31 Dedicions
Quan les decisions són reversibles acabem menys satisfets amb elles. Barry Schwart. The Paradox of Choice
1. Más és menys: la tirania de l’abundància
Això és el que passa a les socieats occidentals més desenvolupades.
- Creguem que no hi ha res més important que la llibertat. La llibertat és important, però la llibertat significa elecció.
- Creguem que sense elecció no pots ser plenament humà.
- Si privem a les persones de la llibertat d’elecció no sols els fa infelices sino que els fa desgraciats.
- Com que creguem que la llibertat és bona, el que hem fet és augmentar les opcions per poder elegir entre més coses.
- S’ha augmentat l’elecció tant en àrees de la vida on hi havia elecció, com quan vas al mercat,fins àrees de la vida on no hi havia elecció.
Les persones necessiten ser autors de les seues pròpies vides, de manera que si prives a la gent d’aquesta oportunitat no sols els fa infelices, sinó que els fa desgraciats, clínicament deprimits.
En que ens fa feliços és relacionar-nos amb els demés per aprendre, per a crèixer, per desenvolupar-nos, per ser feliços. Abans, quan no hi havien tantes opcions la gent vivia de forma més austera, estaven més interconnectats, eren més feliços.
Relacionar-nos amb els demés necessita temps. Fer amics, enamorar-nos, etc. En les pel·lícules passa en 2 hores però en la vida real suposa tota una vida.
2. No esbrines quants objectius tens o quin serà el millor objectiu de tots, simplement elegeix el que et parega més factible i fiable
Tenir més no és sinònim de millor ni de tampoc de felicitat.
Les persones que s’entreguen en la cerca del millor estan especialment torturades per aquest fet.
Elegir un cereal per esmorzar obliga a considerar tota la resta. Una vegada elegit s’està insatisfet perquè potser no s’ha elegit el millor.
Elegir un cereal per desdijunar no és el més important, potser elegir una persona per casar-te, comprar un pis, etc., és més important, però s’aplica el mateix principi.
Elegixes algú i després passes el reste de la vida pensant que has elegit la persona equivocada.
L’alternativa és estar satisfet, no buscar el millor, sinó una cosa que siga suficientment bona.
Encara que hi ha un fum d’opcions no necessites examinar-les totes.
La gent es paralitza perquè hi ha tantes opcions que no podem elegir res.
Per què no es pot elegir res?
Doncs perquè hem fet que tot estiga al seu abast.
3. Tenir un punt de referència fa més fàcil l’elecció
4. Quan tens massa opcions el punt d’arrepentiment del que has elegit és molt gran
Dos tipus de persones:
- Maximitzadores: cerquen constantment la millor opció. El problema dels maximitzadors és que mai estan satisfets. Decideixen, i al moment s’arrepenteixen.
- Satisfactores: tenen criteris clars, elegeixen una de les opcions, l’accepten i passen a una altra cosa.
Cada desició té un cos associat, implica sacrificar opcions, aquests xicotets sacrificis tenen conseqüències negatives, perquè alteren els nostres sentiments sobre les decisicions que prenem. Per això, de vegades apareix l’arrepentiment. Després de decidir comencem a tenir segons pensaments.
L’arrepentiment té una funció important en la relació amb els demés, però fer-ho constantment no té sentit algú.
El jo que elegeix és diferent al jo que haurà d’assumir la decisió més endavant.Potser per això ens costa tant elegir, perquè mai som els mateixos.
5. L’arrepentiment en la presa de decisions enverina les bones relacions
El fet de canviar de decisió converteix qualsevol nova decisió en una pijor opció.
L’arrepentiment fa quen ens prenguem seriosament les nostres decisions, és especialment important en la interacció en els demés. El problema és que sentim arrepentiment vers moltes coses que no mereixen la pena.