Hi havia una vegada un llenyater, Àlvar, que es guanyava la vida tallant arbres. Un dia, va conèiser un altre llenyater, Bartolomé, i acordaren anar junts al treball al dia següent.

Tots dos començaren la mateixa hora i tallaren arbres durant 8 hores en el bosc.

Els llenyaters eren joves i forts, el primer dia tallaren 22 arbres.

El segon dia, Àlvar va arribar mija hora més tard que Bartolomé, així que sols va treballar 7 hores i mitja, mentre que Bartolomé va fer les seues 8 hores.

Bartolomé no es va atrevir a preguntar per l’extrany endarreriment d’Àlvar.

Així seguiren duarant 5 dies. Els resultats els posem en aquesta tabla:

Día 1 2 3 4 5
Àlvar 22 20 20 20 20
Bartolomé 22 21 19 17 14


Després de l’última jornada, en tornar a casa, Bartolomé, picat per la curiositat, va preguntar àlvar on estava el secret de que mantinguera la seua quota de tales, mentre que les seues havien caigut enpicat.

Àlvar es va explicar: «Cada matí dedique mitjahora a afilar la serra, just el temps que m’endarrerisc en arribar al bosc; d’aquesta manera mantinc la serra en condicions òptime de treballa».

«El primer dia vàrem fer el mateix treball».

«El segon dia vaig tenir menys temps que tu, així que tu vares tallar més arbres».

«Però, a partir del tercer dia, vaig mantenir la meua quota mentre que la teua baixava cada dia perquè, la teua seerra mellada, tallava pitjor».

Talar sense descans ens porta fins al màxim nivell d’imcompetència.

– Autor desconegut