El primer teorema de Pask diu així:
un mestre ha de ser un alumne,
en cas contrari, l’ensenyança no té lloc.
El mestre ha d’aprendre
sobre les idiosincràsies,
les mestes, etc. de l’alumne.
Del mateix mode, l’estudiant
ha d’aprendre les idiosincràsies del mestre,
una de les quals potser
el seu camp d’estudi,
diguem-ne, la química orgànica.
Un corol·lari a aquest teorema
és que la situació
de l’ensenyança-aprenentatge
és simètrica.

– Von Foerster 1982:129

El primer teorema de Pask dice así:
un maestro debe ser un alumno,
si no, la enseñanza no puede tener lugar.
El maestro debe aprender acerca
de las idiosincrasias, las metas, etc. del alumno.
Del mismo modo, el estudiante
tiene que aprender las idiosincrasias del maestro,
una de las cuales puede ser
su campo de estudio,
digamos, la química orgánica.
Un corolario a este teorema
es que la situación de enseñanza-aprendizaje
es simétrica.

–Von Foerster 1982:129