La facultat de portar voluntariament de regrés una i altra vegada l’atenció dispersa és l’origen del judici, el caràcter i la voluntat. Wlilliam James

Els xiquets han d’aprendre a aprendre, per fer-ho es requereix una certa capacitat d’autorregulació, ser conscients de la seua atenció i de les seues emocions.

Necessitem un nou sistema educatiu que fabrique no sols treballadors sinó també ciutadans. D’ahí que es parle tant, en aquests moments de la necessitat de destilar empatía i compasió en els ciutadans del segle XXI.

Han confluit dos corrents de pensament:

  1. Contemplativa: Budisme.
  2. Ciència occidental: Neurociència.

Els científics han descobert l’impacte de la meditació en l’aprenentatge. Es tractaria d’aprofitar les tècniques contemplatives en l’aprenentatge.

Novetats respecte al sistema educatiu:

Linda Lanteri

Experta en aprenentatge social i emocional

Pràctiques meditatives i contemplatives per ensenyar als professors a entrenar la ment i controlar les emocions no és nou per l’educació social i emocional, però formar a les persones per que ho facen intencionadament sí que és nou.

Quan es treballa això es té la sensació de que pot accelerar la capacitat dels xiquets en ser més afectuosos i compassius.

En intentar recuperar les escoles després de l’11 de setembre de 2001 es van adonar que calia fer un gran treball interior, per això, potser es necessitava apotar-li alguna cosa a l’aprenentatge social i emocional.

Entre els components de la intel·ligència emocional està la consciència de sí mateix, el control de les emocions, la relació amb els demés i la capacitat de prendre bones decisions. Tot això ja està inclòs.

Cal treball interior, capacitat de les persones per a entrenar voluntàriament la ment mitjançant la meditació o el racó de la pau en les aules, un lloc en el qual els xiquets puguen anar per posar en pau la ment i comenzar a centrar l’atenció.

En una societat hiperestimulada centrar l’atenció és cada vegada més difícil, el dèficit d’atenció afecta al rendiment en classe, però també a la percepció de sí mateix i del món que ens rodeja.

En qualsevol tècnica de meditació es treballa amb l’atenció. Cal posar tota l’atenció en la respiració. Quan hom centra l’atenció en la respiració fixant-se en que quan entra l’aire és més gelat i quan ix és més calent. Quan posem tota l’atenció en sentir el seu cos i respiració sense entrar a discutir mentalment el se sent la ment es calla per sí mateixa.

L’estat de quietut que es persegueix és el de vigilància atenta però relaxada, sense esforç. Molts el descriuen com el món prop de la són. Quan el cos està relaxat i no existeix diàleg intern. Poden ser sols uns segons, però llavors, la ment està en calma. La calma mental és sinònim de salut mental.

Els beneficis més immediats de practicar meditació son:

  • La capacitat de tranquilitzar-nos
  • Descens de l’estrés
  • Desenvolupament de l’atenció
  • La percepció del detall i de la memòria

El més important és que el cervell té molta, molta plasticitat. Les nostres experiències el moldegen.

Què passaria si cultivarem en els xiquets la capacitat de centrar l’atenció mitjançant la pràctica regular? Si augmentàrem en les seues vides la capacitat d’atraure l’atenció? A cas canviaria la seua manera d’aprendre, de dominar les emocions en el seu dia a dia?

Estudi del Iner Resiliens Program. 855 estudants, 57 professors, grup experimental i grup de control. Els professors acabàren menys estressats.

  • Els professors que estan menys estressats són més feliços i més conscients dels xiquets i de les seues necessitats.
  • En els estudiants es donava una disminució dels nivells de frustració i un augment d’una sensació que en aquest estudi animenem autonomia. Els xiquets sentien que tenien veu a la classe, on l’aula era una comunitat d’aprenentatge democràtica on la seua opinió comptava i se’ls escoltava.

Ambdúes coses la menor frustració i la major autonomia augmenten les possibilitats que els nostres xiquets augmenten en general. Tant si toquem el cor com la ment.

Richard Davison

Universitat de Winsconsin - Madison

Cerca l’origen neurològic dels desordres emocionals en xiquets i en adults. Com interactuen ment i cos per a afrontar els reptes emocionals.

Des de la perspectiva de la ciència occidental, en especial de la neurociència i la psicologia, la atenció, la regulació emocional i l’aprenentatge són el que podriem entendre les dianes de la pràctica contemplativa. Són els processos de la ment que poden transformar-se gràcies a la pràctica.

La neuroplasticitat sencillament que el cervell pot modificar-se com a resposta a l’experiència i com a resposta a l’entrenament. Tant si és la nostra intenció com si no, el nostre cervell es veu influït pels que estan al nostra voltant, pel nostre voltant, el nostre context.

Un dels missatges és que podem ser responsables del nostre propi cervell i crear el tipus de condicions que fomenten els cervells sans en els nostres fills.

Hi ha investigacions que indiquen que una atenció inestable, que oscil·la, i una regulació emocional pobre són qualitats que interfereixen en l’aprenentatge.

Si un xiquet d’ensenyament mitjà té una discusió amb els seus companys, aquesta discusió l’enfada i passa a la classe següent uns minuts més tard. Si les seues emocions encara continuen presents les emocions negatives interferiran en la capacitat d’aprenentatge en la seua següent classe.

Tenim evidències científiques que indiquen que certs tipus d’emocions, en particular, les emocions negatives, poden interferir en la nostra capacitat de retenir informació en la ment i produir un impacte negatiu al nostre aprenentatge.

Emociones negativas: emocions que persisteixen més enllà del punt en el qual podrien resultar útils. Aquesta és la idea que està darrere de la regulació emocional. El temps de persistència de l’emoció més enllà del punt en el qual podria ser útil. Llavors interfereix amb la capacitat del xiquet per aprendre.

Tenzin Gyatso

Algunes vegades la ira és necessària. En aquest sentit està la ira motivada per la compasió eixa ira és positiva, d’aquest modo. De vegades és necessari enfadar-se. Amb un propòsit. Més enllà d’això, no. Més enllà d’això és destructiva.

Mark Greenberg

Psicòleg, Peen State’s College de Salut i Desenvolumapemnt Humans

Investiga per comprovar l’efectivitat de les activitats escolars per millorar les habilitats socials, l’aprenentatge social i emocional, l’aprenentatge cognitiu dels estudinats de primària i de secundària.

Es centra especialment en la prevenció de la violència i de la delinqüècia, i analitza per fer això, el paper de l’individu, de la família, i de la comunitat a l’hora de posar en marxa programes de prevenció.

En l’educació de què intenteu protegir-vos?

En la investigació preventiva amb xiquets el que s’intenta és evitar un conjunt de problemes comuns que es poden presentar en els xiquets:

  • Agressivitat
  • Mal rendiment en les aules
  • La manca d’atenció

Quan algú és agressiu no presta atenció, i sovint no obté bons resultats en lectura o matemàtiques.

Es pensa en la protecció no com una manera de prevenir el problema, sinó com una manera de reforçar el desenvolupament del xiquet i d’instaurar una sèrie de factors protectors. Per això interessa començar amb els xiquets de 3-4 anys i ajudar-los a calmar-se quan s’alteren, inclús a conèixer els seus sentiments, saber quan estat disgustats i desenvolupar una sensació d’autoconsciència.

Com es pot ajudar a calmar un xiquet quan està alterat?

Amb els xiquets més xicotets 3-4 anys ho fem contant una història sobre una xicoteta torguga.

La tortuga té molts problemes per portar-se bé amb els companys de classe, de vegades es posa molt nerviosa per alguna cosa que li diu sa mare, però aprén a entrar dins la seua closca per respirar i calmar-se.

S’utilitza la metàfora de la tortuga, i quan els xiquets s’alteren, respirem. Després caldrà verbalitazar com es sent.

D’aquesta manera ensenyem coses sobre el cos, sobre com el poden utilitzar per calmar-se.

Quan s’ensenya als xiquets aquestes habilitats per calmar-se i com identificar els seus sentiments, però també a parlar adequadament sobre com es senten, milloren d’un mode natural les seues habilitats per a relacionar-se amb els demés, i també milloren les seues habilitats acadèmiques. Perquè el xiquet no és més que un. El cervell no és més que un. No hi ha un cervell emocional i un cervell cognitiu.

Quan la capacitat de:

  • Prestar atenció
  • Calmar-se
  • Parlar eficaçment dels sentiments

es combinen en el desenvolupament d’un xiquet tot funciona molt millor.

Les emocions són respostes evolutives que expressen com ens sentim mental i físicament amb relació a alguna cosa que està ocorreguent al nostre entorn.

No importa la nostra raça o cultura, tots responem amb la mateixa cara quan ens enfadem, estem contents, sentim fastig, tristor, sorpressa o por.

  • Ens enfadem si som víctimes d’uva agressió, per xicoteta que siga i ens culpen per això.
  • De vegades ens enfadem tant que inclús perdem els papers.
  • O no podem creure que un ser volgut es muiga.
  • Ens fa mal el rebuig.
  • Però res supera l’alegira d’una nova vida.
  • Una de les coses que ens fa més por és el desconegut.

Arribem al món senser fugint d’ell.

L’ensenyament per a canviar la manera de ser del xiquet, la manera de sentir sobre l’agressió o la compassió.

  • En algunes escoles americanes han de fer un pla, per llei, que contemple l’aprenentatge social i emocional (Illinois).
  • En la Columbia Britànica (Canadà) l’objectiu de responsabilitat social es considera al mateix nivell que l’objectiu de responsabilitat acadèmica.
  • En Anglaterra es reserva una estona cada setmana, al menys dos estones per setmana, per al desenvolupament social i emocional dels xiquets com a part del pla d’estudis nacional.

Com podem formar als professors que ensenyen bé?

No existeix cap universitat en el món que exigeisca que els professors, al llarg de la seua formació, reben classes sobre desenvolupament social i emocional, per no parlar de que molts professors, al voltant del 50% en EEUU i Anglaterra, deixen la professió al llarg dels primers 5 anys. S’están formant molts professors que no romandran en la professions. Entre d’altres coses es deu a que és un treball molt difícil.

Molts professors s’esgoten emocionalment i acaben cremant-se. Un dels motius és que ells mateixos no aprenen moltes de les habilitats socials i emocionals que puguen ajudar a crear el tipus de cultura que canvie els xiquets, els ensenye a portar-se bé entre sí i a ser més compassius.

És molt important fer alguna cosa que ajude a impartir una classe al xiquet a desenvolupar les seues pròpies actituds, els seus propis punts forts, la seua vida en realitat.

Fins ara el que es feia als professors era presionar-los per tal que es centraren sols en les coses acadèmiques, en la lectura, les matemàtiques i les ciències. En això s’han convertit, en professors de lectura, de matemàtiques i de ciències. Però la majoria de professors varen elegir la professió perquè volien portar-se bé amb els xiquets. Els agraden els xiquets i volen passar temps amb ells, educar-los, preparar-los per a la vida. A mesura que els ho anem permetent i els hi donem habilitats per fer-ho descobreixen que gaudeixen més en fer-ho.

Quan els professors ensenyen emocions i autocontrol la conducta dels xiquets millora, però també milloren les seues habilitats cognitives. Tot això va unit.

Qualsevol director d’escola parlarà dels xiquets que els professors envien al seu despatx. No són xiquets que necessàriament tinguen un nivell baix d’intel·ligència, però sí són problemàtics, són un problema en el aula.

Amb el temps aquests xiquets es tornaran més i més difícils, molts d’ells deixaran els estudis sense acabar. Malgrat els problemes d’aquests xiquets no són cognitius, radiquen en la capacitat de fer una cosa molt simple:

  • Calmar-se quan estan alterats.
  • Tenir bones amistats i pensar en els sentiments i les necessitats dels demés.

A mesura que anem treballant aquestes habilitats descobrim que es poden ensenyar. Així veiem que els xiquets milloren expectacularment.

Estudi sobre Ioga i Mindfulness o presència alerta.

  • Grup experimental: 30-40 minuts de ioga.
  • Grup de control: se n’anava a la cafeteria.

Activitat del grup experimental: 20 minuts fent estiraments en ioga, 5 minuts estirats a terra guiats amb una meditació d’atenció (centrar-se en la respiració, centrar-se en els bàtegs del cor, altres vegades es feia una meditació sobre la compasió en la qual es guiaven a sentir compassió per les seues mares, amics i després per gent que no coneixien).

Es va trobar que aquest simple ioga diari durant unes 12 setmanes varen reduir sistemàticament, segons els comentaris dels xiquets dues coses:

  1. Rumiar: Tenir constantment el mateix pensament de preocupació i ansietat. Les mateixes preocupacions una i altra vegada en la ment. Molts d’aquests xiquets es troben regularment expossat a la por de la violència.
  2. Teniem menys pensament intrussius, pensaments que arribaven a la seua ment.
  3. Tenien una millor habilitat per gestionar les seues emocions.

D’això no arribem a la conclussió de que els xiquets han de fer ioga en totes les escoles, però ens dona un inici prometedor de què cal investigar més sobre el tema.

Richard Davison

Existeix una connexió entre un tipus d’entrenament cognitiu, com la memorització, i el desenvolupament de qualitats positives tals com la compassió?

En termes generals, cultivar la capacitat de pensar, ja siga el raonament u altra cosas per tal que ens ajude a desenvolupar la nostra compasió no és una garantia.

Tezin Gyatso

Actual Dalai Lama

La memorització no, però la reserca de com pensem proporciona un clar enteniment sobre el valor i la seua destructivitat. Aquesta emoció és destructiva, aquesta emoció és beneficiosa. Algunes emocions temporalment són beneficioses però a llarg termini són danyines. Algunes són temporalment doloroses, però a llarg termini beneficioses. Per tant, aquesta és l’autèntica reserca.