzar en l’adolescència. No canvien molt al llarg de la vida.

Uns dels passos més importants que donarà en la seua vida professional és identificar en què és realment bo o en què pot arribar a ser-ho i després posar tot el cor en assolir l’exel·lència en aquesta àrea.

El millor per muntar a cavall és deixar-se portar pel cavall. Mary Parker Follet. La millor manera de cultivar-se és seguint les nostres aptitus i interessos naturals.

Nodrisca la seua natura. Jim Cathcart.

Tot el món té talent, però la destresa exigeix treball. Michael Jordan.

La clau de l’èxit en EEUU és esbrinar el que de veritat ens entusiarma fer i, després, trobar el medi de guanyar-nos la vida fent-ho. Napoleon Hill.

Huit medis d’iidentificar les característiques que ens fan especials:

Què ens entusiarma.
Què fem bé.
Què has rebut majors elogis.
Quines coses varen resultar fàcils d’aprendre i de fer.
Què manté la nostra atenció.
Què ens entusiasma.
Allò que mentre ho fa el temps es para.
Què admirem i respectem de les persones que són bones amb això.

Els seus dons naturals són innates i fàcils de desenvolupar.

Moltes habilitats són complementàries, depenen d’altres. Això significa que deu tenir una aptitud donada, a un cert nivell, per a poder usar les seues aptituds a un nivell més alt.

De vegades cal desenvolupar aptituds que no li agraden ni li fan gaudir per assolir l’excel·lència en el camp elegit.

Evita la trampa del que rendeix poc: la veritat és que no sóc bo en eixe camp.

La pràctica no porta a la perfecció, és la pràctica imperfecta el que, porta finalment, a la perfecció. Sempre que comence alguna cosa no ho farà bé al principi. Es sentirà torpe, però aquest és el preu que paguem per assolir l’excel·lència. Cal pagar el preu de l’èxit, el qual sol comportar un dur treball necessari per ascendir més alt.

Estiga preparat per invertir dos o tres anys per ser el millor en un camp crític.

Factor per progressar:

Llegir sobre el tema.
Escoltar sobre el tema.
Assistir a seminaris.
Practicar sempre que puga.

12. Associa’t amb les persones adients

La seua actitud davant la vida, la seua valoració de sí mateix, el seu càlcul del que val estan colorejats, en gran mesura, pel seu entorn. Tota la seua vida professional es veurà modificada, moldejada i modelada pel que li rodeja, pel caràcter de les persones amb qui està en contacte cada dia. Orison Sweet Marden.

La nostra capacitat per a cultivar les relacions encertades amb les persones adequades en totes les etapes de la nostra vida, personal i professional, serà el determinant crític del nostre èxit i els nostre assoliment tindrà un efecte extraordinari en la rapidesa amb que assolim les nostre metes.

Quan més persones conega i li coneguen de forma positiva, més èxit tindrà en qualsevol cosa que intente. Una única persona, en el moment i lloc oportuns, pot obrir-li una porta que li canvie la vida i li estalvie molt de treball.

Una part clau de la fixació de metes és que idetifique persones, grups i organitzacions per assolir les metes.

Hi ha tres categories de persones de les quals necessitarà ajuda i cooperació:

Persones del seu cercle professional.
Persones del seu cercle familiar i amistats.
Persones fora del cercle professional i familiar.

Identifique aquestes persones.

En el cercle laboral, el seu cap és el client més important, és el que tindrà més impacte.

Una de les millors estratègies és fer una llista de tot el que li han contractat per fer. Per què estic en nòmina?

Porte-li la llista al seu cap i pregunte-li què és el més important per a ell. Després faça-li ordenar les coses per ordre d’importància. A partir d’aquest moment disciplíne’s entorn a aquesta llista. Assegure’s que sempre que veja al seu cap està treballant en la prioritat que li ha marcat.

Dues qualitats per la seua promoció:

Capacitat per establir prioritats.
Capacitat per executar el treball amb promtitud.

Si fem un bon treball en una tasca sense importància, això podria fer malbé la seua carrera. Assegure’s de que el que està fent té màxima prioritat per al seu cap. Després dedíque’s a fer-ho ràpidament.

Els seus companys són també els seus clients. Pregun-te’ls-hi si hi ha alguna cosa que puga fer que els ajude a fer millor les seues tasques.

Si ajudem primer, per la llei de la reciprocitat ens tendiran a ajudar per tornar-nos aquest favor.

Tots els esforços sincers que faça li retornaran d’alguna manera.

Les persones més populars de qualsevol organitzación són les que estan sempre disposades a tirar una mà.

Quan més agrade i recolze a qui està junt a vosté més li pagaran i més ràpidament el promocionaran.

Busque maneres de ser un recurs valuós per a qui li rodeja i ells buscaran, automàticament, maneres d’ajudar-li i respaldar-li quan vosté ho necessite.

La qualitat de jugar bé en equip va ser la qualitat més important, identificable des de fora, que va trobar un estudi de la universitat d’Stanford, per a obtenir un ascens ràpid.

El 20% de les persones d’un grup fan el 80% de la totalitat del treball.

Per ser un bon jugador d’un equip:

Acodisca a totes les reunions preparat.
Assente’s davant de la persona que dirigeix la reunió, amb contacte visual directe.
Parle amb promptitud i faça preguntes.
Oferisca’s voluntari per les missions que sorgeisquen.
Quan s’oferisca a fer alguna cosa, faça-ho bé i ràpidament, per tal que quede clar qui és la persona a qui acodir en l’empresa.

L’habilitat més important és la fiabilitat.

Si es poden fiar del treball que faça, com a resultat, li oferiran les tasques més importants junt amb l’autoritat i remuneració que les acompanyen. La idea és crear un camp d’energia positiu i atractiu en torn a la fama de ser la persona de la qual tots es poden fiar.

Prenga’s temps per parlar amb els seu subordinats. Conéga’ls i veja si els pot ajudar. Siga amable i cortés amb ells. Elogie’ls i agraisca els seus esforços. Es sorprendrà del resultat.

Invertisca en teixir relacions.

Construisca una xarxa professional. Oferisca’s per a portar a terme missions. Encara que siga un treball no remunerat, aquestes activitats li oferiran l’oportunita de treballar amb persones claus i actuar davant d’elles.

Quan més done de sí mateix sense esperar res a canvi, més tornarà a vosté les fonts més inesperades.

Un estudi de Harvard portat a terme per David McClelland va descobrir que les persones amb qui ens associem habitualment era determinant per assolir l’èxit o el fracàs, més que qualsevol altre factor.

Si vol volar amb les àguiles, no pot seguir escarbant el terra amb els galls d’indi.

Relacione’s amb les persones adients.

L’elecció del grup de referència orientat a una meta pot fer més que qualsevol cosa per avançar en la seua carrera.

Les persones en les quals s’associe tindrà major efecte que qualsevol altre factor.

No hi ha res de mal en equivocar-se, però és imperdonable romandre en l’error.

Ningún èxit en la vida pública pot compensar el fracàs en casa. Benjamin Disraeli.

Els problemes domèstics afectaran al seu treball, distrauran l’atenció i esgotaran la seua energia.

Mantinga en equilibri la seua vida familiar explicant la possible situació extrema per al qual passa. Propose compensar-los més endavant.

Faça’s expert en relacions.

Tracte sempre a tot el món amb amabilitat, cortesia i comprensió.

L’estrategia més senzilla és: tractar als demés com si foren el client del milió de dólars. Tracte’ls com si foren capaços de comprar-li productes o serveis per valor d’un milió de dólars.

Si ha de ser descortés, siga-ho amb els extranys, però guarde els modals professionals per a la seua familia. Emmet Fox.

Tots els dies, de totes les maneres possibles, cerque formes d’alleugerar la càrrega de les altres perones i ajude-les a fer el seu treball millor, a viure amb menys problemes. Així acumularà una enorme reserva de sentiments positius cap a vosté, que li retornaran beneficis any rere any.

13. Elabora un pla d’acció

La dedicació caractaritza a tots els triomfadors.
El geni és l’art de prendre’s infinites molèsties…
Tots els grans assoliments s’han caracteritzat
per la cura més extrema, una minuciositat infinita,
portada a terme fins al més mínim detall.

Elbert Hubbardd

La seua capacitat per a fixar-se metes i fer plans per assolir-les és la tècnica mestra de l’èxit. Cap habilitat li ajudarà millor a fer realitat el seu potencial per assolir tot el que és capaç d’assolir.

Tots els grans assoliments són treballs multitasca. Consisteixen en una sèrie de passos que han de donar-se en un ordre concret a fi d’aconseguir un resultat d’alguna envergadura.

El propòsit de la planificació és permetre-li convertir el seu principal pròsit en un projecte multitasca planificat, amb passos específics, un principi, una part mitjana i un final, amb terminis i subterminis clars. Quan més practique millor arribarà a ser.

Característiques del pla:

Visió basada en els seus valors. Saps el què vols, saps per què ho vols.
Priorització de les metes. Selecció d’un propòsit clar.
Creació de medicions. Terminis i subterminis.
Identificació d’obstacles, dificultats i restriccions.
Identificació dels coneixements i habilitats essencials que necessitarà per a assolir la seua meta.
Organització d’aquestes competències per ordre de prioritat.
Identificació de les persones, grups i organitzacions l’ajuda de les quals necessitarà. Formulació dels passos específics per tal de que el puguen ajudar.

Context: Normandia. Els plans no varen servir de res, però la planificació va estar indispensable. Dwight D. Eisenhower

La identificació dels punts claus és la base de l’èxit, encara que no es torne a llegir aquesta planificació.

En una empresa incipient, cal tirar per la borda tots els supostos cada tres setmanes. Scott McNealy (Sun Microsystems).

Tots els grans triomfadors treballen a partir d’escrits. Cada minut en la planificació estalvia deu minuts en l’execució.

Fracasar en planificar és planificar per a fracasar.

Proper Prior Planning Prevents Poor Performance. Planificació Previa Pertinent, Prevé Pobre Productivitat.

Avantatges de la planificació:

Ens obliga a organitzlar les nostres idees i qüestions claus.
Ens permet planificar els nostres moviments amb molta cura.
Ens permet identificar errades.
Ens permet detectar punts febles.
Ens permet identificar punts forts i possibles oportunitats.
Ens permet concentrar els nostres recursos.
Ens estalvia setmanes i mesos de confusió, errades i pèrdues d’energia.

La planificació és una tècnica i una disciplina:

Faça una llista.
Determine la prioritat.
Organitze la seqüència.
Identifique el factor limitant.
Dóne per sentat que, al principi, fracasarà
Pregunte’s al principi què és el que funciona.
Sempre que el pla no funcione torne a començar.
Centre’s en la solució.
Reflexe el que pensa en un paper.
El model de planificació és un projecte: anote dies, setmanes, mesos que necessitarà.
Quan més clara tinga la llista més fàcil serà arribar.
Amb un full de planificació es pot veure amb claredat els passos que condueixen a la meta.
Reunisca al seu equip.
Hi ha un temps per a l’optimisme i un temps per al realisme. Siga sincer amb sí mateix.
Identifique els colls d’ampolla.
Tinga sermpre un pla alternatiu.

Planificar és la clau de l’èxit.

14. Administre bé el seu temps

Per a poder assolir les seues metes i arribar a ser tot el que és capç de ser, ha de controlar el temps.

Els psicòlegs solen estar d’acord en que la sensació de control és la clau dels sentiments de felicitat, confiança, poder i benestar personal.

La sensació de control sols és possible quan practiquem unes tècniques de gestió del temps excel·lents.

El punt de partida de l’administració del temps és determinar les nostres metes i després organitzar-les per ordre de prioritat i valor.

És important que conega en qualsevol moment què és el més important per a vosté.

Podem fer una classificació d’activitats:

Activitats A: Activitats que el fan avançar cap la seua meta.
Activitats B: Activitats que no el fan avançar cap a cap meta important per a vosté.

Si actuem amb intel·ligència som intel·ligents, independentment dels títols guanyats.

Definim actuar amb intel·ligència com qualsevol cosa coherent amb les metes que ens fixem.

Determine les seues metes a llarg termini.
Comence amb una llista.

No es pot administrar el temps, sols ens podem administrar a nosaltres mateixos.

L’administració del temps exigeix autodisciplina, autocontrol i autodomini.

Ha de planificar la seua vida amb llistes de metes i projectes:

A llarg termini.
A mig termini.
A curt termini.

Ha de planificar cada mes per avançat amb una llista de coses que vol portar a terme al llarg d’aquest mes.

Ha de fer una llista de cada treball multitasca que vullga realitzar i, després, organitzar aquesta llista per ordre de prioritats i per seqüències.

Comence a planificar cada setmana per avançat. Faça-ho preferentment el diumenge.

Planifique cada nit el dia següent, així, la ment subconscient treballa en la llista tota la nit. Al despertar tindrem, amb freqüència idees i ocurrències que ens ajudaran a posar en pràctica els punts de la nostra llista.

Al posar els seus plans per escrit, activa la Llei de l’Atracció i comença a traure a la seua vida a les persones, les oportunitats i els recursos que necessita per a completar les seues tasques de la millora manera possible.

Separe el que és urgent del que és important.

Les tasques importants són les que poden aportar el màxim al seu futur a llarg termini.

Exemples de tasques importants:

Planificar
Organitzar
Estudiar
Investigar
Fixar-se prioritats

Les tasques urgents venen determinades per presions i exigències externes.

Estemples de tasques urgents:

Un telèfon que sona.
Un company que vol xarrar.

La gran diferència entre les tasques urgents i les tasques importants és que les tasques urgents NO PRODUEIXEN RESULTATS, tot i que es donen en el entorn de treball.

Les tasques importants són les que poden aportar el màxim benefici al seu futur a llarg plaç.

La paraula més important per a determinar el valor d’una tasca o activitat donaes és conseqüències.

Una tasca és valuosa quan el fet de fer-la o no fer-la té conseqüències importants.

Quan majors siguen les conseqüències més important serà.

El seu objectiu en l’administració personal és dedicar més temps a fer les tasques més importants, que puguen tenir les majors conseqüències possibles en la seua vida i en el seu treball.

Regla 80/20.

Quan haja preparat la lista de tasques per al dia següent, revise-la i aplique la regla 80/20 abans de començar.

Si té una llista de 10 tasques 2 seran més valuoses que les altres 8 juntes.

Dues tasques de cada 10 tindran el 80% de les conseqüències.

Practique la posposició creativa, caldrà posposar el 80% de les tasques que aporten poc a les seues metes i resultats desitjats.

Concentre el seu temps i atenció en complentar eixa tasca, la qual pot representar el canvi més important.

Practique el mètode ABCDE.

Categories:

A: Molt important.
B: Caldria fer.
C: Estaria bé fer, però no tindrà conseqüències.
D: Podem delegar-ho.
E: Es pot eliminar directament.

La regla és aquesta: No faça mai la tasca B quan li queda per fer la tasca A. No faça mai la tasca C quan li queda per fer la B.

Prioritats:

A1: Màxima prioritat.
A2: Prioritat següent nivell de prioritat.
A3: Següent nivell de prioritat.

Llei de l’Alternativa Excluida: Fer una cosa significa deixar de fer altra.

Elegisca la tasca més valuosa.

La principal diferència entre els triomfadors i els que no tenen èxit és que els triomfadors sempre treballen en tasques amb un alt valor.

Sempre es pot elegir el que anem a fer, a la llarga, allò que elegisques determinarà tot el que et succeïsca.

Faça cada tasca de forma exclussiva: concentració exclussiva, sense desviacions ni distraccions.

El meu èxit es deu més a la meua capacitat per a treballar continuament que qualsevol altra qualitat. Thomas Edison.

Cree trams de temps: 30, 60 ó 90 minuts de treball sense interrupcions.

Els treballs importants, els que tenen conseqüències importants, exigeixen tams de temps i energia concentrats exclussivament en ells.

Tots els grans assoliments de la humanitat han estat precedits d’un període ampli, amb freqüència de molts anys, d’esforços concentrats. Earl Nightingale.

No es desvie del camí. Cada dia, abans de començar i segons transcòrrega la jornada hi ha cinc preguntes que ha de fer-se i respondre, una darrere de l’altra:

No et desvies del camí: Per què estic en nòminai? Per què me paguen?
Concentra’t en les activitats d’alt valor: Quines són els activitats de més alt valor?
Treballe en les seues àrees claus de resultats: Quines són les meues àrrees clau? Eixes tasques determinen, en gran mesura, el seu èxit o fracàs en el treball. La seua destresa més feble és la que estableix l’alçada a la qual usar les seues altres habilitats.
Marque la diferència: Què puc fer jo, i sols jo que, si ho faig bé, respresentarà una diferència real per a la meua empresa?
La pregunta més important: Quin és l’ús del temps més valuós, just en aquest moment. Discipline’s en aquest aspecte i assolirà l’èxit.

La clau de la productivitat i d’un rendiment alt és aquesta: dedíque’s a millorar i millorar en aquelles poques tasques que fa i que donen compte de la major part dels seus resultats.

El més important no ha d’estar mai a mercé del que menys importa. Goethe.

La millor paraula en la gestió del temps és NO.

Cultive bons hàbits i faça que el dominen.

Cada vegada que complente una tasca important, experimentarà un estallit d’euforia, entusiasme i una accentuada autoestima. Es sentirà ple d’energia i de força. Se sentirà feliç, prenent el control de la seua vida.

15. Revise les seues metes a diari

Ens convertirm en allò que pensem la major part del temps.

Pot convertir-se en qualsevol cosa que puga mantenir en la seua ment de forma continuada. Joan Boyle.

Aquesta és la clau.

Per a que el pensament positiu no degenere en desitjos i esperances positives cal convertir-lo en coneixement positiu.

En el més profund del seu ser, ha de saber i creure, de forma absoluta, que va a tenir èxit i assolir una meta donada. Ha d’actuar, absolutament, sense cap dubte. Ha d’estar resolt i decidit, tan convençut del seu èxit final, que res pot detenir-lo.

Programe la seua ment subconscient.

Una de les lleis mentals més importants és: Qualsevol cosa que grabe profundament en el seu subconscient, acabarà, amb el temps, per expressar-se en el seu món extern.

Fixació de metes sistemàtica, en lloc d’aleatòria.

Cal escriure les metes cada dia, tots els dies.

Cal anotar 10 ó 15 metes diàriament, sense consultar la llista del dia anterior. Faça-ho cada dia. Amb el temps descobrirà que escriu les mateixes paraules cada dia, però les seues definicions seran més clares i concretes. Després de 30 dies canviaran paraules i l’ordre però seran les mateixes metes.

La seua vida canviarà. Començarà a atraure recursos persones que li ajudaran al assolir les seues metes. Tot començarà a canviar ràpidament, de forma positiva.

La redacció de metes ha de tenir 3 característiques:

Ha de fer-ho de forma personalitzada. Jo.
De forma positiva. Deixaré de fumar.
En present. Guanye 50.000 $.

Active la seua ment subconscient mitjançant declaracions positives en temps present.

Per a augmentar el poder de les seues metes diàriament, pose una data límit.

Confie en el procediment.

No importa saber com va a arribar a les metes, el que importa és escriure-les cada dia, amb absoluta fe, sabent que cada vegada que les anota, les grava més profundament en la seua ment subsconscient. En un moment donat començarà a creure, amb la convicció més absoluta, que la seua meta és assolible.

Després d’escriure les metes en el seu subconscient començarà a fer que les seues paraules i actes encaixen en una pauta coherent amb les seues metes.

La seua ment subconscient començarà a atraure a la seua vida a aquelles persones i circumstàncies que puguen ajudar-li a assolir-les.

Mètode:

Planejar el dia per avançat.
Posar-se a treballar.
Concentrar-se, de forma exclussiva, en la meura tasca més important del dia fins que estiga acabada per complet.

Porte les metes, sempre damunt, en un quadern.

Quan llisca les metes imagine que ja s’haja realitzat.

Ha d’imaginar-se realment donant eixos passos.

És ideal revisar les seues metes escrites, al menys, dues vegades al dia.

El moment ideal és al principi del matí i a última hora del dia.

Quan tornem a escriure i revisar les metes per la nit, programem en la nostra ment subconscient eixes metes, així, el cervell pot treballar durant tota la nit amb elles.

En llegir aquestes metes al dia següent, preparem el cervell a un nivell òptim per tal que les tinga en compte.

Passarem de pensar de forma positiva a saber de forma positiva. A desenvolupar de forma positiva i assolible que puguem assolir les metes i que sols és qüestió de temps que les conseguim.

A més de pensar en cada meta cal pensar 3 coses que podriem fer per tal d’assolir aquesta meta.

16. Visualitze les seues metes continuament

Acaricie les seues visions i somnis, perquè són fills de la seua ànima, l’esbós dels seus assoliments finals. Napoleon Hill

Posseïm i disposem de poders mentals pràcticament il·limitats. Moltes persones no són conscients d’aquest poders, i no els apliquen a la consecució de les seues metes. Eixa és la raó de que sols assolisquen resultats mediòcres.

En el moment que comence a aprofitar i donar rienda solta al poder de la seua ment subconscient i supraconscient, conseguirà, amb freqüència, més en un any o dos el que la majoria de gent consegueix en tota la seua vida.

La seua capacitat per a visualitzar és la facultat més poderosa que poseeix. Totes les millores de la seua vida comencen amb una millora de les seues imagens mentals.

Canvie les imates mentals en el seu interior i el seu exterior canviarà per adequar-se a eixes imatges.

La visualització activa de la Llei de l’Canvie les imates mentals en el seu interior i el seu exterior canviarà per adequar-se a eixes imatges.

La visualització activa de la Llei de l’Atracció, porta a la seua vida persones, circumstàncies i recursos necessaris per a assolir les seues metes. Atracció, què porta a la seua vida persones, circumstàncies i recursos necessaris per a assolir les seues mentes.

La visualització de la Llei de la Correspondència diu: Segons l’interior, així l’exterior.

Ho voràs quan ho cregues. Wayne Dyer.

La imaginació és més important que els fets. Albert Einstein.

El que la ment de l’home pot concebir i creure, també ho pot aconseguir. Napoleon Hill.

La característica més comú de tots els líders a tots els nivells, a través del temps, és la visió.

Les persones sense èxit també visualitzen, però en detriment propi. Visualitzen les seues experiències de fracàs.

Alimente la seua ment amb imatges estimulants.

Faças amb el control de les seues imatges mentals.

La seua meta ha de fer-ser amb el control total del procés de visualització i assegurar-se de que la seua ment i les seues imatges mentals es concentre continuament en el que vol i en qui vol ser.

Eres el que pots ser.

Piero Ferucci explica com podem cultivar qualsevol qualitat que desitgem pensant en ella constantment i imaginant que ja la tenim.

Llisca sobre la qualitat desitjada, aprenga sobre ella, i, especialment, imagine practicant-la sermpre que siga necessari.

Aristòtil va escriure que la millor manera de cultivar una virtut que ens manca és imaginar que la tenim i actuar, en tots els sentits com si la tinguerem, sempre que siga necessari.

Canvie les seues imatges mentals.

Al canviar les nostres imatges mentals, canvien el nostre mode de pensar, sentir i actuar. Canviem el nostre rendiment i els nostres resultats.

Actue a nivell òptim.

Relaxese profundament i veja el resultat desitjat.

Les 4 parts de la visualització:

Freqüència: Nombre de vegades que visualitza una meta donada com ja aconseguida. A major freqüència més ràpidament aconseguirem la meta.
Duració: Quantitat de temps que podem mantenir que eixa imatge es mostre en la nostra ment cada vegada que la evoquem.
Claredat: A major nitidesa més ràpidament es farà realitat.
Intensitat: A major quantitat d’emoció que concentrem en la nostra emoció. És la part més important.

La natura és neutral, aquest elements ens poden ajudar o perjudicar.

El procés d’imaginar i visualitzar les metes de forma negativa, amb por i agoixa fa que es faça realitat també.

Perquè si de alguna cosa tinc por, em passa i em succeix el que tinc por. Job 3.25.

Això ens adverteix de les desgracies d’una visualització negativa.

La paciència és essencial.

Si ho té absolutament clar, a la llarga ho aconseguirà.

Un dels millors moments per a visualitzar és a última hora de la nit i al principi del matí.

Quan visualitza les seues metes com si les haguera aconseguit abans d’anar-se a dormir, la seua ment subconscient les accepta a un nivell més profund. A continuació adapta les seues paraules i actes durant el dia per a que faça i diga cada vegada més eixes coses que faran realitat les seues metes.

Visualitzar metes clares al principi del matí farà que s’acomplisquen amb major probabilitat.

Convertisca la seua vida en un procés continu de visualització positiva, imaginant i visionant constantment les seues metes ideals i el seu futur perfecte.

Dedique temps de forma regular per a crear imatges mentals de vosté mateix. Després desenvolupe una absoluta fe en aquestes imatges que es materialitzaran precisament quan estiga preparat.

17. Active la seua ment superconscient

La ment subjectiva està, totalment sota el control de la ment objectiva. Amb una fidelitat extrema, porta a les últimes conseqüències qualsevol cosa que la ment subjectiva imprismisca en ella. Thomas Troward.

Amb la ment superconscient ens convertim en el que pensem la major part del temps.

Qualsevol cosa que pugam mantenir de forma continuada podem obtenir-la.
Llei de l’Atracció.
Llei de la Correspondència.
Importància de tenir absoluta claredat en determinar exactament què volem ser, tenir i fer.

Antigament el secret de la ment supraconscient estava custodiat per místics i sabis. Ha estat en els últims 100 anys que el secret de la ment supraconscient ha estat més accessible.

Tres ments en una. Sigmund Freud va basar el seu treball en tres elements de percepció diferents¹:

Ego: Instància psíquica actuante, mediadora entre el Ello i el Superego. Intenta condicilar les exigències normatives i punitives del Superyo, així com les demandes insconscient del Superego..
Ello: insconcient, pulsions i desitjos.
Superego: Instància moral enjuiciadora de l’activitat de de l’Ego. Internalització de les regles, normes i prohibicions parentals.

Wikipedia

L’Ego es drescrivia com sóc jo, la part de la ment que està alerta i desperta, que s’ocupa del món extern, que analitza, descideix i actua. L’anomenem conscient.

L’Ello, segons Freud, és la part inconscient. És el vast magatzem de records i sentiments on estan guardats tots els nostres pensaments, decisions i experiències anteriors i actua de forma automàtica, tant per a fer funcionar el nostre cos físic com per a que els nostres pensaments i sentiments siguen sent coherents amb les nostres experiències passades.

El Superego de Freud, Ralph Waldo Emersone el va anomenar oversould, superesperit. Alfred Adler, alumne de Freud, el va anomenar inconscient col·lectiu. Carl Jung, el qual es va apartar de Freud, el va anomenar Supra Conscient. Napoleon Hill es referia a ell com Intel·ligència Infinita, i deia que, pràctiament, tots els màxims triomfadors l’usaben continuament en el seu treball i li assignava el mèrit dels més importants descobriments i assoliments.

El psicòleg italià Roberto Assagioli i algres parlen de Ment Superconscient o de la Ment de Déu.

Amb independència de com l’anomenem, és un gran poder universal al qual podem accedir en qualsevol moment per assolir quasevol menta que vullguem assolir de veritat, sempre que la desitgem intensament i durant un temps i una força suficient.

Llei de l’Activitat Superconscient: Qualsevol pensament, pla, meta o idea mantés de forma continuada en la ment conscient deu, inevitablement, ser portat a la realitat per la ment superconscient.

Qualsevol pensament por ser portat a la pràctica si es desitga amb intensitat i consistència en el temps. Les limitacions les posem nosaltres mateixos, amb la nostra imaginació.

La ment superconscient funciona de forma òptima quan el nostre estat mental és tranquil i confiat.

Sempre que practiquem la relaxació en soletat, soltant totalment les preocupacons i romanent asseguts en el silènci o en comunió amb la natura, la nostra ment superconscient comença a funcionar.

Sempre que estem en silenci i escoltem la nostra veu interior, comencem a sentir el murmull de la nostra ment superconscient. De vegades, la nostra percepció ens parla tant alt en el silenci que la idea o intuició que aporta ens canviarà la vida per complet.

Com activar la ment superconscient.

La ment superconscient s’estimula mitjançant unes metes específiques, clares i escrites, desitjades intensament, visualitzades regularment i cap a les que treballem conscientment.

Sempre que ens relaxem i visualitzem i plentem d’emoció un resultat específic que desitgem amb gran intensitat, estimulem la nostra ment superconscient amb gran intensitat, estimulem la nostra ment superconscient per a que ens proporciones idees i energia per a assolir la nostra menta.

De vegades, una inspiració superconscient l’aportarà tanta força i l’apassionarà en tal mesura que no podrà dormir ni pensar en res més. En eixe cas, deu sentar-se i anotar cada idea i cada detall que se li ocòrrega. Amb freqüència, al fer-ho alliberarà la seua ment i podrà tornar a dormir.

Serendipitat i sincronisme.

La ment superconscient explica dos fenòmens que experimentem de forma regular al llarg de la vida:

Serendipitat: Virtut de fer troballes afortunades segons avancem en la vida. Sempre que tinga una meta clara, que visualitza de forma continua i per a aconseguir la qual treballa cada dia, en la seua vida sorgiran experiències i aconteciments inesperats, cada un dels quals sembla ajudar-li a alcançar les seues metes amb major rapidesa. Amb freqüència tindrà un fracàs temporal que resultarà ser exactament el que necessitava que passara en aquell moment.
Sincronisme: Successos connectats, amb sentit. Es basa en el sentit que donem a les nostres experiències.

Quan més use la ment superconscient amb més freqüència gaudirà d’aquestes dos experiències meravelloses.

Busque el que siga bo.

El més interessant és que si cerquem alguna cosa bona en qualsevol situació, sembla ser que sempre ho trobem.

Si creu, tranquila i sosegadament, en la màgia de la serendipitat, sin importar el que succeïsca, tindrà repetides experiències serendípiques que li ajudaran a assolir les seues autèntiques metes en la vida.

Semblaria, que el sincronisme seria la Llei de Causa i Efecte, però difereix amb aquesta perquè, aquesta, diu que tot ocorre per una raó específica i que es pot trobar la causa per a tot efecte.

Amb el sincronisme, la única relació entre dos aconteciments simultanis és el sentit que li donem, basant-nos en les metes que tingam en diferents camps de la nostra vida.

Dues maneres d’estimular la seua ment superconscient:

Concentrar-nos i treballar amb gran intensitat per assolir la nostra meta. Posar tot el cor en això, parlar, escriure, tornar a escriure i revisar-ho dia a dia, sense excepció. Fer tot el que se’ns acuda pot portar-nos a assolir aquesta nostra meta.
Relaxar-nos completament i ocupar els nostres pensaments en altra cosa. Quan més no ho intentem, més ràpidament treballarà la nostra ment per a nosaltres.

Potser els dos processos ha de fer-se de manera seqüencial.

Una idea o solució superconscient té tres qualitats:

Satisfarà tots els aspectes del problema o li proporcionarà tot el que necessita per assolir la seua meta.
Una inspiració superconscient apareixerà de forma natural, fàcil i adequada al asituació.
Li donarà un esclat de felicitat i entusiasme, inclús un apassionament.

Sempre que reba una solució superconscient anirà acompanyada de l’energia, l’entusiame i la motivació que necessita per actuar en aquell moment. Serà irresistible el desig de posar solució en aquell moment.

Cal convertir en un hàbit el fet d’escoltar la nostra veu interior.

Quan convertirm en un hàbit escoltar la nostra intuició i confiar en la nostra veu interior, és probable que mai tornem a comentre una errada. En connectar la seua ment superconscient, comença a armonitzar tota la seua vida amb aquest gran poder. Assolirà una meta rere l’altra. Avançarà caca colp més ràpidament en tot el que faça. Sentirà com si estiguera connectat a algun tipus de força còsmica com a font d’energia.

18. Romanga flexible en tot moment

Quan, finalment he decidit que mereix la pena aconseguir un resultat donat, seguisc avant i faig una prova rere una altra fins que ho aconseguisc. Thomas Edison.

Està en la natura de les coses que, algunes persones tinguen més èxit i felicitat que altres.

Un estudi va concloure que, la qualitat més important, en un temps de ràpids canvis, en obtenir èxit és la flexibilitat.

El tret oposat a la flexibilitat és la rigidesa, el pensament mecànic.

El que és oposat a abordar la vida amb una ment oberta és reaccionar de forma automàtica i previsible a una situació donada.

Hui, el canvi, no sols és ràpid sino que també és discontinu.

El que cal preguntar-se és: Funciona?; Assolisc el resultat esperat? Basant-me en la situació actual, és la millor conducta?

Factors que impulsa al canvi:

L’explosió de la informació i els coneixements en tots els camps de la nostra vida.
Ràpid creixement i l’accelerada evolució de les noves tecnologies.
La presió de la competència no té fi, cal ser flexible.

És absolutament essencial mantenir-se al dia en el seu camp. Llisca.

De vegades el màxim perill per a l’èxit a llarg termini potser l’èxit a cur termini.

Partisca de zero en tot, de forma regular.

Pregunte’s continuament: Hi ha alguna cosa que faig hui i que, sabent el que sé, no faria de nou, si tinguera que començar de nou?.

No deixe que el seu ego nuvole el bon judici i sentit comú.

Intereses pel que és encertat més que per qui té la raó.

Deu estar obert a que la majoria de decisions resulten errònees amb el temps.

Prepare’s per a ser flexible.

3 Afirmacions màgiques:

Estava equivocat. Quan veja que està equivocat, el més intel·ligent és admetre-ho ràpidament.
He comés un error. Admitisca que no és perfecte.
He canviat d’opinió. Adapte’s a la nova informació amb rapidesa.

Plantege’s si la meta continua tenint sentit.

Siga flexible amb les seues relacions.

Dins de cada revés u obstacle descanca la llavor d’una oportunitat o benefici iguals o majors. Napoleon Hill

En quasi tots els casos, assolirà els seus majors èxits en un camp molt diferent del que va planejar inicialment. La clau és mantenir-se flexible.

Siga clar en la seua meta, però flexible respecte al sistema d’assolir-la.

Prenga la resolució de mantenir-se flexible i obert, sin importar el que succeisca. Recorde que quasi sempre hi ha un medi millor per realitzar qualsevol tasca o assolir qualsevol meta.

El seu objectiu ha de ser romandre alerta i conscient de quin podria ser, descobir-lo i, després, actuar en aquesta nova direcció amb la major rapidesa possible.

19. Alliberte la seua creativitat innata

Faça que cada pensament, cada dada que li vinga a la ment li rendisca benefici. Faça que treballe i produïsca per a vosté. Pense en les coses no com són, sino com poden arribar a ser. No es limite a somirar. Cree! Robert Collier.

Fem servir al voltant de l’1 al 2% de la nostra capacitat cerebal per al 100% del nostra funcionament en la vida i en el treball. La resta és capacitat de reserva que rarament s’aprofita o s’usa per ningua raó.

No és necessari fer un miracle per a aconseguir resultats espectaculars a la vida. Sols ha d’usar un poc més de la seua capacitat cerebral actual de la que usa hui. Aquesta millora en la seua capacitat pensant pot canviar-li la vida profundament.

La creativatat és com un múscul, si no s’usa es perd.

Les idees són la nova font de riquesa. Contene les claus necessàries per resoldre tots els problemes. Són els útils més importants per assolir qualsevolmenta.

Tota riquesa procedeix d’afegir valor, de produir més, millor, més barat, més ràpid i més fàcilment que els demés. L’única cosa que necessita per a fer fortuna és una bona idea que li servisca per a afegir valor.

Quan tenim les metes clares, escrites, tornades a escriure, visualitzades i emocionades, fem que la nostra ment, subconscient i supraconscient, genere una corrent continua d’idees vàlides per a l aconsecució de metes.

Practique la tormenta mental.

La bona forma física i la bona forma mental són molt similars. El la bona forma física exigeix treball igual que la bona forma mental.

La tormenta mental consisteix en plantejar-se problemes per a ser resolts. Tots podem resoldre qualsevol problema, superar qualsevol obstacle.

Per fer-ho cal anotar de forma clara la pregunta i buscar solucions amb les tres P:

Personal
Positiva
En present

Caldrà posar la pregunta la principi del paper i donar 20 respostes.

El millor moment del dia és al principi del matí.

Ha d’actuar amb paciència i determinació; la inspiració arribarà.

Concentre’s en la solució.

Els triomfadors responen amb eficacia. Els triomfadors respiren profundament, es relaxen i pensen amb claredat. Miren el que hi ha de bo en cada situació. Busquen l’elecció valuosa. Sobretot, es concentren en la solució, en el que es pot fer, en lloc de en el que ha succeït i amb qui és el culpable.

Aborde cada problema amb eficàcia:

Definisca el problema amb claredat.
Pregunte’s quines són les causes.
Pregunte’s quines són les possibles solucions.
Pregunte’s què deu aconseguir aquesta solució.
Assigne un responsable específic o assumisca vosté mateixa la responsabilitat de la posta en pràctica de la solució.

La clau de la victòria i l’èxit està en la organització.

A l’estudiar batalles i guerres ens adonem que ha estat possible guanyar aquestes situacions amb menor personal que d’altres. En tots aquests casos, la força numèricament inferior ha estat molt millor organitzada, era més metòdica i més disciplinada en el seu pla d’atac i execució que la més nombrosa i desorganitzada.

De igual manera, amb un sistema o recepta per a resoldre problemes, pot superar en motl a altres persones molt intel·ligents i instruïdes que es llancen a solucionar problemes sense mètode ni sistema.

Dues tècniques:

Tormenta d’idees
Plantejament sistemàtic

Un dels exercicis més creatius és planificar l’escenari. Pensar en les possibilitats de joc que tenim.

Planteja’t dues preguntes en planificar l’escenari:

Quines són les tres pitjors coses que podrien succeir.
Quines són les tres coses millors que podrien succeir.

Desenvolupe les seues opcions.

Soles som tan lliures com ho siguen les nostres alternatives ben desenvolupades.

Si la seua meta és ser feliç, tenir èxit i ser lliure, deu poder elegir. En cada situació, deu poder donar més d’un únic pas. No deu permetre’s, mai, quedar acorralat, amb una única via d’eixida oberta.

Elabore un plan B per a cada aspecte important de la seua vida professional i personal.

Afegisca valor constantment.

20. Faça un poc cosa cada dia

L’èxit es deriva de treballar en firme, cada dia en tasques que tinc entre mans. Johnny Carson

Uno dels factors que han descovert els estudis que s’han fet a les persones que han tingut èxit en la vida és que estaven orientats a l’acció.

Les persones d’èxit estan intensament orientades a l’acció.

Comencen un poc més aviat, acaben més tard. Estan en moviment constant.

Les persones que no tenen èxit comencen en l’últim moment possible i se’n van en quan poden. Són molt exigents en quan al dret de cada minut de les paues per al café, les hores de l’esmorzar, les baixes per enfermetat i les vacances.

Llei de la Compensació

En un famós assaig Compensation de Ralph Waldo Emerson va escriure que, en la vida, sempre seràs recompensat en proporció directa al valor de la teua aportació. Si vols augmentar la teua recompensa, has d’augmentar la qualitat i la quantitat dels teus resultats. Si vols traure més, has de posar més.

Napolen Hill va escrirue que la qualitat clau dels triomfadors, homes i dones, la majoria dels quals havia començat des de baix del tot, era que, en un moment prompte de la seua vida, varen cultivar l’hàbit de fer una milla extra. Varen descobrir que mai hi ha embussos de tràfic a la milla extra.

Responsabilitat i compromís:

Responsabilitat: Quan s’adapte al seu trebal i el domine, vaja a veure al seu cap i díga-li que vol més responsabilitat, que és està decidit a aportar el màxim possible.
Compromís: Quan li donen l’oportunitat que ha demanat lliure-la amb la major brevetat possible.

El teu èxit en la vida estarà en proporció directa al que faces després de fer el que s’espera que faces.

Convertix-te en eixa persona a la qual tothom acodeix quan vol que alguna cosa es faça ràpid i bé.

Iniciar la marxa requereix molta energia, però una vegada iniciada, ja no en requereix tanta.

Planifique el se temps amb molta cura.

Estudis realitzats sobre això diuen que sembla haber una relació directa entre planificació estricta del temps i ingressos alts.

Cada minut compta.

Els millors treballen enfocats sempre amb la mateixa intensitat.

Un tempo ràpid és esencial per a l’èxit. Alan Lakein.

Els triomfadors sempre se senten atrets per l’acció. Tom Peters.

La clau per a aconseguir fer més és seleccionar la tasca més important i després començar-la amb la sensació d’urgència. Aquesta és la autèntica clau de l’exit i dels grans assoliments.

21. Persevere fins a triomfar

Poques coses són imposibles amb diligència i habilitat; les grans obres no foren realitzades amb força, sino amb perseverància. Samuel Johnson

El determinant crític del seu èxit és la seua capacitat de decidir què vol, començar a fer-ho i després perseverar a través de tots els obstacles fins alcançar les teues metes.

L’altra cara de la perseverància és el coratge.

Potser el major repte de la vida al qual s’enfrentarà és la conquesta de la por, i el cultiu de l’hàbit del coratge.

Quan cultive l’hàbit del coratge i d’una autoconfianza inquebrantable, s’obrirà davant de vosté tot un món de possibilitats.

Pot aprendre qualsevol cosa que necessite.

Espera problemes, com a part inevitable de la vida i, quan arriben, mantín el cap alt. Míra’ls a la cara i digues: Seré més gran que tu. Aquesta és la classe d’actitud que porta a la victòria. Alan Landers.

El punt de partida per a superar la por i cultivar el coratge és, en primer lloc, mirar què factors ens predisposen a témer alguna cosa.

L’arrel de la por està en l’exposició durant la infantesa, a les crítiques, generalment destructives, del pare, la mare o tots dos. Això fa experimentar dos tipus de por:

La por a fracàs: ens fa pensar “no puc, no puc, no puc…”.
La por al rebuig: ens fa pensar “he de, he de, he de…, però no puc”.

A causa d’aquests temors ens obsessionem amb la por, ens tornem hipersensitius i ens paralitzem.

La por i la ignorància van de la mà.

El contrari també és cert: més informació i experiència en un camp concret ens donen més valor i confiança en aquest camp.

La fatiga ens converteix a tots en covards.

El descans i la relaxació augmenten el coratge i la seguretat tant com qualsevol altre factor.

Tots tenim por.

El valor és la resistència a la por, el domini de la por… no l’absència de la por. Mark Twain.

Una persona valenta és la que avança encara que tinga por.

Quan evitem el que tenim, els nostres temors creixen fins que comencen a controlar tots els aspectes de la nostra vida. A mesura que augmenten, la nostra autoestima, autoconfiança i el nostre autorespecte disminueixen.

Si no fas això que tems, la por controlarà la teua vida. Glenn Ford.

Analitze les seues pors.

Fixe prioritats a les seues pors.

Respecte a la por predominant escriga les respostes a aquestes preguntes:

Com em frena aquest temor a la meua vida?
Com m’ajuda aquest temor o com m’ha ajudat en el passat?
Què guanyaria eliminant la por?

En identificar objectivament el nostre major temor, podem començar a eliminar-lo.

La pràctica converteix alguna cosa en permanent.

Qualsevol cosa que practique una i altra vegada es converteix en un nou hàbit.

Es cultiva el valor actuant valentment en totes les ocasions en que es requereix valor.

Algunes activitats per augmentar el valor:

Començar, llançar-se, tenir fe.
La qualitat clau és la voluntat de fer alguna cosa en compte de sols parlar d’això.

Principi del corredor (Rondstadt): A mesura que les persones avancen cap a les seues metes, com si corregueren per un corredor, s’obrien portes que no havien vist què no s’obririen si no haveren estat en moviement.

El futur és de qui s’arrisca, no dels que busquen seguretat.

Quan més seguretat busquem, menys en tenim.

Quan més busquem les oportunitats, més probable és que assolim la seguretat que desitgem.

Sempre que senta temor o ansietat i necessite reforçar el seu coratge per a perseverar davant dels obstacles i revesos, trasllades la seua atenció a les seues metes. Cree una imatge mental clara de la persona que li agradaria ser i actue de la manera que li agradaria actuar.

Allò en el que pensem en excés creix, així que tinga cura.

El domini de la por i el cultiu de coratge són requisits esencials per a una vida feliç i exitosa.

Quan es comprometa en el cultiu del valor, arribarà, amb el temps, al punt en que els seus temors ja no tenen un paper important en la presa de decisions.

Es fixarà metes importants, apasionants, que el posaran a prova, i contarà amb al confiança d’assolir-les.

Podrà enfrontar-se a cada situació amb calma i seguretat en sí mateix. La clau és el coratge.

Aprenga dels mestres.

Actuar ho és tot.

Els millors consells sols li ajudaran si es motiva a actuar de forma perseverant i continuada, en direcció a les seues metes, fins a triomfar.

L’autodisciplina és la cualidad fonamental.

L’autodisciplina significa que té la capacitat, en el seu interior, basant-se en la seua força de caràcter i voluntat, de fer el que ha de fer i en el moment en el que ha de fer-ho, tant si té ganes com si no en té.

El caràcter és la capacitat per portar a terme una resolució, una vegada que s’ha desvanit l’entusiasme amb la qual es va aprendre.

El més esencial és si pot disciplinar-se o no a pagar el preu una i altra vegada, fins que, finalment, assolisca el seu objectiu.

Necessita autodisciplina per a fixar-se unes metes i per a fer plans per assolir-les.
Necessita autodisciplina per a usar bé el seu temps i per a concentrar-se en la tasca més important en cada moment.
Necessita autodisciplina per a invertir en vosté tots els dies, a fi de fortalir-se personal i professionalment i aprender el que siga necessari per assolir l’èxit.
Necessita autodisciplina per a posposar la gratificació i estalviar diners i organitzar les seues finances de tal manera que puga assolir la independència econòmia en el curs de la seua vida laboral.
Necessita autodisciplina per a seguir pensant en les seues metes i somnis i apartar dubtes i temors.
Necessita autodisciplina per a reaccionar de forma positiva i constructiva fron a qualsevol dificultat.

La perseverància és la disciplina en l’acció.

La perseverància és l’autència mesura de cada pesona. Medeix la confiança en nosaltres mateixos i la nostra capacitat per triomfar.

Mai et rendisques. Churchill.

Seguisca avant. Res en el món pot substituir la perseverància. El tanlent, no pot; res no és més comú que homens fracasats amb talent. El geni tampoc; el geni no recompensat és quasi proverbial. L’educació, sola, tampoc; el món està ple de marginats instruïts. Sols la perseverància i la determinació són omnipotents. Calvin Coolidge.

La perseverància és el seguell distintiu de l’èxit.

Dues qualitats essencials Orison Swett Marden:

Posat mans a l’obra.
Segueix mans a l’obra.

No existeix el fracàs per a qui es dona compte del seu poder, per a qui no sap que està vençut; no hi ha fracàs per a l’obstinació; la voluntat inconquistable. No hi ha fracàs per a l’home que s’alça cada vegada que cau, que rebota com una pilota de goma, que persisteix quan tots els demés abandonen, que segueix avant quan tots els demés tornen arrere.

Tots entropecem amb dificultats a cada pas del camí. La diferència entre els que consegueixen grans resultats i els que no ho fan és, simplement, que els primers utilitzen l’adversitat i la lluita per a crèixer, mentre que els segons permeten que les dificultats i l’adversitat els abrumen i els deixen desanimats i abatuts.

La nostra major glòria no està en no caure mai, sino en alçar-nos cada vegada que caiguem. Confucio.

James J. Corbett.
Elbert Hubbard.
Vince Lombardi.

La perseverància és el seu major actiu.

L’èxit sembla estar connectat a l’acció. Els triomfadors es mantenen en marxa. Comenten errades, però no abandonen.

22. Conclusió. Actue hui

Allibere el seu potencial.
Prenga el control de la seua vida, no done excuses
Cree el seu propi futur.
Aclarisca els seus valors.
Definisca les seues verdaderes metes, la claredat és esencial.
Decidisca quin és el seu propòsit clar.
Analitze les seues conviccions.
Comence pel principi.
Medisca el seu progrés.
Elimine obstacles.
Arribe a ser un expert en el seu camp.
Associes amb les persones adequades.
Elabore un pla d’acció.
Gestione bé el temps.
Revise les metes del seu diari.
Visualitze les seues metes continuament.
Active la seua ment superconscient.
Romanga flexible en tot moment.
Allibere la seua creativitat innata.
Faça alguna cosa cada dia.
Persevere fins a assolir-ho, decisca per avançat que mai, mai es endirà.

– Brian Tracy. 2003. Metes. Empresa activa.

Wikipedia ↩